11.10.06

A tota màquina

Bon dia! Com ja sabeu, l'Alepsi és una friki! xDDD. Ara està fent una assignatura d'Intel·ligència Artificial... i hi està veient un futur... uhm.... us imagineu l'Alepsi ajudant a construir robots???? xDDDD

I bé, avui us deixo un fragment del llibre que m'estic llegint ara mateix (i que em falta.. uhm... unes 90 pàgines per acabar). És altament recomanable. És d'en Roger McBride Allen, i està basat en els mítics robots d'Isaac Asimov .
Concretament parla d'un robot que ha estat construit amb un cervell diferent al típic. Un cervell en el que les tres lleis de la robòtica no han estat implantades. És un exemple d'una ment en blanc (una tàbula rasa, que dirien). És la història de l'adquisició dels coneixements a partir de l'experiència.

Aquest fragment m'ha fet pensar. L'anava llegint ahir quan tornava de la universitat, i em va fer pensar molt en la comoditat a la que ens estem acostumant gràcies a les màquines. Òbviament és un cas portat a l'extrem, però... no sé, llegiu-lo (si us ve de gust i teniu temps) i ja em direu què. Potser és que jo sóc fàilment impressionable (però no crec que sigui això, sincerament xDD).


" La taza de té que Gidi se tomaba en la cama tenía que ser hecha exactamente de la misma forma cada noche, so pena de perder la pauta. Incluso sus fiestas mensuales eran ritualizadas, y empezaban y terminaban con la precisión de un lanzamiento espacial.
Pero la ritualización era sólo una parte. La autorreclusión era la otra mitad del Síndrome de Inercia (...). Alguna circunstancia desagradable trastornaba a la víctima, rompía el ritual, y entonces ésete decidía no permitir que tales cosas volvieran a suceder. La víctima cortaba gradualmente sus lazos con el mundo exterior, ordenaba a sus robots que negaran el paso a los visitantes, que dispusieran que todas las cosas fueran entregadas por los túneles subterráneos.
(...)
Gidi dejó de asistir a fiestas, y pronto dejó de salir de su casa.
podía quedarse donde estaba, en perfecta comodidad. Con sus paneles de comunicación y susu sistemas de entretenimiento a su alcance, ¿Para qué quería moverse? Teniendo robots ansiosos y dispuestos a hacer cualquier cosa por él, empezó a parecer una tontería, incluso un crimen, actuar por sí mismo cuando esos robots podían siempre hacer la s cosas mejor y más rápidamente, sin trastornar su rutina, su pauta. (...) En sus diarios se describía a sí mismo como "un hombre feliz en un mundo perfecto".
Al menos era casi perfecto. Cuanta más paz y tranquilidad tenía, más lo irritaban las molestias que persistían.
(...)Empezó a obsesionarse con la simplificaión tanto como con la regularidad, decidió reducirlo todo a lo esencial, y luego a reducir lo que pudiera de lo que quedara. Se enzarzó en una cruzada para desprendrse de todo lo que pudiera perturbar su paz, su tranquilidad, su soledad, su comodidad de estar seguro en su propia casa. Si lo desterraba, si lo eliminaba, podría conseguir una existencia perfecta.
(...) Gidi advirtió que no necesitaba salir de su sala de comunicaiones, o levantarse siquiera de su sillón reclinable favorito. Ordenó a sus robots que le trajeran comida al sillón, que lo lavaran en el sillón. (...) Gidi ordenó a sus robots que se pusieran en contacto con un equipo de suministros médicos, que le procuraran el equipo necesario. Sustituyó su sillón por una cama estilo hospital con un campo flotador. Aquello eliminaría el riesgo de llagas, y tenía tubos de retirada de residuos, eliminando así su último motivo para levantarse. (...)
Pero ni siquiera la indolencia perfecta fue suficiente. Había demasiada actividad a su alrededor. Pronto se cansó de los robots que tenía cuidándolo, y les ordenó que buscaran medios para reducir su nivel de actividad, recortando la limpieza de la casa, y luego eliminándola por completo.
(...) Ordenó que su plan de baños fuera reducido, y luego volvió a recortarlo una vez más. Se hizo depilar permanentemente la barba y el cuero cabelludo, para no tener que afeitarse o cortarse el pelo. Hizo que trataran sus uñas para impedir que crecieran.
No le gustaba que los robots le trajeran la comida y luego permanecieran a su alrededor, haciendo entrechocar los platos. Ordenó que le trajeran la comida en contenedores no retornables, y dijo a los robots que se marcharan en el momento en que se la trajeran. Pero seguía existiendo el problema de recoger los contenedores. Podría dejarlos caer al suelo cuando acabara, pero verlos lo molestaba y se vería obligado a soportar la presencia de un robot que viniera a limpiar.
Descubrió que si tiraba los cartones de comida vacíos por encima de su hombro, no estarían en su campo de visión, y así su presencia no lo perturbaría. Pero con todo, los sonidos de los robots limpiando eran muy molestos, y les ordenó que parasen.
(...)
Pero incluso las comidas se convirtieron en una distracción. Gidi ordenó a sus robots que instalaran tubos de comida y bebida. Entonces sólo tuvo que girar la cabeza a derecha o izquierda y sorber su alimento y su bebida.
Por fin alcanzó lo más parecido a su ideal que podía imaginar. Nada tenía porqué molestarlo de nuevo. Había llegado a un estado de perfecta soledad. Ordenó a sus robots que salieran de su habitación y les dijo que permanecieran en sus nichos hasta que él los llamara, circunstancia que fue haciéndose cada vez más rara.
Y finalmente dejó de hacerlo.
(...) por la ausencia de sentido del olfato de los robots, permaneció muerto el tiempo suficiente para pudrirse.
(...)
El forense nunca se molestó (o quizá no fue capaz) en hacer una autopsia para determinar la causa de la muerte.
(...)
No era de gran consuelo saber que Gidi se había vuelto loco. Después de todo, empezó cuerdo, y nunca advirtió que había cruzado la línea. Su continua creencia en su propia racionalidad aparecía claramente en sus diarios. Pasó gran parte de sus últimos días felicitándose por haber conseguido una vida ordenada y sensata.
Si los locos no sabían cuándo estaban locos, ¿Cómo podía nadie estar seguro de su cordura? "

[Per cert, el llibre es diu Calibán xDDD]

33 comentaris:

l'home de la musica ha dit...

Boníssim!!! aquest llibre me l'he de llegir...
De fet, això explica, una mica el perque de la tecnologia... busquem la nostra comoditat, però el que pasarà es que hi haura uns greus problemes socials, el dia que les maquines ja ho facin tot.

Alepsi ha dit...

Hosti Homemusic no creia que ningú fos capaç de llegir-ho sencer!!! Et felicito! xDDD (Al final t'hauré de convidar al café i tot... xDDD).
Quan acabi de llegir-me el llibre li he de passar a la Maduixeta, però quan se l'acabi ella... podem fer un bookcrossing, si interessa... xDDD

maduixeta ha dit...

si parla de la dissonància cognitiva... l'he de llegir!!

Alepsi ha dit...

Doncs sí que en parla... i molt! Els pobres robots peten quan se'ls crea una dissonància cognitiva que no poden arreglar per si sols degut al solapament de les tres lleis... és súper divertit ser tan freak!!! xDDDD

Spock ha dit...

Ostres! apunhtat queda! el llibre i el debat, és clar.

Jo vaig viure una bona temporada fascinat per l'evolució dels Robots d'asimov, fins a arribar a aquell Multibac que provocava calfreds perquè era massa versemblant. Però aquí fa un pas de gegant cap a una altra vessant de la idea.

Així i tot no crec que la tecnologia ens ho faci tot, i si ho fa, ja inventarem/inventaran noves necessitats per tenir-nos estressats i endeutats! I consti que sóc un tecnòpata gairebé compulsiu eh?

Una abraçada

Alepsi ha dit...

Molt bé, Spock, quan l'hagis llegit ja em faràs una ressenya... jejejeje!
La veritat és que jo tampoc crec que arribem a tal punt de dependència (i decadència). Però clar, els nostres avis poc s'imaginaven, per exemple, que un porter automàtic faria que no haguéssin de sortir al balcó a mirar qui trucava... o que les cartes tan romàntiques que s'enviaven fóssin substituides per una pantalla a tot color que oferiria el millor servei en quant a missatgeria....
En fi... els temps evolucionen i aquesta obra, si no m'erro està situada al segle XXXI... vés a saber com serà tot llavors... [de fet, el més probable és que ja no hi hagi res...].

Spock ha dit...

Tens raó. ara m'has fet pensar en una reflexió que ens va fer el profe de guions de TV d'un curs que vaig fer. Era l'època de Laberint d'Ombres, cap al 99, i el profe ens va dir que la popularització del mòbil els obligava a replantejar-se moltíssimes situacions, sobretot en moments d'intriga, perquè abans fer una trucada no era tan fàcil, sobretot enmig de la carretera o al camp. i vaig pensar que sí, que la vida canvia al compàs de la tecnologia... i ni ens n'adonem!

Alepsi ha dit...

Exactament. En aquest llibre parla d'això... de com el gènere humà es va habituant a deixar fer a la tecnologia en pro de les seves pròpies aptituds... i sense adonar-se'n els acaben vestint i tot (diu literalment "me di cuenta de que esto no podía seguir así cuando quise vestirme sola y ¡tan siquiera sabía dónde estaba guardada mi ropa!"

Spock ha dit...

M'has convençut: quan acabi el llibre que estic llegint ("muerte de una heroína roja") i el que li ve al darrera ("el quinto día"), el llegiré!

onix ha dit...

Quin post mes guay !!!!!!!!!!!m’ha deixat meravellada , jo es que soc una mica geek
es un dels teus post que mes m’han agradat a part d’on m’ha portat perquè la meva ment vola ràpid i lo mes fort de tot es que he pensat ........ ( jo col•lecciono post alepsi).
tant de bo mai sabes on es la meva roba, lleig eh? jo soc molt insociable però molt!!!!!! Malgrat que sembli el contrari , però la gent em molesta molt així doncs un mon ple de maquines es una mena de paradís on sols em torba el pensament de les avaries ,
vaig a rellegir altre cop el post alepsimov

musa ha dit...

Wala, què extrem... Espero que mai s'inventin robots-infermeres, robots-cambrers ni robots per l'estil... O almenys que siguin només per exhibir el bé que va la producció de coneixement... Mare meva, en quina tristor acabaríem submergint-nos...

Laprí | David ha dit...

Alepsi, el que li passa a Gidi simplement és una cosa que ens passa a molts de nosaltres... que és un vago/a (no sé si és home o dona o res xD)

Qui no ha tingut alguna vegada la seva habitació feta una merda, amb coses pel terra, i que a sobre si la seva mare vol entrar a netejar una mica la fots fora? Jo mai ho he fet, però molta, moltíssima gent sí ho fa xDD

I res, que la teconologia que ens separa del món real i de la societat no és tecnologia, és una merda.

jbauer ha dit...

Sort que finalment has dit el títol de lllibre, que si no...
a mi em va encatar Robot d'Asimov, per tant me l'apunto aquest.

Alepsi ha dit...

Hosti, Spock, sí que tens llibres en cua! Jajajaja! Bé, lo que t'he dit abans, quan te l'acabis em dius què tal! ;)

Primer de tot, onix he hagut de buscar "geek" a la wiki... jooooooder, a banda de freak sóc geek!!! Que chulu!!! xDDDDDD
Realment dissimules bé el fet de ser insociable... però és que aquesta paraula ha de ser redefinida... amb les noves tecnologies de la informació sembla que parlis amb molta gent, i moltes i moltes persones han trobat en internet la "socialització"... però... nena, res substitueix un cafetó en un bar!!! [Quan vulguis t'ho demostro! xDDD]

Exacte, musa, què extrem! Però com li deia abans a l'Spock no podem ni arribar-nos a imaginar el que pot passar d'aquí a 10 segles.... [Per cert.... robots cambrers ja n'hi ha... al japó hi ha un bar que ja n'ha posat un en marxa... el futur no està tan lluny, musa... xDDDD

David.... xDDDD
Sí, sí, molt vago, i molt tonto. Perquè a veure, jo sóc gossa, molt. A gossa no em guanya ningú, crec. Però cony... quan estic més de mitja hora tirada al sofà ja necessito aixecar-me.... caminar (ni que sigui fins a la cuina...). Bufff... no em vull imaginar una vida estirada... sense veure món... només pendent de fer el ronso... buf....

Benvingut, jbauer! Et dic el mateix que a l'Spock: quan l'hagis llegit em dius què! ;)

onix ha dit...

alepsi val !!!! pendrem l'spock a fer cafè oeoeoee si sobreviu ja fara un post

Alepsi ha dit...

No sé jo, Onix si Mr.Spock estarà disposat... xDDDD [Crec que li fem por (com a mitja comunitat blocaire... mira el que deia el pd40 al bloc de l'efe... xDDDD)].

Spock ha dit...

Diuen que passar por de tant en tant té el seu morbo (em remeto a l'article anterior de l'alepsi), així que us agafo la paraula! aquest any m'estalviaré d'anar fins al Krúger Hotel per la meva ració anual de terror :P

seriosament, espero aquest cafè/birres/cava brut nature (de nou cal llegir un post de l'alepsi) en candeletes!

doommaster ha dit...

Brutal! Quin text més bo!!! és la descripció perfecta de la deixadesa humana. Com diu en Laprí hi ha molta gent que ja és aixi de forma natural...

Alepsi, he fet un post sobre la meva opinió sobre els tangues masculins ;-)

Alepsi ha dit...

Goita'l l'Spock!!! Jajajaja! Onix, tu què hi dius, l'esperes en candeletes el cafè, també??? xDDD
[Per cert, Spock, no et passis que segur que la Onix i jo som molt més maques que qualsevol dels personatges de l'Hotel Krúguer! xDDD]

Me n'alegro que t'hagi agradat, Doommaster!!! Ara aniré al teu bloc a veure el tema tanga... xDDD [Hi ha fotooooos??? xDDD]

Spock ha dit...

No no, si això del Krüger ho deia pels crits que fareu vosaltres en veure'm a mi :P

Alepsi ha dit...

Sí, home sí!!! Jajajaja! Que sóc molt discreta jo, eh??? [I segur que la Onix també... noia, vine a defensar-te!!! xDDDD]

onix sense bloc ha dit...

anda que no!!! amb el glamour que arroseguem! i lo series que som jo prometo fer l'escena de la Meg ryan al restaurant (cuando Harry encontro a Sally ) ni un crit XDDDD

PropDe40 ha dit...

Molt bo aquest post. Però el problema del Gidi era ell mateix, no els robots, no creus? Si abans no ho feia era pq no podia, a la que va tenir l'oportunitat va mostrar fins on volia arribar. Estem totalment envoltats de tecnologia, l'ús que en fem d'ella ja és responsabilitat nostre. Tenir ascensors no impedeix poder pujar/baixar les escales a peu, potser s'estalviarien alguns gimnasos (és un exemple/broma) :P

Alepsi ha dit...

Això, això, res de crits, onix sense bloc!!! xDDDD Què et posaràs el vestit de "lentejueles"??? xDDDD

POtser tens raó, PropDe40. Suposo que és responsabilitat de cadascú el deixar-se fer o no per les màquines... però el que està clar és que, tot i poder rentar la roba a mà... qui ho fa? És molt més còmode, ràpid i fàcil que ho faci la rentadora, no?
Simplement el text em va fer reflexionar.... i... cony, potser tens raó i hauria de pujar les escales a peu... xDDDD

olenska ha dit...

m´encanta... sobretot la pregunta final: ¿como podia estar nadie seguro de su cordura?

Quant al Gidi.. el tio aquest era un vago, i un poc contxino eeeh? perquè val, a tots ens agrada fer el gos... però fins a un punt!

Encara que trobe molt interessant el fet de que l´autor haja presentat al personatge aquest així, perquè és d´alguna manera una metafora de les comoditats que hem anat assolint i que exigim.

Molt bo, si senyora!

gemminola ha dit...

Alepsi, si feu el bookcrossing podría ser divertit xD ja que ara tots estem amb la mosca per llegir aquest llibre

Alepsi ha dit...

Olenska la veritat és que la pregunta té tela.... és una cosa que m'havia plantejat fa molt de temps, i veure-ho escrit va ser... uhm... no sé, em va sobtar... xDDDD

Sí, Gemminola! La veritat és que el llibre és apassionant el recomano molt! Ja tinc ganes d'acabar-lo!

Modgi ha dit...

Gidi és director de RRHH?

Tinc els meus dubtes que un tiu que sigui capaç d'acabar així no parteixi d'un punt una mica obsessiu. En cap moment fa la reflexió d'i si se m'està anant de les mans?'

Alepsi ha dit...

Ja podria ser, Modgi.. xDDDD
I també pot ser que en Gidi parteixi d'un TOC* de la personalitat... vés a saber! xDDD

Anònim ha dit...

en tot cas, l'Alepsi ens ha transcrit un fragment. Segur que al llibre es parla molt més del personatge i en coneixem més les motivacions... o no. Sigui com sigui, Alepsi, si mai volgués fer un recull de textos d'algun tema, comptaria amb tu per triar-los: ens has deixat frapats a tots... i a sobre, em sembla que estàs fent rècord de comentaris (més encara que el post "eròtic"!).

Una abraçada

Spock ha dit...

Jarl, de nou anònim, boaaaaaa.... ara ja sé perquè: a Blocat, es posa primer el nom i l'adreça.. i aquí va a l'inrevés, i has de verificar allò de Otro. com que escric d'impuls, tan bon punt acabo, disparo el botó Enviar i... anònim que surto.

sorry!

eldamar ha dit...

si si confieu en les máquines, que no he vist matrix? despres passa el que passa XDDD

Alepsi ha dit...

Spock de fet, en Gidi no és ni el protagonista del llibre ni res. De fet només en parla en aquest tros.... així que tampoc en tinc molta idea de les seves motivacions. El que sí que és veirtat és que tot el llibre ronda al voltant del debat home-màquina... és apassionant, no em cansaré de repetir-ho... Si mai fas el recull de textos, òbviament, compta amb mi!!! xDDDD

eldamar.... jo no he vist matrix.... però algun dia la pillaré per banda... xD