Menú d'avui
Entrant
Matí fastigós amb salsa de xafogor
Primer Plat
Uno amanit amb riures estridents
Segon Plat
Metro a l'aroma de suat i salsa de mala hòstia aliena
Postre
Bones notícies amb flors aromàtiques
Entrant
Matí fastigós amb salsa de xafogor
Primer Plat
Uno amanit amb riures estridents
Segon Plat
Metro a l'aroma de suat i salsa de mala hòstia aliena
Postre
Bones notícies amb flors aromàtiques
Entrant
Aquest matí m'he llevat més o menys animada. M'he pres el cafè, he agafat la motxilla i el petit llibre, he agafat el metro (primer m'he vestit, clar). He fet mig viatge amb ma mare, amb el llibre a la mà i xerrant amb ella. He baixat per fer transbord i mentre pujava per les mecàniques, he mirat la gent que venia darrera meu (és una mania tonta, pujar les mecàniques mirant avall, és a dir d'esquenes... ja veus...) i he vist a l'ex-director del meu institut. "Merda, que no em vegi, que no em vegi, que no em vegi....". He obert el llibret per una pàgina aleatòria: "tot això t'has d'estudiar?" (amb aquell accent de les terres de l'Ebre que té). "Merda, t'ha vist". "Ai, hola! No t'havia vist!" (¬¬). Total, que la segona part del trajecte també l'he fet acompanyada, parlant de coses que no m'importaven una merda, però és igual. Amb el llibret a la mà, això sí. He arribat al casal sentint-me tonta per haver carregat el quilo de llibre i no haver-lo pogut fer servir. Ja m'ha tocat els collons, la cosa, què voleu que us digui.
El matí, horrorós: xafogor horrorosa, nens espessos com els núvols que no deixaven sortir el cel, i jo... feta un nyap, tirada pel terra escoltant crius per tot arreu! Pfffffff.... quina son!
Primer Plat
Després de dinar a l'escola un menjar tan dolent com el matí, descansant de nens, això sí, hem anat al bar de sempre, a fer el café. Jo continuava amb el meu ànim fastigós, tirada per sobre la taula, com aquell que diu, fins que algú ha tret dues baralles de l'uno. Amb no moltes ganes m'he decidit a jugar.
Realment d'agrair, aquesta estoneta de descans (bé, lo de descans... és un dir, jugar amb certs personatges t'obliga a estar amb una alta activació per tal de descobrir quan agafen els "+4" d'entremig de la baralla) en la que hem rigut moltíssim.
Segon Plat
Després d'una tarda de tallers tranquileta i una reunió bastant amena, he agafat el metro de tornada a casa. Quan feia el transbordament, ens han tingut 5 minuts esperant al vestíbul de l'estació perque dos segurates s'estaven barallant amb uns nois d'uns 18 anys, sudamericans. "Oye, hermano, a ver quién no escucha, güey" "Mira tío, tu a mí no me grita', me'a entendío'???". En fi... per aquesta demostració subtil de valentía, que no ha arribat enlloc, he perdut el metro, fantàstic...
Postres
Arribo a casa. Cansada. Molt cansada. Però amb molt millor ànim que ahir. Em poso a l'ordinador, miro els correus (2 comentaris al blog!) i parlo amb la Sareta!!! Li dic que estic millor i se n'alegra (i jo me n'alegro que es preocupi per mi, [us trobo a faltar...]). Em dutxo amb aigua ben calenta, em rento dos cops el cap, sense cap mena de remordiment, ho sento, necessitava relaxar-me. Surto de la dutxa, em poso crema amb olor a coco... mmmmmmmm! Em sento súper relaxada i neta!
Torno a l'ordinador, miro a veure si han penjat la nota d'ahir a l'Expedient per veure més clarament l'abast de la catàstrofe. Miro: "Introducció a la Psicopatologia de Nens i Adults : Aprovat (5.0)".
Quèèèèèè? Després de la plorera d'ahir resulta que m'ho han aprovat??? No tenen vergonya, home! Fer-me malgastar així les meves llàgrimes!
La veritat és que encara estic en estat de xoc... per cert, la flor que acompanya aquest plat és extreta d'algun cul, encara no sé ben bé de quin....
[Espero que els hagi agradat l'àpat, bona cuina!]
Aquest matí m'he llevat més o menys animada. M'he pres el cafè, he agafat la motxilla i el petit llibre, he agafat el metro (primer m'he vestit, clar). He fet mig viatge amb ma mare, amb el llibre a la mà i xerrant amb ella. He baixat per fer transbord i mentre pujava per les mecàniques, he mirat la gent que venia darrera meu (és una mania tonta, pujar les mecàniques mirant avall, és a dir d'esquenes... ja veus...) i he vist a l'ex-director del meu institut. "Merda, que no em vegi, que no em vegi, que no em vegi....". He obert el llibret per una pàgina aleatòria: "tot això t'has d'estudiar?" (amb aquell accent de les terres de l'Ebre que té). "Merda, t'ha vist". "Ai, hola! No t'havia vist!" (¬¬). Total, que la segona part del trajecte també l'he fet acompanyada, parlant de coses que no m'importaven una merda, però és igual. Amb el llibret a la mà, això sí. He arribat al casal sentint-me tonta per haver carregat el quilo de llibre i no haver-lo pogut fer servir. Ja m'ha tocat els collons, la cosa, què voleu que us digui.
El matí, horrorós: xafogor horrorosa, nens espessos com els núvols que no deixaven sortir el cel, i jo... feta un nyap, tirada pel terra escoltant crius per tot arreu! Pfffffff.... quina son!
Primer Plat
Després de dinar a l'escola un menjar tan dolent com el matí, descansant de nens, això sí, hem anat al bar de sempre, a fer el café. Jo continuava amb el meu ànim fastigós, tirada per sobre la taula, com aquell que diu, fins que algú ha tret dues baralles de l'uno. Amb no moltes ganes m'he decidit a jugar.
Realment d'agrair, aquesta estoneta de descans (bé, lo de descans... és un dir, jugar amb certs personatges t'obliga a estar amb una alta activació per tal de descobrir quan agafen els "+4" d'entremig de la baralla) en la que hem rigut moltíssim.
Segon Plat
Després d'una tarda de tallers tranquileta i una reunió bastant amena, he agafat el metro de tornada a casa. Quan feia el transbordament, ens han tingut 5 minuts esperant al vestíbul de l'estació perque dos segurates s'estaven barallant amb uns nois d'uns 18 anys, sudamericans. "Oye, hermano, a ver quién no escucha, güey" "Mira tío, tu a mí no me grita', me'a entendío'???". En fi... per aquesta demostració subtil de valentía, que no ha arribat enlloc, he perdut el metro, fantàstic...
Postres
Arribo a casa. Cansada. Molt cansada. Però amb molt millor ànim que ahir. Em poso a l'ordinador, miro els correus (2 comentaris al blog!) i parlo amb la Sareta!!! Li dic que estic millor i se n'alegra (i jo me n'alegro que es preocupi per mi, [us trobo a faltar...]). Em dutxo amb aigua ben calenta, em rento dos cops el cap, sense cap mena de remordiment, ho sento, necessitava relaxar-me. Surto de la dutxa, em poso crema amb olor a coco... mmmmmmmm! Em sento súper relaxada i neta!
Torno a l'ordinador, miro a veure si han penjat la nota d'ahir a l'Expedient per veure més clarament l'abast de la catàstrofe. Miro: "Introducció a la Psicopatologia de Nens i Adults : Aprovat (5.0)".
Quèèèèèè? Després de la plorera d'ahir resulta que m'ho han aprovat??? No tenen vergonya, home! Fer-me malgastar així les meves llàgrimes!
La veritat és que encara estic en estat de xoc... per cert, la flor que acompanya aquest plat és extreta d'algun cul, encara no sé ben bé de quin....
[Espero que els hagi agradat l'àpat, bona cuina!]
10 comentaris:
FELICITATSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Veus? El meu culet preciós té una flor preciosa, i un pètal el tinc reservat pels amics!!! ^^
Sempre les postres és el millor de qualsevol menjar... jo quan vaig al restaurant del corte inglés i em prenc la "bogeria de xocolata", uhmmmmm, mare meva, no ho puc remeiar, sóc feble per a la xocolata... bé, que això no anava de menjar, se me'n va la olla, clar, amb tant de guiri aquí ja un no sap ni en quin país viu.
Doncs això, que les bones notícies sempre arriben, i si és al final i fent-se esperar, millor ;)
Mi mas sincera enhorabuena por aprovar psicopato...asignatura durita donde las haya. Y que sepas k las troncales que tienes para tercero son más k asequibles.
Por cierto, si la karrera se alarga un pokito mas de lo deseado no pasa na, lo importante es no sentir k a uno se le eskapa el tiempo entre los dedos y sentirnos bien confiados y seguros de lo que hacemos....digo yo... Un abrazo, y enhorabuena again ;)
No, si ya está, las troncales ya las tengo Pepe!!! Jajajaja! Eres psicólogo? xDDD
De hecho a mi me encanta la carrera, pero ya sabes, las crisis de los estudiantes... "vaya mierda, poodría estar trabajando en el macdonald's y no agobiarme por exámenes...". Menos mal que todo eso se pasa, y al final valen más los buenos recuerdos! Juas!
Veu, Alepsi?, tant patir, tant patir, tant que tot és una merda i ara li han donat un bon motiu per fer una celebració. Prengui's alguna cosa a la salut del blocaires...
Felicitaaaaaats!!!!!
Per l'aprovat i perquè ets una poeta com la copa d'un pa!: nens espessos com els núvols que no deixaven sortir el cel.
D'això... comprar el petit llibre no haurà estat debades, com les llàgrimes?
En homenatge al fet que relates proposo una nova norma per a l'UNO: qui tiri dos quatres junts es desprèn de cinc cartes (que s'afegiran a la pila de robar)
Avi, per suposat, dissabte mateix faig un glop a salut dels blocaires, i el diumenge, el cinema, també a la salut de vostès! xDD
Marc, gràcies. Per lo de la nota i per lo de poeta (hi detecto, tanmateix, una petita guspira d'ironia, sí, volia dir "cel" no pas "sol" que hagués estat l'esperable [però potser només és una sensació xD]).
La norma de l'UNO m'encanta!! L'apliquem demà??? xD
Serà fruit d'un error dactilogràfic i tot el que tu vulguis, però no em negaràs que té molta més força la imatge d'un cel empresonat pels núvols, que la típica del sol.
Pensa que Maragall només volia dir la vaca és seva i mira en què va desembocar!
Per cert, parlant de Maragall, diumenge vaig veure, en un mur vora la carretera, l'escrit: Adéu Espanya! Adéu Maragall!
Serà cosa d'Eugeni d'Ors?
proyecto de piscologo mas bién... ;)y si, todos pasamos por epokas complikadas durante la karrera, yo kon una he tenido más que suficiente, ahora hay k terminarla jurjur
Un cop aclarit el dubte del teu comentari, Marc, gràcies! Jajajaja! Us seguiré "deleitando" (delectant? no, oi?) amb perles poètiques! xD
Qué ilusión "conocer" a un "psicólogo" por aquí... ya que no los conozco en la facultad, al menos... xDDD
Publica un comentari a l'entrada