Projectes

Avui faré un exercici similar al que vaig fer el dia del gerani. Molts de vosaltres em vau dir que us agradava aquella història que no tenia ni cap ni peus. Fins i tot va inspirar a la tirai a fer-ne una (bé, ella, directament em va tirar les culpes de la seva anada d'olla... però cony, i lo divertit que era el seu post????? xDDD).

Doncs avui, que m'he aixecat massa d'hora (algun dia revisaré el tema despertador, perquè últimament no encerto mai), he decidit posar-me davant del teclat i escriure un post. Això no és nou, direu "això no és nooooooooou" (veus d'ultratomba). Ja ho sé, ja, que no és nou. El que és nou és posar-me a escriure sense tenir cap idea de sobre què fer-ho. Així que, simplement deixaré que els dits es vagin movent i pitjant les tecles... a veure què surt. No me'n faig responsable del que surti (quina barra, no? Doncs sí, però.... això és la meva dictadura particular, ja ho sabeu!).

Fa dies que em ronda pel cap encetar un projecte una mica agosarat. Potser ho anuncio en breu, primer m'agradaria parlar-ho amb la resta de GT... però ja us avanço que és un projecte que ens pot implicar a tots els qui em llegeixen (i dic "ens pot" perquè jo també em llegeixo, faltaria més!!! De fet sóc la meva gran crítica!). Bé, ja us informaré adequadament quan sigui el moment. De moment, us deixo amb la intriga (o no, igual us la bufe, que ja podria ser).

Què més? Uhm.... ahir vaig començar un projecte. Aquest m'implica a mi sola, de moment. Bé, no és ben bé cert, això. A veure, vull dir que jo no he enredatningú més en el projecte però... que en el projecte mateix som uns 50.... aquest projecte és la primera coral universitària de Gospel. Ahir vam tenir el primer assaig. M'ho vaig passar súper bé, i ja he començat a conèixer gent! Si a algú li interessa apuntar-s'hi, que m'envii un e-mail i jo li facilito la informació, ja us dic que és una activitat gratuïta, així que per aquest tema no cal patir. En fi, que ahir més que un Cor de Gospel semblavem uns gats moribunds, com deia el director, però suposo que per Nadal (que serà el primer concert, ja us avisaré, o no... xD) la cosa sonarà millor.

Què més, què més.... res, que ahir em vaig barallar amb dues profes de la uni. Les dues de l'assignatura mega-friki de prospectiva. Cada dia que passa m'hi trobo més perduda en aquesta assignatura que tracta de tirar tota la meva educació pel terra. M'explico. La frase estrella de la profe de teoria ahir va ser: "Tota la ciència és qüestió de fe" (aquí vaig obrir uns ulls com plats i ella se'm va quedar mirant i va afegir: "has vist mai una partícula? Un protó? Una cèl·lula???"
Doncs mira, xata SÍ HE VIST UNA CÈL·LULA!!!! I tu??? Pel que es veu no, no? (òbviament això ho vaig contestar "por lo bajini"... sóc una cagada en el fons. Amb la frase que vaig saltar va ser la següent (tot i les oposicions del meu cervell que em recomanava que em callés la boca). La frase en qüestió va ser: "has vist mai un símptoma???"

Reflexionem-hi. Un símptoma, hi estic d'acord, no és més que un acord humà sobre un fet comportamental o físic visible, que, a partir de la seva suma amb d'altres característiques específiques pot derivar en un diagnòstic patològic (o no). "Home, els símptomes sí que es veuen, sino, ja m'explicaràs" o algo així li vaig dir. El cas és que vam encetar una lluita de paraules, cada una defensant la seva postura. No em dona la gana de que em tiri la meva mentalitat científica pel terra, em nego a creure en que tot és qüestió de fe, que és el que li vaig acabar dient:
"Bé, llavors TOT és qüestió de fe"
"No, tot no"
"Sí, tot sí. Si partim de la base que ningú ha vist "la matèria"... doncs hem de tenir fe ene què nosaltres existim, i per tant la humanitat tira endevant. I llavors sobre aquesta fe es recolza tot".
I no recordo què em va contestar, tot s'ha de dir que el paràgraf anterior tampoc és literalment el que vaig dir, però més o menys. En aquell moment estava emprenyada amb mi mateixa per no saber argumentar bé les meves idees.... i la profe em va acabar dient: "Alepsi, baralla't amb mi".

Total, això va ser al tercer dia de classe... no em vull ni imaginar l'últim... xDDD

Més coses: mireu-vos el bloc del Farlopa i feu-me el favor d'apuntar-vos al cavatast. Sí, és un ordre!!! Vaaaaaaaaaaaaaaa!!! Que serà divertit conèixer a tota la família Farlopaire!!! Mireu tots els que hi ha apuntats ja!!! Vaaaaaaaa!!! Que la Maduixeta, la Sara* i jo també hi aneeeeeeeem!!! Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!


Per cert, amb el post anterior.... el meu bloc va arribar a les 10.000 visistes!!! Ole! xDDD Sí, ja sé que dono la notícia en un moment de marejol per culpa del tema de la competitivitat, però la dada no pretén ser competitiva, sinó curiosa. M'ha fet gràcia, vés quina cosa.

Au, res més, ja m'he cansat d'escriure... la cosa no ha resultat ser tan surrealista com el gerani, però vaja. En fi, que passeu molt bon dia!!!