Dos Gin Tonics

De totes les cafeteries de la ciutat, havien anat a triar precisament aquella. Tenia alguna cosa que l'incomodava. Potser aquell enorme vidre d'aparador just darrere seu. No podia evitar mirar-los fixament, detingudament. Feia temps que se n'havia oblidat de guardar les formes. De tota manera, la investigació estava condemnada al fracàs per totes bandes. No valia gaire més la pena dissimular i passar fred arraulit rere el vidre.

Ja feia dos mesos que els seguia. A tot arreu, com una ombra enganxada a les esquenes. Sense ser vist, sempre vestit de negre per confondre's amb la nit, medi natural de la parella. Això és el que més li havia sorprès de l'encàrrec, i el que l'havia empés a acceptar-lo... havien acordat un plus de nocturnitat, i tal i com estaven les coses, més valia anar fent butxaca... aviat els deutes serien tants que probablement s'ofegaria en el seu pis de separat i hauria de buscar una pensió on deixar-se caure...

La parella semblava no adonar-se'n de la seva presència. Com sempre, van apartar els tamburets amb delicadesa, com si fóssin un material delicat, deixant-los tots dos recolzats a la paret. Es van quedar de peu, com sempre, com cada nit de dilluns a divendres des de feia dos mesos, recolzats a la barra, esperant a que el cambrer de sempre els demanès què volien.
"Bona nit. Què els puc servir?"
"Bona nit. Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

Cada nit la mateixa conversa. Paraula per paraula. Com un ritual extrany que no menava enlloc. El primer dia que va decidir entrar a compartir barra amb ells, va pensar que allò potser era un codi secret, per entendre's entre ells. Just darrere de l'home, sempre vestit d'impecable blanc, hi havia diversos prestatges amb la més àmplia gamma de beuratges d'alta graduació mai coneguda.
La parella, davant l'asseveració del cambrer, no s'inmutaven. Només demanaven dues aigües. I es passaven 37 minuts i mig (mai ni un més, ni un menys) davant les tasses d'aigua, en silenci.
El primer dia que va decidir entrar a la cafeteria, va demanar un suc. "No tenim alcohol, aquí", doncs un suc. En dies successius, però, va passar a demanar gin-tonics. I a consumir-los. Era un acte de provocació, un intent de crear una resposta en la parella. Una resposta que mai arribava. Ni el miraven. No reparaven en la seva presència. Només quan marxaven deien un "adéu" a l'aire. I ell el rebia com a propi.

Tot plegat era desesperant. Ja no sabia què creure. Eren masses els interrogants. Perquè sempre la mateixa conversa? Perquè la negativa a servir-los alcohol? Perquè sempre 37 minuts i mig? Com eren capaços de calcular el temps si no hi havia rellotges a la vista? Perquè anaven cada nit a consumir aigua? Perquè? Perquè? Perquè?

"Perquè???"
Els ulls injectats en sang, les nits sense dormir passaven factura, necessitava els diners i si no resolia aquell cony de misteri d'una vegada, la seva vida se n'aniria més a la merda del que ja estava, si és que era possible... Aquell "perquè" va ressonar en tot el local, que poc acostumat al so, a qualsevol so, es va estremir com si hagués hagut un terratrèmol. Aquell "perquè" va fer que la parella, per fi, reparés en ell, i que el cambrer es quedés amb la vista fixada en ell.

Un moviment veloç, una mà ràpida, un esclat, un feix de llum, una ferida a l'alçada del pit, a l'esquerra...
"No vulguis saber tant. Bona nit. Què els puc servir?"
"Dos gin tonics"
"Ho sento, no tenim alcohol, aquí"
"Doncs dues aigües"

------------------------------------------------
Quina anada d'olla, siusplau!!! Tot per culpa de la Onix!!! Jajajaja!
La Williams també ha fet la seva versió (molt recomanable, per cert!)
El Mestre Yoda s'ha animat!
En Kurtz i el Propde40 també!
En Barbollaire n'ha fet poesia
L'Efe en fa una altra versió
Això s'exten.... la Iruna i el Laprí també inventen!!!
Fins i tot l'Anna Tarambana s'ha deixat seduir pel quadre!
La gemminola ha reversionat el quadre... quina anada d'olla!!!
La Tirai, a falta d'una història, n'ha fet dues!!!
La Jocdellums s'ha decidit a inventar!
En Rock'n'Roll i en Vullunfestuc també han fet les seves versions!