5.8.12

Com fer que el teu negoci tingui èxit (I)

Imatge robada d'aquí

O, potser hauria d'haver-lo titulat "com fer que el teu negoci no sigui una 'crónica de una muerte anunciada'". Però ja sabeu, coses del sensacionalisme, m'ha semblat més impactant posar-li aquest títol.

El cas és que no, jo no sóc autònoma ni tinc cap negoci propi, que això quedi clar per endavant.
Però el que sí que tinc és una llarga experiència en empreses de serveis que m'han obligat a tractar (amb molt de "carinyu" i "piloteig") als clients i no m'ha anat pas malament.

I tinc sentit comú, o això m'agrada pensar. I, pel que veig, hi ha molta gent que va coixa d'alguna de les dues  coses (o de totes dues): de sentit comú i d'experiència.

Així que 'visto lo visto' us poso aquí uns consells que jo crec que us poden ser molt útils de cara a tractar amb clients i fer que el vostre negoci sigui un èxit (o no estigui abocat al fracàs de bones a primeres, com a mínim).

El post anava a ser un de sol, amb tot de punts, però com que quedava extremadament llarg he decidit fer-lo per capítols.


Si vols iniciar un negoci, tingues diverses coses clares:
  1. Hauràs de fer una gran inversió econòmica, personal, professional i social. Una inversió a tots els nivells. Mentalitza't que, durant un temps, viuràs només per al teu negoci. No siguis il·lús i pensis que d'avui per demà et faràs milionari i podràs vendre la teva empresa a Microsoft per una collonada de milions d'eurus.
  2. Què vols fer? De debó, sembla molt obvi, però no ho és tant. "Quien mucho abarca, poco aprieta". No comencis fent un negoci amb la intenció de convertir-te en una multinacional súper famosa, perquè el més probable és que t'estampis. Passet a passet i "de mica en mica s'omple la pica".
  3. Què saps fer? Aaaaaaai, petits meus. Actualment em fa l'efecte que, de sobte, tothom sap fer de tot. "Hòstia, què guapo tenir un restaurant, no he rentat un plat en ma vida, però jo crec que puc ser millor que el Bulli, bah, no ha de ser molt difícil". Ja... bé, la cosa no va així. Ho diu el xef Ramsay (estic enganxada als programes que fa.. xD) i ho diu el @drambla (que sí, que no té el mateix status que el Ramsay, però just va tuitejar això mentre escrivia aquest paràgraf).
  4. El nom. Ai, el nom. Sovint la part més complicada. "Va, pensem un nom per la nostra botiga agrobiòtica". "I si combinem les nostres inicials?" "BP?" "Té ganxo, no?" "Sí, llàstima que ja hi hagi una multinacional que es digui així i que a més vengui benzina..."
    En fi, aquestes coses. Vigileu, perquè un mal nom pot portar un negoci a la ruina. O més aviat al revés, un nom amb ganxo, amb gràcia, pot ser un molt bon reclam!
  5. Els socis. Cuidaaaao! Cuidadín, cuidadín, que això és una part chunga, del tema. Chunga i delicada, si és que no és el mateix. Podem caure en el parany d'associar-nos amb aquell amic de tota la vida "buah, és que som com germans, ens entenem perfectament, ens ho passarem teta!". Mal asunto. Sempre hi haurà un més tarambana que l'altre, i no seràs tu, tu seràs el pringat que et deixaràs l'esquena i els nervis.
    D'acord, que sí, que pot funcionar, però... no us confieu, si busqueu socis tingueu clar si la persona que vol associar-se amb vosaltres té els coneixements, les aptituds i l'actitud que tu vols. És el teu negoci i l'has de poder fer a la teva manera tot el possible. 

I, fins aquí, la primera entrega. Segona entrega: Si tens un local comercial o una oficina oberta al públic, cuida'l més que si fos casa teva.

4 comentaris:

Puji ha dit...

No, res, que jo només passava per aquí per fer el comentari 8.000 ...

(Ara en serio, espero la segona part!)

Abogadaenbcn ha dit...

Alepsi, gràcies pels consells! Jo que aquest any farà 14 anys que soc autònoma, des de l'humil experiència diria que tens molta raó.

Jo la vaig pifiar amb el tema socis (en 1 de les vegades que vaig compartir despatx, a l'altra no). Lamentablement sempre he acabat pensant que em va millor sola, però sovint trobo a faltar algú al costat.

La inversió moltes vegades no és tanta com sembla a nivell econòmic (parlo del meu cas que només necessito taula, cadira i ordinador), però sí personal.

D'altra banda, i segurament en això no estarem d'acord, serà en la dedicació al negoci. Les èpoques que m'hi he deixat la pell he perdut tot, en qualitat de vida, en relacions personals, etc i no permetré que em torni a passar mai.

Fa temps que volia contestar un tuit que vas fer sobre un autònom que semblava que no volia treballar perquè no sé si era que no et tornava una trucada o no atenia un encàrrec... La veritat és que a mi a vegades em passa. No puc amb tot i a vegades he de prioritzar i tot i que sempre intento contestar, i agafar tots els casos, sé que pot arribar a semblar que no m'interessa un tema però la veritat és que no puc fer tot el que m'ofereixen per no morir d'estrés.

El tema de què saps fer, també és ben cert. Més val ser el millor en allò que dominem. D'altra banda també comprenc quan toquem altres tecles ja que si això ens pot fer arribar a fi de mes benvingut sigui.

Que bé que al final ho hagis publicat, saps que feia temps que n'estava al tanto... ;)

Alepsi ha dit...

Puji has rebut ja els globus i els confetti? xDDD

Abogadaenbcn tens tota la raó en lo de la dedicació al negoci. Jo tampoc sóc partidària de dedicar la vida sencera a treballar. Tothom que em coneix ho sap (i més els meus companys de feina... xDDD).
En el 'què saps fer', bé, t'he de dir que jo també m'he ficat en "harina de otro costal" per arribar a final de mes... :P
El cas del tuit de l'autònom era que és un noi que conec i que es queixa tot el dia que no té feina, que no té clients, que li va fatal, i quan li encarrego una cosa, fa més d'un mes i mig, encara espero que em passi el pressupost... (i sé del cert que ha rebut el mail que li vaig enviar... en fi).

Ferran ha dit...

Excel.lent post, Alepsi, i combrego amb el 99% del que hi has escrit, en aquesta mena de decàleg en potència. L'únic però: una gran inversió econòmica no és imprescindible per engegar una empresa; això depèn de quina sigui la teva idea i del que et calgui per posar-la en pràctica.

Pel que fa a la resta del que exposes, niquelao. Molta feina però agraïda, quan un té ganes de fer coses i l'últim que vol és algun carallo amb forma de cap dient-te bestieses.

Bona, espero la segona part amb delit.