Avui torno a tenir ganes de plorar. Ha estat un dia de merda.
El casal normal, com sempre. En arribar a casa m'he enterat que la instal·lació de l'aigua encara no està acabada i que m'havia d'anar a dutxar a casa d'uns amics. Primer moment de mala hòstia.
No sé, avui sembla que tothom està en contra meu. La gent està rara amb mi (o potser estic jo rara, no ho descarto). Però sabeu aquells dies en que sembla que tothom t'odii i que no hi hagi ninigú al món en qui poder confiar lo suficient com per dir-li "siusplau, abraça'm"? Doncs avui és un dia d'aquests.
M'agradaria poder-li dir a tanta gent això, simplement, abraça'm.... però estan lluny.
Avui torno a plorar, avui torno a sentir-me sola, avui me n'he adonat de que torno a estar en una mena de fase bipolar (diagnòstic creat ad hoc per mi mateixa) que em porta a estar deprimidissima en uns minuts i en poca estona tornar a un estat més o menys normal.
Avui és un dia d'aquells en els que penses: "total, si desaparegués, ningú ho notaria excessivament". [No és la meva intenció alarmar a ningú, els qui em coneixeu sabeu de sobres que mai deixaré de donar la tabarra voluntariament, però sincerament, ara em sento així, poc important per al món.]
5 comentaris:
Tothom és important, no ho dubtis.
I bé, jo et dono una abraçada, tot i que no te la puc donar en persona, almenys te la dono virtualment, que no és igual però bé, no puc fer-ho d'una altra manera.
Una ABRAÇADA guapa ;)
ja t'abraçaré dijous, ja...
pensa, quan et rallis, que no ets la única. que hi ha milers de persones plorant pels mateixos motius o de pitjors.
no more dramas!!
petoneeeeets
Alepsi ahir devia ser el dia d'estar trist i mig deprimit, però avui ha tornat a sortir el sol i potser serà un millor dia, la terapia millor pot ser plorar una horeta, sempre va be!!! i si necessites una abraçada ja saps virtualment te la dono !!! Anims !!!
Bueno, un altre voluntari per fer-te l'abraçada.
I si has de plorar plora, un mal dia el té tohom i el món no s'acaba per plorar i fer-se la víctima un ratet.
I a l'endemà un somriure al rostre i esperar que sigui un dia dels bons.
Encara que no t'en vullguis adonar segur que molta gent sentiria la teva absència si desapareixqueres.
Ànims.
David: gràcies, de tot cor.
Maduixeta: potser al final me la dones divendres... però te l'exigiré... de fet us la exigiré a les 3... necessito una mega-abraçada de Group Think!!!
Farlopa: realment ahir no tenia molt bon dia, no... Al final no vaig plorar gaire, estava tan cansada que em vaig quedar adormida (bon senyal d'altra banda). Gràcies per l'abraçada!
Saforenc: gràcies. Avui m'he despertat de mala lluna, però el dia s'ha anat arrgelant (n'escriuria un post, però em fa mandra...).
Publica un comentari a l'entrada