19.7.06

No m'agraden els estius

Fa anys que dic que l'estiu no m'agrada. Fa calor, vas tot el dia xop de suor, agafes encostipats pels canvis de temperatura del metro, no hi ha ganes de fer res...

Quan era petita no m'agradava perquè un estiu significava tres mesos sense veure als meus amics de l'escola. Volia dir tres mesos escoltant els renecs de ma mare "niña, ¿pero es que eres tonta? Ahora que estás de vacaciones y que te podrías levantar a las 12, te levantas a las 7!". Hòstia tu, ma mare mai va entendre que jo només volia veure "Chicho Terremoto", "Las gemelas de Sweet Valley", "California Dreams", "Los Vigilantes de la Playa", i d'altres programes "infantils" amb els que amenitzava els meus matins estiuencs.

Després van venir els anys d'institut. Com que ja començava a tenir més autonomia, m'agradava més, però tot i així, seguia trobant a faltar els meus amics, ja que havia de passar un mes fora de Barcelona en la simple companyia dels meus pares i la meva germana. Quan estava per Barcelona, però, m'agradava estar de vacances, podia sortir a la tenda de "chuches" i atipar-me de gelats i "gominoles" tota la tarda mentre amb les meves amigues parlavem de nòvius, de roba o de qualsevol altra banalitat que feia més lleugera la calor.

L'estiu de segon de batxillerat va ser, sense dubte, un dels millors. A punt de fer els 18, sense preocupacions d'estudis [ja que havia tret la sele amb bona nota] i amb un xicot amb qui compartir totes les tardes del món, tot semblava diferent. De fet va ser diferent. Molt. Va ser maco. A més, els meus pares van marxar i jo em vaig quedar a Barcelona, durant una setmana, sola a casa. Increible. Un dels meus millors estius. A més, vaig culminar-lo fent el curset de monitors a La Ruca. Deu dies fantàstics dels que encara guardo amics (menys dels que hagués volgut, però aquestes coses passen).

L'estiu de primer de carrera va ser fabulós, també! A banda de repetir la meva solitud estiuenca de l'any anterior, vaig fer durant 11 dies un trosset del Camino de Santiago, amb uns grans amics. Sense agobios d'examens i gaudint de la llibertat d'un primer de carrera ben net.

L'estiu de segon de carrera, déu n'hi dó! Vaig començar a treballar al Casal, on hi vaig trobar la millor companyia, que al final han acabat esdevenint uns grans amics! Després, a l'agost, un altre trosset del Camino de Santiago, aquesta vegada només dones. Va ser curt però intens.

I aquest any... de moment la cosa no prova gaire. No tinc cap plan preparat. Cap escapada. I jo volia fer alguna cosa. Volia escapar-me amb el cotxe a algun paratge... però no puc. Aquest estiu estic obligada a no deixar de pensar en la psicopatologia. Aquest estiu estic convivint les poques hores que estic a casa amb uns paletes cridaners i "xafarderus" que em deixen sense dutxa. A més, com els meus pares conviuen més amb ells, estan més cremats, també, i amb qui ho paguen? Amb mi, per suposat, així que els crits van i venen a casa.
Aquest estiu, a més, estic notant, per primer cop a la vida què és trobar a faltar als amics. Necessito veure-les, necessito que em facin riure, i fer-les riure, necessito injeccions de bon rotllo... necessito tornar a veure que sóc especial per a elles i fer-lis saber que elles ho són (molt) per mi.

Espero que aquest estiu comenci a arreglar-se... perquè sino m'agafarà una depressió.

[Post dedicat a les meves grans amigues: Anna, Maduixeta, Trastu, Sara i Gemma. Sé que puc comptar amb vosaltres, encara que algunes no estigueu en els vostres millors moments. Però jo tampoc hi sóc, i malgrat tot, ja ho sabeu, podeu comptar amb mi].

14 comentaris:

Sara ha dit...

eiiiiiiii nena m'has fet plorar, bueno no falta gaire avui pq tinc el dia tonto pero jo t'estimuuuu moltisssiiiimmmmmm i ho saps. Amb vosaltres he descobert que son les amigues de veritat i no les simples companyies del cole o institut. Us necessito i espero que duri molts anys i que sempre estiguem com ara: genial!!! Ets de lo millor que tinc :D

Anònim ha dit...

Bonesss soc el jordi el k va apareixer laltre dia al skype ;P jeje
pos tens rao es un pal lestiu.. amb akesta calor orrorosa k miru per la finestra aket sol i sem treuen les ganes d tot i per la nit fa casi la mateixa calor k de dia... a sobre curran i a l'agost tot i comensa vacances m'aburrire un webu jeje
pero en fi.. mai se sap i a vegads un dia aburrit acava sent interessan no sa d perdre lesperansa jajaja

maduixeta ha dit...

No et pots imaginar com m'he n'he sentit, d'identificada.

L'únic bo de l'estiu és la platja. Però no tinc a ningú amb qui anar-hi.

Ecs.

A mi m'agrada més l'hivern: el fred, els abrics, les classes a les 8.30h amb cara de son, els cacaolats calentets, els viatges amb ryanair, aix!

Farlopa ha dit...

Tranquila si et sens sola, escriu , escriu posts com aquests que segur que els comentaris que rebs et fan sentir millor, en el fons tots estem sols en diferents moments de la vida. L'estiu es bonic intenta'l aprofitar !!! Remena per catalansadublin.com i t'adonaràs que hem d'aprofitar millor el temps tant bo que tenim !!! Endevant i rès de deprimirte !!!

Laprí | David ha dit...

L'estiu. Sempre estava desitjant com boig que arribés, perquè significava vacances a l'escola i a l'institut.

Ara, tant m'hi fa... bé, no tant. Estiu, a part de calor i mosquits, suposa més vida al carrer, més hores de llum... no sé, a mi sí m'agrada... bé, a mi és que m'agraden totes les estacions, cadascuna té alguna cosa especial que em fa sentir sempre a gust... malgrat que el fred a mi no m'agrada gaire... tot i que tenir la càmera entre les mans congelades mentre et cauen miniflocs de neu, bufant un vent totalment sota zero, el nas i les oreslles no les sents, i al final tot això dóna com a resultat la millor foto que has fet mai... no té preu :D

l'avi ha dit...

Alepsi, una de les grandeses que té la blocaderia és que quan estàs fotut sempre hi ha algú a l'altra banda de l'ordinador per donar-te suport, encara que sigui virtual, però a la fi suport.
Ja ho sap, qualsevol cosa que necessiti, només ho ha de dir, que per això estan els blocaires.
Salut!

Alepsi ha dit...

Sara Jo també t'estimo, molt, ja ho saps! I ja saps on estic, pots comptar amb mi.

Jordi Quina gràcia que m'hagis escrit!!! De fet tens raó, de vegades els pitjors dies, a les nits, són els millors (m'explico, oi?).

Maduixeta A mi també m'agrada més l'hivern. Odio la calor!

Farlopa i Avi Gràcies de nou. Me n'alegro de saber que hi ha gent que "m'escolta", encara que potser mai n'arribi a veure les cares!

David Les vacances van bé per descansar, això no ho nego, però l'agobio de la calor em supera. A banda que, digue'm rara, necessito certes rutines, i a l'estiu se'm trenquen i estic com.... perduda.

desgraciat ha dit...

Maduixeta, vine amb mi a la platja. :-]
És que el meu últim post va de platja!

Alepsi ha dit...

Desgraciat: Bona forma de:
1) Intentar aconseguir una cita
2) Anunciar el teu blog

xDDD

desgraciat ha dit...

Alepsi, si m'animés a intentar aconseguir una cita, ho provaria amb tu ;-)

Per cert, ja has visitat el meu blog?
http://desgraciat.blogspot.com
xD

maduixeta ha dit...

Desgraciat, potser pretens posar-me gelosa? grrrr
xD

desgraciat ha dit...

Maduxeita, i ara! No seria capaç!
Per cert, ara hi vaig altre cop, a la platja. Si vols venir, busca un tio bò arrebossat de crema infantil número 40 a Ocata. xD

maduixeta ha dit...

mmm, coi desgraciat! he vist el missatge massa tard! jejeje

Alepsi ha dit...

Caram, caram... marxo un cap de setmana i la que es munta aquí! Laia, hauràs de posar-te un RSS d'aquells pel meu blog, i així no perdre't aquestes oportunitats! xDDDDD