16.7.12

#Trueque

 Imatge treta d'aquí

Ja us dic jo que això del Twitter és un vici. Ja, ja, que ja m'ho van avisar, i que "quién avisa no es traidor", però... jo, com sempre, no me'n refio de res fins que ho vis en pròpies carns... i així em va. En fi.

Avui en un intercanvi de 'piulades' tuiteres amb en Xavier Roca i na Carxofa Verda, se m'ha acudit que una gran sortida a la crisi (o al menys un alleujament per als pringats 'de a pie') seria tornar a l'economia del 'trueque'.

Ja, ja, d'acord, no he descobert la sopa d'all i que això ja fa temps que ho venen fent els "bancs del temps".
Però imagineu-vos que utilitzéssim els contactes que tenim a Twitter per a demanar ajuda i oferir les nostres feines a canvi.

De debó us dic que, si algú està disposat a venir a netejar-me el lavabo a canvi de... uhm... unes galetes decorades per mi? Un pastís ben chulo? Que li miri i li revisi el seu CV? Que li faci una consulta psicològica?

Ja veieu, que de coses en sabem fer tots, moltíssimes, i seria una bona manera de començar a desenganxar-nos dels diners...

Jo m'ofereixo per a fer de connectora entre tuitaires, per suposat, abans de deixar entrar a casa meva a ningú, en demanaria referències, això és lo bo que té tenir una xarxa social!

Què, us apunteu al 'trueque'?


--------------------------------------
Aprofitant l'avinentesa, he fet canvis en el meu bloc, per primera vegada a la vida! :D
I he afegit un "Espai #Trueque" a la dreta, per si de cas us engresqueu i us hi sumeu.... ;)


3 comentaris:

XeXu ha dit...

Això s'intentava fer una mica a la colla castellera, es va proposar a la gent que s'apuntessin a una llista d''oficis', per tal de saber qui ens podia fer alguna cosa en un moment determinat, ja fos per diners o a canvi d'algun altre servei. No recordo com va acabar, però em temo que no va funcionar massa...

Ipon ha dit...

Tens raó Alepsi. De fet, es podria 0brir una pàgina web d'intercanvis d'aquest tipus.
Aquí poso el meu:
3 massatges descontracturants (sense final feliç ni d'intencionalitat sexual) a canvi d'un somier de 105cm que no faci soroll o una càmera reflex.
Què et sembla?? jajajaja

Ferran ha dit...

És (seria) una forma genial de funcionar. Potser, un cop tastada la maleïda globalització, seria l'hora de tornar a mirar al nostre voltant més immediat, i actuar.