9.10.06

Cervell Defectuós

Exercici de deixar la ment en blanc de nou i fer el que em surti dels dits. Necessito vomitar una mica (i no a causa de la suposada taja que diuen les males llengües que em va acompanyar dissabte nit... xDD). Necessito buidar-me una mica per dins i escriure algo. Ja us aviso que pot ser un post, aquest, molt caòtic i sense sentit.

Ara no sé què escriure "Alepsi, no escriguis... total...". Doncs també és veritat... però vaja, ja que he escrit l'inici doncs tiro milles i a veure què surt.

Avui estic rara. No sé si és la son que arrossego... l'ambient lleugerament enrarit del meu voltant (aquest inici de curs... no sé, no sé, m'he d'acabar d'habituar a la nova vida universitària... jo m'entenc... i crec que les meves companyes també em deuen entendre... una mica, si més no...).

Estic rara perquè tinc un neguit estrany a la panxa. Un neguit que feia temps que no sentia. Que no sé si m'agrada o no. De fet no. Perquè són uns nervis d'aquells que no em deixen menjar de gust... que no em permeten gaudir d'un bon plat de macarrons (avui me'ls he menjat perquè ma mare està molt pesadeta últimament amb el tema menjar... i per no sentir-la me'ls he embotit a la boca... i au). Però ara em sento pesada.... pffff.... com si m'hagués menjat tres o quatre vaques senceres... i la hora de sopar serà mortal... ma mare em mirarà com fa un temps i em dirà: "desde luego, hija, estás peor con la comida ahora que cuando tenías tres años". I jo li diré el de sempre: que als tres anys una servidora tenia el cervell d'una nena de tres anys, i que la mateixa servidora, amb uns quants anys més a sobre, és suficientment persona com per decidir quan té gana o no (i que a una servidora li ha canviat el cos o el cervell, no ho sé, i que la servidora ara, quan està neguitosa, no menja... no com abans...).
Però això a ma mare li és ben igual. Ella em plantarà el menjar i em mirarà amb cara de mala lluna fins que me l'acabi. Quina pena, siusplau.... en fi.... algú em lloga una habitació????? xD

Uala! He deixat la ment tan en blanc que m'ha vingut una cançó.... que.... hòstia.... va, si algú em diu de qui és la cançó (amb sinceritat, i sense buscar-la al google... que sinó no val) el convido a un cafetó! En sèrio, eh??? Però haureu de venir-lo a buscar!

"Te juro amor todo un amor eterno
si no es amor me marcharé al infierno
más cuando venga el frío duro invierno
este amor será un enorme incendio....."

A veure, la cançó és cutre fins a la mort. En sóc conscient. Són aquestes cançons que t'agraden quan tens 13 o 14 anys.... en fi.... El que més m'agrada, veient la cançó així escrita és la rima súper chunga que té (léase "eterno, infierno, invierno, incendio" oooooooooooh!!! Plas, plas, plas.... si Calderón de la Barca aixequés el cap...) .... igual el compositor / la compositora també tenia 14 anys quan ho va escriure... tot i que hagués jurat que era més gran que jo quan l'escoltava.... en fi...

El que em pregunto és perquè cony ha vingut aquesta cançó, precisament??? Amb la de cançons maques que em sé... i ve això... en fi... tinc un cervell defectuós, què hi farem! xD

[Per cert, buscant una cosa pel meu bloc, m'he trobat amb aquesta entrada. I m'ha fet gràcia, tu. M'ha fet somriure... Au, si us ve de gust llegir-la i no ho vau fer en aquell moment, aprofiteu ara! xDDD ("Uala, Alepsi, i aquesta propaganda tan descarada, de tu mateixa???" Ai mira, calla una estona...)]

29 comentaris:

bellosoli ha dit...

ni idea de quina cançó és, em sap greu. D'habitació en llogava una fa poc però ja està agafada... altre cop em sap greu. Què deuen de ser aquests nervis q no et deixen menjar? què els produeixen? mmm... ara estic intrigat!

Alepsi ha dit...

Bé, Bellosoli, doncs et quedes sense cafetó!!! (Tot i que el fet que no la coneguis, en si mateix, ja diu molt en el teu favor.. xDDDD).
Jo també estic intrigada pels meus nervis (però de vegades ja em passa, això, d'estar nerviosa i no saber perquè... en fi... us mantindré informats!)

Laprí | David ha dit...

avui estàs rara? només avui? xDD res, és broma :)

Aquest neguit del que parles a la panxa és comú, almenys jo també el tinc de vegades. Només has de pensar com si no hi fos, o intentar-lo, perquè per culpa d'això t'estàs perdent els macarrons de la teva mare, que segur que estan boníssims, jo fa mesos que no menjo els de la meva perquè com que mai dino a casa, no puc, i els d'aquí de la cafeteria de personal de vegades que els posen no m'agraden gaire. Ara, sobre el tema habitació, jo en tinc ara mateix 3 disponibles, però són a San Pablo de los Montes, a Toledo, em sembla que la T10 no et valdria aquí per anar a la universitat xDD

I una cosa, quan pensis en cançons, intenta que el que et vingui siguin cançons de veritat, no... això xDDDD quin drama no, un infern a l'hivern. Quina culpa tindrà el teu cervell, pobret... bé, és com quan l'entra per recordar la canço del corte inglés de tardor "yo quiero ser una chica de moda" xDDDD

Alepsi ha dit...

Que gracioset, Laprilillo.... xDDDDD
Hosti, saps què? Que ets "lo pitjor"!!!! M'has fet recordar la puta cançó un altre cop.... pffffff....
I... gràcies pel tema habitació... però efectivament, la T.10 no arriba... a més.... quan arribés a dinar ja seria l'hora de sopar.... i clar, la despesa de temps seria considerable... xDDD [Ei, però per unes vacancetes, no et dic jo que no, eh? xDDDDDDDD]

Laprí | David ha dit...

Per això l'he posat la cançó, perquè sabia que te'n recordaries xDDD exactament, sóc lo pitjor jeje

I per l'habitació cap problema, gairebé sempre estan buides, així que si vols passar uns dies de vacances tranquil·la i amb galls, gallines i ovelles al costat, aquest és el lloc ideal xDD

iruNa ha dit...

De la cancó no en tinc ni idea... i del post... m'ha semblat molt espontani i sincer. Com si per un moment m'hagués infiltrat dins del teu pensament i hagués escoltat des de darrera la porta mig oberta. D'aquest neguit que parles no et preocupis que segur que et passarà. I diga-li a la teva mare de part meva que no t'atossigui amb el tema menjar que encara és pitjor (i si no et fa cas ja parlaré jo amb ella, que en ser un rato de parlar amb mares pesades amb el menjar... sobretot amb la meva... jeje) Tu menja per la gana que tinguis i no et forcis, d'aquesta manera et sentiras millor. vaya rollo noia!!! en fi, espero que el teu neguit vagi en decliu en els pròxims dies... una abraçada!

nur ha dit...

De la cançó... ni idea (la rima, pèssima, per cert: 'es horroroso'), però de la sensació que la mare vulgui embotir-te de qualsevol aliment no fos cas que passessis gana... i tant, benvolguda Alepsi!

Fa més de deu anys que vaig marxar de casa dels pares i encara és ara que si hi vaig a dinar i li sembla que menjo poc em fot la bronca.

Bé, des que he deixat de fumar i menjo com tres... potser no m'ho diu tant :-P

j.d ha dit...

eso pasa mucho, tener algo dentro de ti que no sabes lo que es, pero lo notas. Cuando me pasa eso me lo miro por el lado fatalista, y pienso que es una premonición, que pasará algo malo, al final no soy tan ganfe y no pasa nada, pero la verdad que el cosquilleo mosquea

visitant 1.000 ha dit...

T'estava fent el salt per Blocat :$ i... s'ha penjat!
He de témer cap represàlia més?
No ho tornaré a fer, de debò!
Va, cervellet, digues-li que em portaré bé.
I no facis bromes amb el menjar! Ta mare té raó! :p Menja-t'ho tot, el coco també, però amb la panxa plena!

efe ha dit...

No tens un cervell defectuós (si deixem de banda la teua obsessió per la roba interior dels altres) sinó un cervell com el de tot el món, que fa allò que li ve de gust.

Pensa que podria ser pitjor i haver-te pegat per cantar Marinero de luses crusó la bahía

Alepsi ha dit...

Buah, David, tota la puta tarda amb la cançoneta dels collons... grrrrrrr....

Jo també ho espero, iruNa... crec que ja comença a mitigar.... però la gana no la recuperaré... (tampoc no m'anirà malament perdre uns quilets, eeeeh??? xDDD)

Ostres, nur... les mares ho deuen ser sempre.... tindré 80 anys i ma mare anirà amb el taca-taca al darrera amb un prèssec repetint-me: "niñaaaa!! Que comas fruta!!!!"... en fi... la imatge no deixa de ser divertida, si més no... xDDD

Joder, j.d... espero que no sea eso... pero bueno, yo también acostumbro a mirarme el lado fatalista de las cosas... así después si son mejores, pues doble alegría!!! xDDDD [pero esto es fatal como terapia psicológica, vamos, que yo creo que debe inducir a depresiones chungas, eh? xDD]

Què dius, visitant 1.000???? No t'entenc!!! Què és això del salt? Que estaves comentant altres blocs abans que el meu??? I???? Aaaaaaai... tio, tio, a veure si la gent es pensarà que vaig amenaçant els amics per que em llegeixin i em comentin!!!! xDDDD
[Per cert, xato, tu no has llegit bé el post.... fes-ho de nou i comprendràs perquè he esborrat el teu últim comentari... xDDDD]

Homeeeeeeee... efe... no és obsessió, eh??? Jajajajaja! Jo només dic que uns boxers millor que uns slips!!! Però contra gustos... un dia faré un post, d'això... xDDD
I... no sé jo si el marinero de luses és gaire pitjor que l'engendre de cançó aquesta.... xDDD

PropDe40 ha dit...

No tinc cap habitació disponible, si no t'importa compartir cap problema però no t'ho aconsello (i això lliga amb el post dels nens petits!). I aquest títol de "cervell defectuós"? Amb lo feliç que és ell i ens fa a nosaltres? Conserva'l així!!

Alepsi ha dit...

Ostres, Pd40 per un moment la meva ment malaltissa m'havia portat a.... bé, que no, que no, que prefereixo dormir amb la meva germana un temps..,. jajajajajaj!
Benretornat a la comunitaaaaaaaaaaat!!!
[Ah, i lo de defectuós és perquè només punxa cançons de fa moooooolts anys... jopetas! I a sobre lletges!]

ONIX ha dit...

Aviam ... això que sent vostè al estómac son papallones ? jo diria que te tota la pinta de papallones .... ja veurà com tinc raó
Tu es que no saps anar per el mon eh , que et costa dir... mama estos macarrons tenen un gusto raro ,ja veuras que tots comencen a ensumar els macarrons , primer diran que no , però desprès tots hi notaran el gust estrany prova-ho i ja em diràs el que ....
En quant a la cançó he anat a can google :( (blocat ha petat oi?)

Alepsi ha dit...

Onix... que ja sé per on tires... i veig altament improbable que siguin papallones... però vaja... ja us mantindré informats! xD
Jajajaja! Es nota que no coneixes a ma mare... ja ho he provat lo de "esto no está bueno" i l'únic que aconsegueixo és que em mirin tots raro i em diguin "tu sí que no estás buena!". Total, que a sobre d'haver-m'ho de menjar igual... em deixen l'autoestima pel terra... xDDDDD

efe ha dit...

Onix: Blocat no ha petat. Jo estic a ca teua. I un senyor que és diu Voltarie em diu no sé què de la poésie.

(Jo també crec que són papallones. Ai que a la Alepsi "li fa tilín" un xic. És que no ens adonem que ja no és una nena. ;-P Jo també puc ser dolent)

efe ha dit...

Ah, però li costa (dic a Blocat)

Alepsi ha dit...

Efe, ets.... en fi.... no et diré què, per respecte a la gent gran! xDDDDD [De good roll, eeeeh??]
Quan he estat jo dolenta amb tu, algoritmet meu???? Eeeeeeh??? xDDDD
[Sí que li costa a blocat, sí.... :s]

efe ha dit...

:-P
(Saps que és conya no? Ja sé que és especialment cruel allò del tilín)
No et preocupes que ja me'n vaig a dormir.

(I tot per no posar-me amb l'estadística)

Alepsi ha dit...

Ja ho sé, home, ja ho sé!!! xDDDD
[Lo meu també era conya, eeeeh???]
Home, no vagis a dormir, quedat amb la estadística, que és apassionant!!! (I avui he sabut que estadística és un terme que vol dir anàlisi de l'estat.. de quan es van començar a fer els anàlisis de les riqueses dels estats per calcular quant de més rics eren que els altres...).
Vale, també me n'aniré a dormir, jo... xDDDD Naniiiiit!

visitant 1.000 ha dit...

Glups! :$ Molt bé, m'he precipitat. Un TDA el pot tenir qualsevol, si més no un DA segur. :s
També podries lloar la meva sinceritat ;) hauria pogut obviar el mètode de recerca, però no ho he fet. :p
Bona nit.

Alepsi ha dit...

1000!!! Se't lloa, se't lloa! xDDDD Jajajajaja! Però... oi que és bona la cançó??? Ja veuràs, obre la mula (en canal) i baixa-la!!! xDDD

Farlopa ha dit...

Jo soc l'unic que puc afirmar que no tens el cervell defectuos ... com a molt se t'enva la bola però sempre carinyosament ;) passis un molt bon dia !!! Has dit macarrons de la mare...mmmm.mmmm....mmmmmm...mmmmmm

Alepsi ha dit...

Gràcies, gràcies, Farlopa... el meu jo t'està altament agraït... i sí, els macarrons de ma mare.... uhm.... la veritat és que eren bons, en el fons... xDDD

Garf4 ha dit...

uiui veig uns mals dies per aqui! Sovint els nervis o el malestar es relacionen amb la gana... i weno que t'he de explicar a tu una psicòloga xDDD

Ànimat i a veure si millores aviadet! ;) que sinó la mare ja veuras xD

Anònim ha dit...

Ostres, quan has parlat de macarrons se m'han acudit una sèrie d'idees cibergastronòmiques... els que et sobren me'ls podries enviar aquí, a la feina, amb un cibertuperware? és que m'has fet venir una ganaaaa :P

I pel que fa a les cançonetes impresentables... jo en sóc un expert, encara que mai confessaré en públic que quan frego plats canto al Manolo escobar i el soy Minero... bàsicament perquè em diguin "para d'una vegada, ja els frego jo els plats!!!"

Una abraçada!

l'home de la musica ha dit...

Buah! m'he quedat sense cafetò..:( No conec la cançò...
Veig que sí , que tens un dia una mica xip-xap, saps?
Però valgui la coincidència, precisament avui he escrit un post que... bueno, com igual que tú... cos raro... sensació a l'estomac, etc...

Spock ha dit...

coi, de nou surto com anònim... sóc jo, vaja, Sorry! és el que té escriure a la feina: que et jugues que et pillin i t'enviïn a Perejil... i crec que, allà, a part de la cabra, no hi ha Internet!

Alepsi ha dit...

No, no, no, Garf4!!! De mals dies res, eh? Jajajaja! Que tot i els nervis estic súper feliç, ara mateix!!!! xDDDD

Clar, Spock, el proper dia rebràs un tupper amb els macarrons!!! xDDDD [Però vigila no et pilli el jefe amb la ciberforquilla a punt d'entrar a la boca... xD].
I per cert, bona tàctica per no fregar els plats!!! xDDDD [Però... no t'ho creuràs.... se m'ha enganxat la p.... cançó!!! Buaaaaaa!]

l'home de la musica tampoc no et preocupis, diu molt al teu favor el fet qu eno la coneguis! xDDD
Ara aniré a passejar-me pel teu bloc i a fer-te una abraçada, home!!!