18.11.06

Dos Gin Tonics



De totes les cafeteries de la ciutat, havien anat a triar precisament aquella. Tenia alguna cosa que l'incomodava. Potser aquell enorme vidre d'aparador just darrere seu. No podia evitar mirar-los fixament, detingudament. Feia temps que se n'havia oblidat de guardar les formes. De tota manera, la investigació estava condemnada al fracàs per totes bandes. No valia gaire més la pena dissimular i passar fred arraulit rere el vidre.

Ja feia dos mesos que els seguia. A tot arreu, com una ombra enganxada a les esquenes. Sense ser vist, sempre vestit de negre per confondre's amb la nit, medi natural de la parella. Això és el que més li havia sorprès de l'encàrrec, i el que l'havia empés a acceptar-lo... havien acordat un plus de nocturnitat, i tal i com estaven les coses, més valia anar fent butxaca... aviat els deutes serien tants que probablement s'ofegaria en el seu pis de separat i hauria de buscar una pensió on deixar-se caure...

La parella semblava no adonar-se'n de la seva presència. Com sempre, van apartar els tamburets amb delicadesa, com si fóssin un material delicat, deixant-los tots dos recolzats a la paret. Es van quedar de peu, com sempre, com cada nit de dilluns a divendres des de feia dos mesos, recolzats a la barra, esperant a que el cambrer de sempre els demanès què volien.
"Bona nit. Què els puc servir?"
"Bona nit. Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

Cada nit la mateixa conversa. Paraula per paraula. Com un ritual extrany que no menava enlloc. El primer dia que va decidir entrar a compartir barra amb ells, va pensar que allò potser era un codi secret, per entendre's entre ells. Just darrere de l'home, sempre vestit d'impecable blanc, hi havia diversos prestatges amb la més àmplia gamma de beuratges d'alta graduació mai coneguda.
La parella, davant l'asseveració del cambrer, no s'inmutaven. Només demanaven dues aigües. I es passaven 37 minuts i mig (mai ni un més, ni un menys) davant les tasses d'aigua, en silenci.
El primer dia que va decidir entrar a la cafeteria, va demanar un suc. "No tenim alcohol, aquí", doncs un suc. En dies successius, però, va passar a demanar gin-tonics. I a consumir-los. Era un acte de provocació, un intent de crear una resposta en la parella. Una resposta que mai arribava. Ni el miraven. No reparaven en la seva presència. Només quan marxaven deien un "adéu" a l'aire. I ell el rebia com a propi.

Tot plegat era desesperant. Ja no sabia què creure. Eren masses els interrogants. Perquè sempre la mateixa conversa? Perquè la negativa a servir-los alcohol? Perquè sempre 37 minuts i mig? Com eren capaços de calcular el temps si no hi havia rellotges a la vista? Perquè anaven cada nit a consumir aigua? Perquè? Perquè? Perquè?

"Perquè???"
Els ulls injectats en sang, les nits sense dormir passaven factura, necessitava els diners i si no resolia aquell cony de misteri d'una vegada, la seva vida se n'aniria més a la merda del que ja estava, si és que era possible... Aquell "perquè" va ressonar en tot el local, que poc acostumat al so, a qualsevol so, es va estremir com si hagués hagut un terratrèmol. Aquell "perquè" va fer que la parella, per fi, reparés en ell, i que el cambrer es quedés amb la vista fixada en ell.

Un moviment veloç, una mà ràpida, un esclat, un feix de llum, una ferida a l'alçada del pit, a l'esquerra...
"No vulguis saber tant. Bona nit. Què els puc servir?"
"Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

------------------------------------------------
Quina anada d'olla, siusplau!!! Tot per culpa de la Onix!!! Jajajaja!
La Williams també ha fet la seva versió (molt recomanable, per cert!)
El Mestre Yoda s'ha animat!
En Kurtz i el Propde40 també!
En Barbollaire n'ha fet poesia
L'Efe en fa una altra versió
Això s'exten.... la Iruna i el Laprí també inventen!!!
Fins i tot l'Anna Tarambana s'ha deixat seduir pel quadre!
La gemminola ha reversionat el quadre... quina anada d'olla!!!
La Tirai, a falta d'una història, n'ha fet dues!!!
La Jocdellums s'ha decidit a inventar!
En Rock'n'Roll i en Vullunfestuc també han fet les seves versions!

28 comentaris:

fardatxo ha dit...

M'encanta aquest quadre del Hooper :)

Alepsi ha dit...

Jo no el coneixia, Fardatxo... felicitacions a la Onix! xDDDDD

williams ha dit...

ei alepsi, chapeau!!! Al nivell del Paul Auster!! Molt bé!!

Alepsi ha dit...

Hòstia, Williams! xDDD Si et sóc sincera no he llegit res de Paul Auster... així que m'ho prendré, de moment, com un afalac... xDDDDDDD

onix ha dit...

simplement BRAVO!!!!!!!!!!!!
Com era d’esperar no m’has decebut gens ja no per la teva categoria d’anades d’olla que ja ens l’has deixada tastar , si no perquè has captat l’atmosfera en el punt just ,que creia que ho faries , tia que no tinc paraules , m’aixeco aplaudeixo i diria messssssssssss en vull messssssss

Alepsi ha dit...

Onix... no sé què dir. :$
Ja veus, no només ets la musa del meu pare virtual... deu ser cosa de la genètica... xDDD

gemminola ha dit...

Molt bo Alepsi, molt bo!

Osti sembla un meme, és curiós però aquest quadre, n´hi ha un penjat al bar gran via, bar de birres post-sortida del curro on anàvem després de currar, i una vegada, allò que dius, no tens millor que fer també, vam estar parlant de que coi podría estar passant.

A veure si algú més s´anima a fer-ne la seva versió!

maduixeta ha dit...

no he pogut evitar recordar l'escena d'ahir a la nit davant el pans:

- teniu sangria?
- no
- ah, doncs un cafè

xDDDDDD

Alepsi ha dit...

Gràcies gemminola!! ^^Quins bars més selectes, que freqüentes, no??? En els que vaig jo només hi ha humitats... xDDDDDD

És que la Eva és molta Eva, maduixeta.... xDDDDDD

Laprí | David ha dit...

Està de conya Alepsi... jo també vaig dir que el faria... a mi no em sortirà tan bé segurament, però ho intentaré, ja tinc una mínima idea al cap :)

barbollaire ha dit...

Genial!!!
Amb el vostre permís, m'he apuntat també al "repte" de l'Onix (li diria a ella, però no em deixa penjar el comentari)...

Alepsi ha dit...

Som-hi, som-hi, David!!!! Segur que et surt molt chulu!!!! Jo no tenia cap idea al cap, com sempre, simplement vaig moure els dits, i va sortir! Així que si tu tens idea, segur que et surt de puta maaaaaare! xDDDD

Gràcies barbollaire!!! M'encanta que agafis el repte! La Onix és una crack!!! xDDD

efe ha dit...

Ostres que violenta que ets Alepsi!!!
M'agrada la primera frase. Una manera efectiva de posar-te dins l'acció.

Alepsi ha dit...

No, no, Efe!!! Jo no sóc violenta! El violent és ell!!! xDDDD

iruNa ha dit...

Impressionante! sou la meva perdició!! jeje, m'encanta la idea i em sembla que m'apunto! molt xulo l'escrit, m'has deixat ben intrigada amb aquest final tant precipitat!

Alepsi ha dit...

Ai Iruna... saps què és lo pitjor? Que jo també m'he deixat intrigada... xDDDD

Pd40 ha dit...

A veure si ho entès. La Terribes fent un sobresou (els perquès són ella, oi?) i el cambrer és un MiB. El tema flaix a la cara i m'oblido de tot és cosa seva. I la parella són dos alienígenes. Correcte?

Alepsi ha dit...

No vulguis saber tant, Pd40.... xDDDD
No sé, ja et dic que no ho entenc ni jo, té interpretació lliure! Si vols que siguin alienígenes, doncs ho són. xDDDDD

kurtz ha dit...

Molt canyero, quin gir final! És curiós les atmosferes diferents que ens suggereix la mateixa imatge.

Alepsi ha dit...

Gràcies Kurtz! Sí que és curiós que de una mateixa imatge surtin coses tan diferents... o no... xDDDD

Gatot ha dit...

Sensitiva, creativa, descriptiva, vols dir que no has equivocat la carrera?

:**

Alepsi ha dit...

Doncs sí, Gatot... crec que em vaig equivocar... però... crec que la carrera que hagués hagut de fer, hagués sigut encara més desconcertant... xDDDD

Tirai ha dit...

Ostres! cada vegada m'agrada més aquesta idea del conte. Molt bo el post

onix ha dit...

:) que jo venia .. a ...
dir bona nit!!!!!!:)**
com què el papa et te una mica deixada de la ma de la Musa

yrun ha dit...

Si k es una anada d'olla, si...

I veig k sa extes pel mon de la blocosfera! xDD

Fraggle ha dit...

OSTIA PUTA!!

MOLT BE... nomes puc dir aixo pk m'he quedat sense paraules!!!

Fraggle ha dit...

si algun dia estic inspirada, jo tb fare la meva versio!

Alepsi ha dit...

El teu no es queda curt, Tirai!!! M'encanta, m'encanta, m'encanta!!!! xDDDD

Que mona, onix!!!! Bona nit a tu també (sí, ja són les 20:45 del dia següent... més val tard que mai, no?? xDDD)

Tu no t'animes, yrun??

Me n'alegro que t'hagi agradat, Fraggle!!! xDDD Esperarem la teva versió en candeletes (o amb candeletes?? Mai no ho sé!) xDDD