Últim dilluns de casal fins al setembre. Avui ens han vingut a visitar dues de les tres bessones. Sí, sí, només dues, la tercera s’ha perdut, l’hem de trobar durant la setmana.
He gaudit de valent, a mig matí, amb les mànegues del pati mullant a tots els petitons. Alguns es quedaven, porucs de l’aigua, a una cantonada estratègica on no hi arriba l’aigua. Altres, però venien contínuament a fer-me cops a les cuixes demanant-me més aigua (“una dutxa, Alepsi!!!” diuen).
Després de dinar, activitat tranquil·la que m’ha portat a reviure temps llunyans. Hem hagut de preparar unes màscares de les 3 bessones per disfressar-nos divendres! La tècnica era senzilla, simplement pintar amb “dacs” una cara d’una de les bessones. Jo n’he pintat dues, una per una nena que aquesta tarda no ha vingut, però que vindrà divendres, i una altra per a mi. He gaudit pintant amb aquella textura dels “dacs”, que empastifen lleugerament els dits i llisquen de meravella per sobre la cartolina....
Un cop hem tingut les caretes pintades les hem hagut de retallar. Com porto el grup dels més peques (P3) no hem pogut utilitzar tisores i hem repescat una tècnica que gairebé havia oblidat que existia: el punxó! Ooooooooooooooooooh! Quan he vist aquelles “catifetes” grises i tovetes m’he tornat ximple! N’he agafat una, m’he estirat a terra i m’he posat a fer punxadetes al voltant de la nena de cartolina.
Els nens estaven molt tranquils i he pogut deixar volar la meva ment a la meva escola, m’he vist a mi, de petita, tota impacient i “manazas” intentant retallar amb aquell pal amb un “pinxu”. Mira que havia arribat a odiar-lo.... i aquesta tarda m’ho he passat genial!
Mentre he estat pintant i retallant he tingut a un nen a sobre. Un nen molt carinyós, que m’ha estat acaronant les cames mentre jo pintava. Fins que ha arribat als peus i s’ha guanyat un crit per la meva part... “els peeeeeeeus!!! No!!!”. Se m’ha quedat mirant i ha decidit que jo devia tenir fred i se m’ha estirat a sobre d’un salt. Per poc em parteix l’esquena en dos, que animalot, pobre! xDDD
28 comentaris:
Uoooooo.... ca macuuuuuuuu
Són taaaaant monus els nens, tant! tant!
A mi m'encantava el punxó! I els dacs també! uoooooo... snif :)
Jo no en tinc ni idea què és el punxó, però en vista que us encanta serà alguna cosa que estigui bé.
Et mereixes un premi de cuidar a tots aquests nens tant petits ;), P3 vol dir que són de 3 anys, no?
Jajajja! David, no et perds res, el punxó no és més que un pal de fusta o plàstic amb una punxa al final, que fa foradets petits que, si aconsegueixes unir en línia recta, fan que es talli el paper... m'entens? Mira, n'he dibuixat un a veure si et fas una
"http://photos1.blogger.com/blogger/
7207/2491/1600/punx%3F%3F.jpg"
[hauràs de copiar-ho a la barra de cerca, perquè no sé fer links als comments...]
I sí, P3 vol dir que vigilo nens de 3 i 4 anys...
Això ho has dibuixat tu???? WOW !
Has pensat en dedicar-t'hi!?
;-)
¬¬'
Vale, vale, ok... TU saps fer links als comments i jo no. Probablement TU facis millors dibuixos amb el paint que jo...
Cal que m'ho passis per la cara??? :'(
xDDD
No podria superar el teu punxó ni amb el photshop i 3 semanes de treball.
T'ha quedat que ni pintat (!!).
El teu dibuix m'ha transportat a la infància en un tres i no res. Podries dibuixar també l'espumeta aquella que va sota, que sembla el relleno dels coixins??
Vaaa porfa porfa porfa please.
¬¬
Tens gracia i tot, quan t'ho proposes! xDDD
Va, la pròxima entrega serà una catifeta grisa d'aquestes, però només si em dius com posar un enllaç als comments! xDD
T'ho he enviat per mail eh, que aquí no sé com posar-ho pq es vegi. Clar que com perds els mails no sé si ho trobaràs xDDD
Ta bé, gràcies!
M'ho apunto per a la propera... ara suposo que em toca fer el dibuixet, no? Va, i així assajo lo dels links....
Per cert, encara no he entés això de que "perdo els mails"...
El teu dibuix està molt bé Alepsi, més o menys he entès què és, però fins que no en tingui un davant dels nasos que no acabaré per enterar-me del tot... de vegades sóc massa curt xD
Si no saps que és un punxó.... que coi vas estar fent dels 2 als 12 anys????????
fins als 12 anys desgraciat? mmm... xD m'estic partint!! :p
ara estava pensant...
en pinxo li diu al panxo: "vols que et punxi amb un punxó?", i el panxo li diu al pinxo: "punxa'm, però a la panxa no!".
:p
perdó, sé que estic molt tonta, ho sé... :s
Perdó, volia dir fins els 14.
xD
Ara ja quadra la història.
Oh! Que maco! Són tan macus els nens! :)
a veure nens:
http://www.infotodo.com/photos/15192.400x304.100x76.JPG és un punxó!!
perdoneu l'episodi d'inutilitat que acabeu de presenciar...
a veure nens:
Això és un punxó!!
doncs... jo no se que son els dacs, algu mu pot explik tb?? XDD
Això són dacs
I això és el google :-)
¬¬
...
Moooolt macos els enllaços nois!¬¬'
xDDD
Mira, desgraciat, aquítens la catifeta!
Visca!!! Ja sé fer enllaços!!!
Està molt bé alepsi. Seriosament, jo no ho sabria fer. O com a mínim, no tindria la paciència per intentar-ho!
Llegir aquest post, m'ha servit per traslladar-me quan era petita. AI! quins temps mes macos. Recordo que arribava a casa amb les mans de colors multiples i li ensenyava a ma mare els treballs que havia fet.
Com dissfrutava fent manualitats d'aquestes! recordo que del punxó, a vegades em sortien duricies i tot :P.
Algun dia m'agradaria tornar a ser petita per tornar a reviure aquests moments
De petit m'encatava fer servir el punxó. Era molt millor que les tisores ja que no sabia com posar els dits ;)
Per casa encara corre un colom de la pau de cartó tot blanc amb una branca de pi (o qualsevol altre arbre menys una olivera) al bec.
Quins records més macos m'has fet venir al cap... :)
A mi tambe m'has fet traslladar-me als meus anys de pre-escolar :-) Gracies!!
Publica un comentari a l'entrada