Avui, dia 25 de novembre, és el dia mundial contra la violència de gènere.
Jo me'n vaig assabentar ahir arrel d'aquest cartell dels Joves d'Esquerra Verda, que van aparèixer penjats a la universitat. Em va cridar molt l'atenció el cartell. Em vaig parar al davant, i vaig somriure. Un lema molt enginyós, sota el meu punt de vista.
Durant tot el dia em vaig parar a mirar les reaccions de la gent devant els diversos cartells repartits per les facultats, sovint veia un parell de noies que s'hi posaven al davant i somreien, d'altres que el miraven de reull i passaven de llarg... bé, com en tota publicitat... diferents reaccions.
A mi, personalment, em va agradar tant que a la tarda, quan marxava, vaig decidir endur-me'n un a casa (vaig agafar el que estava penjat a la interpèrie, que vaig pensar que, total, si durant el cap de setmana plovia, quedaria fet una merda...).
Mal dita, sovint, violència domèstica, la violència de gènere és un problema al qual cal prestar-li atenció (a banda d'ideals polítics o activistes.... sabeu que no m'agrada posicionar-me en política ni en discussións de gènere, però trobo que és una cosa prou important com per dedicar-li una estona....).
M'he informat una mica, i resulta que es va escollir el 25 de Novembre per conmemorar l'assassinat de tres activistes polítiques al 1960 per la policia secreta de la República Dominicana. Per a la lluita de les dones, aquestes tres morts simbolitzen la lluita i la resistència. Al 1999 la ONU va decidir internacionalitzar la celebració, i des de llavors, cada 25 de Novembre es porten a terme moltíssims actes reivindicatius multitudinaris en els que participen tant dones com homes.
A Espanya, aquest any, ja hi ha hagut més de 60 víctimes mortals de la violència de gènere, sense comptar totes les que no han mort...
Jo, per determinades circumstàncies que no venen al cas, estic en contacte amb dones que pateixen o han patit agressions (tant físiques, com psicològiques, com sexuals). Quan sento el que els han fet les seves parelles, no puc evitar que se'm posin els pèls de punta. I és que, no només els cops són violència, també ho és la conducció temerària amb la família al cotxe, els insults en públic que degraden a la parella, la descalificació de qualsevol acte, l'anulació del poder de decisió, la pressió per realitzar activitats sexuals, la coacció, les amenaces....
No ens podem deixar trepitjar per ningú. Tots, homes i dones, tenim dret a decidir què volem, tots hauríem de ser capaços de plantar cara a les situacions i tallar-les des de bon començament. Sé que no és fàcil, però s'ha d'intentar.
Algunes webs on podeu trobar articles d'interès:
Durant tot el dia em vaig parar a mirar les reaccions de la gent devant els diversos cartells repartits per les facultats, sovint veia un parell de noies que s'hi posaven al davant i somreien, d'altres que el miraven de reull i passaven de llarg... bé, com en tota publicitat... diferents reaccions.
A mi, personalment, em va agradar tant que a la tarda, quan marxava, vaig decidir endur-me'n un a casa (vaig agafar el que estava penjat a la interpèrie, que vaig pensar que, total, si durant el cap de setmana plovia, quedaria fet una merda...).
Mal dita, sovint, violència domèstica, la violència de gènere és un problema al qual cal prestar-li atenció (a banda d'ideals polítics o activistes.... sabeu que no m'agrada posicionar-me en política ni en discussións de gènere, però trobo que és una cosa prou important com per dedicar-li una estona....).
M'he informat una mica, i resulta que es va escollir el 25 de Novembre per conmemorar l'assassinat de tres activistes polítiques al 1960 per la policia secreta de la República Dominicana. Per a la lluita de les dones, aquestes tres morts simbolitzen la lluita i la resistència. Al 1999 la ONU va decidir internacionalitzar la celebració, i des de llavors, cada 25 de Novembre es porten a terme moltíssims actes reivindicatius multitudinaris en els que participen tant dones com homes.
A Espanya, aquest any, ja hi ha hagut més de 60 víctimes mortals de la violència de gènere, sense comptar totes les que no han mort...
Jo, per determinades circumstàncies que no venen al cas, estic en contacte amb dones que pateixen o han patit agressions (tant físiques, com psicològiques, com sexuals). Quan sento el que els han fet les seves parelles, no puc evitar que se'm posin els pèls de punta. I és que, no només els cops són violència, també ho és la conducció temerària amb la família al cotxe, els insults en públic que degraden a la parella, la descalificació de qualsevol acte, l'anulació del poder de decisió, la pressió per realitzar activitats sexuals, la coacció, les amenaces....
No ens podem deixar trepitjar per ningú. Tots, homes i dones, tenim dret a decidir què volem, tots hauríem de ser capaços de plantar cara a les situacions i tallar-les des de bon començament. Sé que no és fàcil, però s'ha d'intentar.
Algunes webs on podeu trobar articles d'interès:
18 comentaris:
Molt ben dit Alepsi!! A veure si acabem amb aquesta lacra d'una maleida vegada! El cartell és bonissim tia :-)
Estic plenament d'acord amb tu Alepsi. I també crec que el cartell és genial. La violència de gènere és un tema molt preocupant i molt difícil d'erradicar (cada dia en surten més casos) però precisament per això cal lluitar-hi amb tots els mecanismes possibles. A banda del maltractador (tema a part) cal invertir molts esforços en les víctimes, ajudar-les a superar la situació i a donar-los les eines necessàries perquè no tornin a caure mai més en una relació com la que ja han viscut. Només si aprenem a escoltar-les elles podran expressar-se.
El cartell és bo, genial. No com un anunci que vaig veure no fa gaire a la tele de no sé quina institució exactament, on sembla que denunciar un maltractador i que sigui separat de la família, jutjat i detingut sigui la cosa més senzilla del món.
I no és cosa fàcil!
Jo no tinc contacte amb dones que hagin patit maltractes físics (sí que en conec alguna que no és conscient de patir maltractes psicològics, però això és difícil de reconèixer), però em consta que no és una tasca fàcil aconseguir denunciar el marit, que el judici vagi ràpid i que es prenguin les mesures oportunes el més ràpidament possible.
De vegades em fa la sensació que ens volen vendre un món de color rosa que realment no existeix. Si m'enrecordo de la institució que fa l'anunci ja us ho diré, però, vaja, surt aquests dies a la tele. És nefast!
Per cert una peli que em va semblar molt bona (i poc morbosa, sense entrar en gaire detalls de violència que ja ens podem imaginar) sobre aquest tema va ser Te doy mis ojos.
Molt ben fet Alepsi, molt ben fet!!
Només un parell de links més:
Violència domèstica (Departament de Justícia)
Institut Català de les Dones
Oi que sí, Doommaster??? No m'en vaig poder estar d'arrencar-lo... xDDDD
Doncs sí, Floc, a banda d'evitar que el maltractador torni a maltractar, hauríem d'invertir esforços per a que els maltractats no tornin a triar malament... que sol passar...
Doncs sí, Nur, fa ràbia que intentin vendre que la justícia sempre és justa, que vagis on vagis amb la teva història de maltractament, seràs escoltat/da... no és senzill, però hauríem d'intentar que ho fos... senzill i just per a ambdues parts...
Gràcies Efe!!! ^^
Mira jo també me'l vaig mirar i vaig meditar en emportar-me'l. Em va captivar el missatge. Però com que el meu estava a l'intemperia i en aquell moment estava acompanyat de més gent no em va semblar oportú ;)
Alepsi, bona tasca divulgadora i informativa :)
Estic "gaire bé" del tot d'acord amb el que escrius, alepsi.
Excpete en una cosa: tot i que numèricament és evidentment més important la quantitat de maltractadors que de maltractadores, aquestes també existeixen.
Reduir un problema genèric a una part no és la millor forma de solucionar-lo. I ja et dic que estic d'acord amb el que dius, eh?
Ja vaig donar un enfoc personal el mes passat en referència a temes d'habitatge, precarietat laboral, etc.
En aquest cas penso que passa el mateix: la violència de gènere (o la domèstica si ho ampliem) no es solucionarà, mentres no es solucioni també l'estat violent de la societat (agressions a les escoles, agressions a personal mèdic, agressions al carrer per qualsevol ximpleria...).
No m'allargo més, però mentres les agressions físiques o verbals continuïn essent espectacle televisiu, radiofònic i parlamentari, això continuarà.
doncs jo penso igual que gatot, també hi ha maltractats, i jo n'he conegut, i és tant trist com al revés. s'ha d'acabar amb la violència de genere, tant per un costat com per l'altre.
A sobre el problema d'aquests es que no denuncien per vergonya. Quants hi ha que no sabem?
Doncs sí, és una realitat que de vegades és massa propera. Fa poc vam acomiadar una companya de la feina, que per fi després de massa temps, va ser valenta i va marxar del costat d'una persona que no l'estimava per fer-li el que li feia. Ara ja les coses li van molt millor i és més feliç.
La publicitat aquesta és molt bona com a campanya publicitària, perquè aconsegueix que la gent que potser només li fa un cop d'ull, de cop s'aturi i el miri una mica més, aconsegueix atreure la gent amb el missatge que porta, jo també me l'hauria portat a casa Alepsi ;)
BUf,un tema peliagut Alepsi... m'alegro que facis ressó del que està passant perquè el que està clar és que no ens podem quedar amb els braços plegats mentre hi ha persones (així englobo tant homes com dones)que estan patint maltractaments. I és que tens tota la raó amb el que dius que no només un cop de puny és una agressió... hi ha tantes coses que fan mal i que minen la dignitat de les persones!! i no ens hauriem de deixar trepitjar però ho fem, perquè? no ho se, suposo que els sentiments són immensament complicats i que des de fora les coses sempre es veuen més senzilles... per això és important detectar aquests problemes a temps i ajudar a les persones que no veuen el que els passa o que no ho volen veure perquè es senten culpables... aix... és que al parlar d'això se'm posa un nus a la gola que és massa!!
Ben trobat alepsi! Posem fi a les relacions possessives i basades en la gelosia i l'exclusivitat (i ara no parlo de sexe, obviament).
O canviem el xip o anem malament!
Una abraçada!
NO
MORE
DRAMAS!!!
Em semblen genials aquestes campanyes però crec ,que tindria de ser una tasca de tots combatre això ,i ens tindrien de donar mes eines ,per poder ajudar quan tenim un cas proper :8
Gràcies Marcus!!! De fet jo crec que algú em va veure arrencant-lo, però vaja... Jo el volia, havia de ser meu! xDDD
Tens raó, Gatot, mentre no s'erradiqui la violència en totes les seves vessants, la de gènere, difícilment es podrà combatre...
Gatot i Homemusic, he intentat no posicionar-me en la visió feminista dels maltractaments, però pel que es veu no ho he aconseguit gaire. Sé de la existència de maltractaments a homes, tant psicològics (que n'hi ha moltíssims!!!) com físics (que no són tants, però n'hi ha, també), i he intentat que el meu text pogués posicionar-se en els dos extrems... La violència de Gènere, per mi, és tant patida pel Gènere masculí, com pel femení... el que passa és que actualment, ja us dic, estic en contacte amb dones maltractades.... els homes, normalment, no denuncien, no se sap, no ho sabem.... i això és, si més no, més perillós encara.
De tota manera, pel que sé, els homes estan començant-se a concienciar, i les vergonyes estan començant a posar-se per darrere del patiment...
En fi, és un llarg camí per als maltractats en general... i, de moment, poca cosa es pot fer, a banda de fer petites campanyes de concienciació i divulgar-ho a través de tot el que poguem.
Realment, David, hi ha molts més casos dels que ens imaginem... moltes vegades pensem allò de "quién bien te quiere te hará llorar"... i bé, no cal dir-ho, que "quién bien te quiere intentará que no llores más que de felicidad".... l'amor no és l'hòstia... l'amor és una cosa fantàstica que s'hauria de gaudir al costat de la persona escollida, sense pors, sense tabús.... en fi...
La teva companya de feina va ser molt valenta de decidir allunyar-se de qui deia que la estimava... si la veus, felicita-la de part meva. ;)
Doncs sí, iruNa, un tema bastant dur... però del que, crec, se n'ha de parlar obertament per poder-hi lluitar en contra.
Està clar que, des de fora, és molt fàcil dir-li a la persona: "tu, doncs deixa a la teva parella, i ja està, solucionat". Moltes vegades no és tan senzill, una persona maltractada, per suposat, no ho és perquè ho vol, sinó perquè li imposen, no crec que ningú trii aquest camí... però se'l troben, i trobar la sortida és inmensament complicat. Suposo que allò de "no ho tornarà a fer", "en el fons m'estima", inclús algunes persones dirien "ho fa pel meu bé".... és complicat, el món dels sentiments...
Doncs sí, Candela, cal posar-hi fi. Tots som persones al cap i a la fi, i tots tenim els mateixos drets a disfrutar de les relacions (sexuals i no) sense coacció, sense por, sense mals sentiments.... tallem amb els mals rotllos!!!
No more, maduixeta, tan de bo, no more! xDDD
Doncs sí, onix, el problema és que en aquestes coses, terceres persones sempre sobren. Si tu detectes un cas de maltractament, i la persona maltractada no ho veu, o no ho vol veure, o no ho vol reconèixer davant teu, corres el risc, en dir-li-ho, que t'engegui a pastar fang amb un "no et fiquis allà on no t'han cridat". I és que... aquestes coses són molt complicades, i tant de bo algú ens expliqués com poder ajudar, però... és això, cada persona és un món, i hi haurà la que t'agraeixi que te n'hagis adonat i puguis ajudar-la... i hi haurà la que t'engegui i et retiri la paraula... cal anar molt en compte, i avaluar el cas abans de ficar-se pel mig...
Totalment d'acord Alepsi, s'ha d'acavar amb la violència de genere. Jo no havia vist aquests cartells pro la idea em sembla prou enginyosa, la pregunta és, serviràn de gaire? esperem que si.
Vaja, moolt bon anunci! La veritat és que està currat i és molt original.
En aquest tema s´hauria de fer algo (més)... consciència social, reeeducació o algo... encara que crec que, desgraciadament, seguirà passant. Sempre hi ha qui s´ha de sentir per damunt de l´altre emprant la violència. QUE TRIST.
Esperem-ho, AzRi3L... no n'hi havia d'aquests per la teva facultat??
Doncs sí, olenska, és la desgràcia del gènere humà, sempre hi ha algú que s'ha de sentir superior... i que ens trepitja a tots!
Publica un comentari a l'entrada