Sort

Odio els diumenges. Avui ho he acabat de decidir (fa cosa d'un mes ja ho començava a veure, això...) . Me n'he adonat que, els diumenges, per a mi, són sinònim d'avorriment, de solitud, de no fer res. I això hi ha gent que troba que és una meravella. No fer res. Rascar-se la panxa. Estirar-se al sofà i no pensar en res.

Però això no va amb mi. Tot i que sóc i em considero, una persona tranquila, no sé estar tot un dia "tumbada a la bartola". I és que, abans els diumenges els tenia sempre ocupats. I ara... ara ja no sé què fer-ne d'ells. I me n'adono que realment, costa tirar endevant.

Sort que avui he tingut una bona notícia: he aprovat un examen que creia impossible. Amb un 7! Increïble. I això m'ha alegrat una mica. Però quan ha passat l'estat d'euforia... tot a tornat a la normalitat dels diumenges.
Sort que he quedat, d'aquí a una estona amb una amiga a qui tinc moltes ganes de veure. Sort que sé que ens animarem mútuament, que riurem una estona i, a sobre, anirem a un concert de piano. Sort.

Sort que, a més, demà començo a treballar. I el cansament que acumularé durant la setmana no em permetrà "des-gaudir" del diumenge vinent. Sort que el diumenge vinent me l'hauré de passar estudiant i no tindré temps d'avorrir-me. Sí, molta sort.