A Girona!!!

Per començar el que em temo que serà un post llarguet, us poso en antecedents, perquè després no digueu, eh? Que "quién avisa no es traidor".
Ahir a la nit vam estar a Girona, a les fires de Sant Narcís. De fet, podríem dir que hi hem estat avui. De fet no he dormit en tota la nit. A la fira i les barraques fins a les 5... i després tornada a casa. He arribat a un quart de deu, m'he dutxat i ara mateix són tres quarts d'onze que estic començant a escriure això.
Així que bé, si ja de per si, els meus posts són densos... escriure un post sense haver dormit en tota la nit, pot ser mortal. Ja veurem què en surt. Començo la crònica [bufff... encara no he començat i porto ja tot això escrit, maaaaaare meva, em sembla que us haureu de llegir aquest post per fascicles... xD].

A les 20:25 surt el tren cap a Girona. A tres quarts de vuit ens trobem les tres maries (Sara*, Maduixeta i una servidora) a l'estació de Sants. Com que hi ha temps, decidim anar al macki a sopar (sí, ja sé, quin luxàs!). Sopem ràpid, i a les 20:10 estem fent cua per comprar els bitllets. Una senyora cua! Són les 20:20 i no hem avançat gaire. Ens comencem a posar nervioses. "No agafarem el tren...." "Que sí, Sara, que sí l'agafem"... les 20:23, ens toca, demanem tres bitllets a Girona, l'home ens mira, amb tota la parsimònia: "us tocarà còrrer!!" Agafem els bitllets, correm com unes posseides per l'estació de Sants, arribem a l'entrada de l'andana, piquem els bitllets, baixem els esglaons de dos en dos, pugem al tren i en acabar d'entrar la última de nosaltres "pip, pip, pip, pip... psfhhhhhhhh" Portes tancades. Mig minut més i el perdem! Riem, histèriques, cansades de la correguda (no malpenseeeeu), trobem tres llocs per seure (al costat d'unes súper pijes, per variar) i ens hi acomodem.

Arribem a Girona, cap a les 21:45. Sortim de l'estació de tren. Ens quedem mirant la gent, cadascú va cap a una banda. No en tenim ni idea d'on som. No sabem on és la festa. Ens n'adonem que som unes putes parres, i que no ens hem informat de res. Riem, truquem a una amiga gironina, que ens indica que seguint les vies del tren, arribarem a la fira, i que allà, ja ens trobarem amb ella, entrada la nit. Comencem a caminar. Primera foto de la nit:

Arribem a la fira. Oloreta a castanyes!!! "Comprem, no?" Clar! Ens apropem a la única paradeta buida, la gitana: "hola guapes! Voleu castanyes? Són bones! Teniu". I ens en pela una per a cadascuna. Tenim un shock emocional:

1. Mai (diria) havia vist una gitana parlant català
2. Mai (estic gairebé convençuda) m'havien deixat tastar res gratis! [Hòstia, em direu puta barcelonina, però és que això aquí no passa!!!!]

Recuperades del shock, li demanem una paperina petita (sort que la vam demanar petita, que sino morim d'intoxicació castanyera!) i, la dona, ens vol encolomar a dos gitanos prototípics (que també parlen en català, però per lo demés són com tots els gitanos prototípics) perquè diu que "se us nota que aneu buscant mosso". Riem, molt. Ens acomiadem de la colla gitana i els donem les gràcies.

Voltem per la fira. L'ambient a les 11 de la nit no és gaire maco. Molt "cholo" i molt "yogurín", però ja suposem que hem pecat de prudents i hem arribat massa d'hora.

Descobrim l'escenari i, amb ell, les barraques. Primer cubata, un per les tres. Vodka amb taronja, la beguda de la nit. Armades amb el got de vodka amb taronja (que, per cert, portava serigrafiada (ooooh, que culta sóc) la mosca gironina), seguim fent voltes per la fira. De sobte:
Maduixeta i Sara: "Oooooooooooooooooooooh!!!! Patitoooooooooooooooooos!!!!!"
Jo: "........" [m'aturo en sec, me les quedo mirant, no m'ho puc creure].
Sí senyores i senyors. La Maduixeta i la Sara van tenir l'antull de pescar aneguets. No cal explicar-vos les cares de flipades que tenien les mosses que portaven la barraqueta. Mentre les dos lloques aquestes pescaven, jo els feia fotos, i reia molt. Mare meva, quines amigues tinc! En acabar la pesca, la noia de la barraca diu: "qué regalo queréis???". Es van mirar les dues i... van agafar una màquina de fotografiar de plàstic verd, d'aquelles que en apretar el botonet, surt una mena de cuc (que sembla un penis descolorit, petit i tort [total, un engendre de penis, pobre]) al que li acompanya un "pitu" completament histeritzant. Suposo que tots teniu en ment l'estrambòtica càmera fotogràfica del que parlo, no?

Doncs la Sara se la va penjar al coll, i au, més contenta que un gínjol! Òbviament, aquí els riures es van multiplicar per mil! Quina fila, les tres fent el pena, posant devant de la càmera! En fi... "vivir para ver".

Quan l'ambient es va començar a fer "adult", vam tornar a les barraques. Havíem quedat amb la Maria, la noia gironina, a la barraca de la JERC. Doncs allà que ens hi vam plantar. I ja no ens vam moure en tota la nit. Allà, les tres, ballant al ritme d'Obrint Pas, els Pets (i recordant al nostre amic Farlopa.... i pensant què devia estar fent, amb en Gavaldà... xDDD), Lax'n'Busto... i.... cantant:

• Quatre cops "L'avi Siset" [L'Estaca, vamos....]
  
• Dos cops "Els Segadors"
• Un cop i mig "L'himne del Barça"

En fi, una desfasamenta total.

A tot això, la Maduixeta va provocar un "altercado" en el que podríem haver mort les tres. Li va tirar mig cubata a un "Skinarro" (d'aquells chungus, sabeu, no?) que la va mirar amb cara assassina i li va dir "coño, ves con cuidado, no???" i ella, pobreta, amb una carona de bona nena "lo siento..." i la Sara i jo patint per la integritat física de les tres. En fi... per sort, el paio anava sol, i no portava a una chunga de la seva mena al costat, si no, jo crec que de les estirades de cabell no ens en lliurem.

Què més, què més... res, que al Gatot no el vaig veure, però vaig estar temptada d'anar preguntant a tots els tios que veia per allà prop meu "perdona, que tens bloc, tu?". Però em va semblar massa friki. Potser amb 3 o 4 cubates més m'hagués llençat.... vés a saber. xDDDD

A les 5, com ja he dit abans, hem marxat de la fira. La Sara tenia molt de fred, i ja ens venia de gust seure una estona (hem estat des de les 22 fins a les 5 de peu!!!), total, que agafem la via del tren de nou com a referència, i desfem camí. Arribem a la renfe a les 5:15. Obren a les 6:30, l'estació. Puta renfe!!!! Doncs res, tirades davant de l'estació, acompanyades per un munt de gent que, com nosaltres té molt de fred, i està pensant: "puta renfe". A les 6:10, a algun il·luminat, se li acut que a la merda la Renfe. Agafa les portes d'abertura automàtica les obre a la força i en mig segon el vestíbul de l'estació s'omple de gent. Comencem a ocupar els bancs quan de sobte, entren dos segurates cridant "ei, nois! Aquí no s'hi pot estar, això està tancat!!!!" Tothom el mira amb cara de: "com ens toquis els ous, anirem tots a per tu...."
L'home ho deixa per impossible. Va a cridar reforços i truca a la policia, que arriba a dos quarts, i es passeja per l'estació, amb posat divertit de veure lo morts de fred i cansament que estem tots. Tenen compassió, i no diuen res. [Potser venien de les festes, també, i estaven cansats, vés a saber].

I bé, així van acabar les sabates de la maduixeta i les meves... i els pantalons, fets caldo, també!!! [No s'aprecia gaire... però és que les tres sabates eren negres en el seu inici!!!] (I sí, sembla que jo calci un 60 i la Maduixeta un 30... però és qüestió de la òptica de la càmera... sabeu? xDDDD)


Doncs... jo crec que ja està, no? Bé, la maduixeta m'indicarà si em descuido de quelcom important (que segur que sí, perquè amb la meva memòria de peix...). Ah! Me n'acabo de'n recordar d'una cosa!!! La maduixeta va perdre la seva xapa "no more dramas"... si algun gironí l'ha trobada per la zona de barrraques, preguem ens la torni! ;)

Al final no ha estat tan llarg, no? Crec que n'he escrit de més quilomètrics. En fi. Bona nit. O bon dia. O el que volgueu!

-----------------------------------
*Maduixeta, no, no m'he descuidat de comentar el meu problema greu amb la imitació inconscient dels accents.... ja et vaig dir que això mereixia un post a part... em comença a preocupar molt, diria que estic rallada i tot, per això!

-----------------------------------
No vull que el tema gitanos es tregui de context. Tinc molt de respecte per aquesta ètnia, són realment apassionants de conèixer! Bé, jo sé què em dic, com sempre vosaltres us quedareu amb un moc penjant i pensant que, de nou, m'he begut l'enteniment. Ja podria ser. xD