6.6.06

Converses internes

Són les tres de la tarda. Més o menys. Acabo de quedar-me sola, les meves companyes han marxat, n'han tingut prou amb l'intensiu de matí. Jo he preferit quedar-me una estona més i aprofitar el lloc trobat a la biblioteca.

Miro al meu voltant. De fet està clar que no estic sola. Davant meu hi ha uns apunts oblidats, algú els ha deixat plantats sobre la taula i ha marxat, probablement a fer un cafè. Estiro una mica el coll, dissimuladament, per veure si aconsegueixo saber de què són els apunts. Res, recerca infructuosa, només arribo a veure que a la persona a la qual pertanyen els apunts li agrada dibuixar, i s'avorreix mentre estudia. Té uns dibuixos esquemàtics bastant divertits. Penso que si aquelles no haguéssin marxat ara estariem rient... ai... quin avorriment més silenciós....

Miro a la dreta, crec que he estirat massa el coll, hi ha un noi que em mira "raro". Em poso vermella però ell no ho veu (sensació subjectiva de vermellor que no es tradueix en un indici visual).

Passo la mirada per sobre els meus apunts. Llegeixo tres línies i noto una presència al meu costat. Una samarreta groga. S'asseu a la cadira que queda lliure al meu costat. Em mira. El miro. És un noi que s'amaga darrere d'una barba de quatre o cinc dies, potser més. Les nostres mirades es creuen una mil·lèsima de segon. Sensació subjectiva de vermellor, un altre cop.
Torno a mirar els apunts. Però el meu cap ja no em fa cas. Ja torna a imaginar... ja torna a inventar. "T'imagines que es gira i et parla?". No me n'he adonat i l'estic mirant de reüll... i ell fa el mateix. Ens n'adonem tots dos i fixem la mirada en els nostres respectius apunts.
Tres línies més. Noto una mirada que mira on jo: m'està llegint els apunts! "T'imagines que et diu que li encanta la teva carrera?" "Pensaries, goita'l, vol lligar amb mi". Somric. Penso que el meu cervell està molt avorrit.

Canvio d'assignatura. Mentre faig el canvi d'apunts noto que ell es belluga a la seva cadira "t'imagines que es pensa que marxes i en un "arrebato de pasión" et diu: no marxis, ets la dona de la meva vida?". A veure, així no podem seguir, hòstia. Calla ja, collons! Centra't en els apunts.

Sembla que el canvi d'apunts ha anat prou bé, he aconseguit estar una horeta concentrada en la matèria. Aixeco el cap. Sé que m'està mirant, ho sé. I si em giro i el miro directament? Va. Som-hi. Recopilo valor (ja em diràs tu...) i... vés, ara s'ha girat del tot, ho veig pel "rabillo del ojo". Vale, oportunitat de creuar mirades perduda.
Tornem als apunts, va. Alguna cosa vibra... el miro de reüll, es toca la butxaca ["t'imagines que..." calla!!!!] i es treu el mòbil. S'aixeca i marxa, però deixa totes les seves pertinences. "Què et sembla si li deixes un missatge escrit amb el teu número de mòbil i marxes corrents?". Siusplau, cervell meu, creia que estaves una mica més desenvolupat... on vas? Creus que faria una bogeria així? No! Em moriria de la vergonya!

Ja ha tornat. No el miro, per si de cas m'endevina el pensament i riu de mi. Segueixo amb els meus apunts. "T'imagines que et demana si el pots ajudar amb el problema de circuits elèctrics que està fent?". ¬¬ (aquesta cara he posat). Clar, segurament es girarà a demanar-li ajuda en matèries de física a una estudiant de... d'alguna cosa no relacionada (directament) amb els números! Va, siusplau, deixa'm estudiar, connecta les àrees que hagis de connectar i deixa la líbido i la imaginació per un altre moment.

Sembla que m'ha fet cas. Finalment he aprofitat dues hores i mitja. Me'n sento prou orgullosa, certament. Quan he decidit que era hora de marxar he pensat: "valor y al toro". Mentre recollia les mil andròmines que tenia per la taula m'he girat descaradament en un moment que sabia que ell m'estava mirant i.... no m'estava mirant. "Què esperaves, que s'hagués enamorat bojament de tu?" Collons! Si portes tota la tarda intentant-m'ho fer creure! Vés a cagar!

He conduït emprenyada amb el meu cervell. He posat la música a tope i l'he desconnectat. I per poc la lio en la incorporació. Ok, he baixat la música i li he concedit una treva al cervell. Però no et penso tornar a creure!

"T'imagines que ara el noi de groc entra en el teu blog es reconeix i et diu que..." Macagunlaputa! Que callis ja!

[me'n vaig a mirar la tele, a veure si hi ha sort i les neurones que deixo morir són les que s'encarreguen de "parlar-me"]

25 comentaris:

desgraciat ha dit...

Això ens passa sovint. La gràcia seria poder endevinar què pensa l'altra persona.
Segur que més d'un cop que estem en aquesta situació, l'altra també ho està... però qui serà el valent que trenqui el silenci?

Alepsi ha dit...

La gràcia o la desgràcia... vull dir que, potser, l'altra persona està pensant "quina tia més tonta". I clar, per saber certes coses, millor viure en la ignorància, no? :P

D'altra banda, ara mateix faig una crida/confessió: jo MAI seré la valenta que trenqui el silenci... no hi ha collons! xD

Laprí (David per als amics) ha dit...

Jeje, m'ha agradat el que escrius. M'ha fet riure alguns moments. Ara, encara que no li vulguis dir res directament, pots fer alguna cosa, algun senyal que l'altra persona pugui endevinar que estàs interessada. No s'ha de tenir vergonya, jo no la tindria, així que si un dia et trobes amb mi i em comences a mirar igual que a aquest noi, t'ho diré, jeje, que consti.

Alepsi ha dit...

David (dient-te així et demostro que et considero amic? Potser és agosarat, per part meva...:P), tu fes-m'ho saber. Ja he dit abans que no seré pas jo qui doni el primer pas, em moriria de vergonya si m'engegués a la merda.

"i si resulta que és l'amor de la teva vida i deixes passar la oportunitat per timidesa?" Jo no t'havia dit que calléssis? Doncs muts i a la gàbia.

Laprí | David ha dit...

Controla el teu cervell, o fes-li cas si vols. De veritat, t'he d'agrair, que ara sóc a la feina, i entre trucada i trucada dels clients (alguns desagradables que no vegis), m'he llegit el teu comentari, i se m'escapava el riure, a més avui que he entrat dues hores abans, així que moltes gràcies.

A partir d'ara digue'm david. Marxo a dinar, adéu.

Alepsi ha dit...

Vaja, me n'alegro que et posi de bon humor llegir-me. ;) M'agrada saber que serveixen per a alguna cosa les anades d'olla que escric... a banda de per deixar clar que no hi toco del tot! Jajajaja!

Bon profit! ;)

maduixeta ha dit...

joer alepsi... et deixo un dia sola i mira! jaja

jo abans era com tu, però ara estic decidida a canviar. Li demanaria un boli al noi!! jeje

Alepsi ha dit...

Uhm... tu creus que en el meu cas seria procedent demanar un boli? T'he de recordar com estudio??? Jajajaja! Mira la foto que vas fer l'altre dia a tot el material d'estudi... jajajaja!

maduixeta ha dit...

pitjor seria preguntar la hora i després adonar-te que portes el rellotge posat...

Alepsi ha dit...

Jajajajaja! Dona, no sé si seria pitjor... seria per l'estil! jajajaja!

Res, res, si li hagués dit alguna cosa m'hagués estat rallant posteriorment i tal, i tal, i tal... buf, quina mandra, no? xD

yogui ha dit...

Ei, lapri|david oblides que el noi estudiava algun tipus d'ingenyeria ... les mostres sutils no funcionan mai :-D ... sempre estem a la parra (reaccionem com uns 3 dies després, alguns més).

D'altra banda Alepsi ... per la propera vegada pensa que 5 minuts de vergonya es pot convertir en una vida de felicitat, o 10 minuts d'extasis, depenen lo romantics que estiguem ;-)

Val la pena el risc ... i si més no (a banda del que pugui pensar de tu) li pujes l'ego ... una mica d'altruisme ;)

Salut!

Alepsi ha dit...

Gràcies per reconèixer l'evidència, Yogui! Oooole per tu! Jajajaja! És cert que els enginyers soleu estar a la parra i és complicat anar amb subtileses... com diria algú... "fins que no us posan la "teta" a la cara no us n'adoneu!" (sí, ja sé que estic generalitzant i ara no vull un allau d'enginyers deixant comments defensant la seva no-idiotesa emocional [o si..xD]).

En quant a lo de fer actes altruistes... doncs si em poso en la pell del noi, tens raó que, encara que no t'agradi l'altra persona, t'apuja la moral... vés, m'estic animant... :P

yogui ha dit...

aixó de la teta ho volia dir jo ... però no he tingut willis ! :-P

sóc nou per aquí ... a casa meva les dic aquestes coses però a les dels altres s'ha de ser prudent ;)

Alepsi ha dit...

"que casa meva és casa vostra (si és que hi ha cases d'algú)"

De fet, aquesta cançó es fa més real a la web, això és casa meva, perquè l'he fet jo, i mano jo (m'encanta xD). Però és casa de tothom, tothom pot entrar i sortir quan vulgui.

Ah! I pots ser tan malparlat com vulguis ;). Mentre ens respectem... xD

desgraciat ha dit...

Jo crec que abans de que ens posin la teta a la cara ja ens adonem.
Per quan et treus la samarreta i comences a descordar el sostenidor, ja sospitem que la cosa se surt de la normalitat, i ens comencem a fer preguntes... què estarà passant? tindrà calor?

Alepsi ha dit...

xD! Bona aquesta, desgraciat! Jajajaja! Ets molt perspicaç tu, eh? =)

Però, sento comunicar-t'ho, era una manera de parlar... ;)

(ah! Del teu comentari puc deduir que entres dins la classificació d'enginyer?? :P)

desgraciat ha dit...

Ah, era una manera de parlar? Llavors quan em posen la teta a la cara, que deuen voler dir? :-?

Dins de la classificació d'enginyer ben bé... no sé.... primer que aquí els enginyers acaben de currant de curreles i no d'enginyers, excepte potser 4 afortunats, i segon que encara no soc enginyer... però algun dia ho seré, espero, si no em fan fora per lentorro!

Alepsi ha dit...

Homeeee si una dona et posa "literalment" la teta a la cara, és que alguna cosa vol (o que es pensa que ets ginecòleg, vés a saber xD).

Noi, segur que algun dia tindràs el títol d'enginyer, sigui la modalitat que sigui, "de mica en mica s'omple la pica". ;). I el fet que no treballis d'enginyer... buah! Amb quina carrera no passa això? Vols apuntar-te a la borsa de treball del Maki, amb mi (i amb la resta de la meva facultat)?

*Maki= McDonalds

maduixeta ha dit...

o sigui que m'estic un dia sencer a la biblio i quan torno resulta que ja has estat lligant amb enginyers!!!

joer nena!! (per cert, he vist a 2 homes increïbles a la biblio i no he tingut els sants collons de dir-lis res... aaaaaaish)

Alepsi ha dit...

Ejem, ejem... molt productiu el dia a la biblio! Veus com no és tan fàcil dir coses als homes???? Jajajajaja!

Per cert... lligant???

maduixeta ha dit...

digues-li lligant, digues-li coneixent homes... jajaja ;)

yogui ha dit...

Deixeu Desgraciat !!!!!

ser ingenyer és una merdaca !!!! (pero una defecació)
no saps com acabaràs consultor (almenys a la meva especialitat ), i sense saber com acabaràs Desgraciat i Desquiciat !

vaig a seguir fent el sopar

Marc ha dit...

Si una dona et posa la teta a la cara... ves que no sigui l'hora de dinar, a certes edats aquestes coses passen!

I després fas un rot(et) i encara t'aplaudeixen!

maduixeta ha dit...

marc, als teus peus

xDDDDDDDD
que boooooooooooo

Alepsi ha dit...

Jajajaja! En aquesta possibilitat no hi havia pensat, vés quina cosa! xD

Però vaja, em referia a algo menys literal i, tanmateix, més eròtic... :P