Avui ha estat un dia esgotador. El meu tercer dia de casal, i ja no puc més. Els 32 nens m'estan matant a poc a poc. Són encantadors. Però imagineu el que és estar amb 32 nens de 3 anys. Que quan a un no li cau un moc, és que s'ha fet pipi, i l'altre plora perquè l'altre li ha fet una pessigada. Buf... sort que comparteixo responsabilitats amb 4 monitors més!!!
Avui la reunió s'ha allargat, haviem de preparar l'activitat de divendres i decidir on aniriem a sopar demà. Mentre tots discutien i parlaven, jo només m'he dedicat a deixar la ment en blanc, arrepenjada a la cadira mentre dos companys em tiraven boletes de paper... M'estava adormint, i només he connectat al final quan han fet les votacions pel sopar de demà. He votat. Minoria. No anem on jo volia. M'enfado i no respiro. Me n'adono que la gent passa de mi. Després de tenir la cara lila, torno a respirar. Agafo la motxilla, m'acomiado i me'n vaig al metro.
Baixo les escales mecàniques corrents, el metro està a punt de marxar i no tinc ganes d'esperar 4 minuts (sí, ja sé que no em venia de 4 minuts, però necessitava arribar a casa, ja!). Entro en un vagó tot ple de gent, quin horror. Sort que en dues parades arriba la meva. Canvio de línia de metro.
Mentre espero el segon metro de la tarda m'arrepenjo a la paret. Veig passar tot de gent estressada amb cara de fatiga. I de sobte, començo a fixar-me en una cosa molt curiosa: les barbes dels homes.
I direu: aquesta tia s'ha grillat del tot. Doncs sí. Us dono la raó. Resulta que m'he fixat en que, en les cares masculines hi ha tot d'ombra de pèl rasurat, excepte en una part. Aquella que va des de sota mateix dels ulls fins allà on començaria "la patilla".
I tot això on m'ha portat? Doncs a pensar que la natura és molt catxonda. A sant de què ha deixat pèl en la cara dels homes? Per decorar? Perquè ha seleccionat aquella part, específicament, per no tenir-hi pèls? La veritat és que ho va fer molt bé, l'evolució, queda bé aquesta ombreta que us recobreix la cara i, sincerament, amb pèl que cobrís tota la cara per complet estaríeu molt desmillorats.
[Déu meu, que friki sóc... el que fa el cansament...]
6 comentaris:
Hi ha dos versions:
* Tots els que teníen tota la cara plena de pél no van trobar parella i per tant no van tenir descendéncia.
* Els que no teníen pel van morir de fred y els que la teníen tota plena van morir de calor.
xDDD
Sí, seria una explicació lògica. Però, igualment, abans els homes agradaven més amb més pèl, no? Per tant igual els que teníen la cara plena de pèl lligaven més... ai, no sé.
Torno a estar cansada... només era un dubte existencial bastant tonto, d'altra banda... o no
hem d'escriure una teoria pel psicotaiks sobre això...
A mi no m'agrada el pèl, tenir tant de pèl de vegades és fastigós, i cada dos dies afaitar-se, quin fàstic, què hi farem.
Per cert, esgotador és tenir tants nens, ho sé perquè a l'alberg d'Irún hi havia unes colònies i mare meva, hi havia una nena que tota l'estona deia "no no no no no" CALLA JA, pesada, collons xD
Almenys et queda quan arribes a casa descansar, aprofita-ho ;)
Tens raó, la natura és molt catxonda, i si no, mira que va fer amb les hienes: S'aliementen de carronya, s'aparellen un cop a l'any...i encara riuen!!
xDDD
Mai m'ho havia plantejat així, el tema "hienes" són uns bitxos raros, raros, certament... és catxonda la natura, sí... xD
Publica un comentari a l'entrada