Aquesta nit tinc un sopar. Un sopar de feina. Però com que som uns "kumbas" doncs el sopar el fem entre tots (com ho ha batejat el jefe? ... ah! Sí: "tulprimer-jolsegon"). Doncs aquesta és la cosa.
A mi m'ha tocat fer el segon plat. Té collons. Per començar he hagut de preguntar què s'entén per segon plat. Perque clar, si el menú sencer el fas tu, doncs és més senzill pensar en una cosa que combini amb el primer plat que tu també hauràs preparat. Però, preparar un segon plat a cegues????
Ho he preguntat al jefe: "escolta, una truita no és un segon plat, no?" "a casa meva sí". Té collons, les diferències inter-familiars, el que són les coses. Bé, arribats a un punt de no enteniment, he decidit fer un experiment culinari, que no combinés amb res i combinés amb tot a la vegada; que tant pot ser un primer, com un segon, com un aperitiu (i si tens per costum menjar salat per postres, doncs també).
He decidit fer un pastís de pasta de full farcit de "surimi" i salmó amb beixamel (i uns ingredients secrets que no revel·laré que en això del món culinari hi ha molta competència... després ve el Ferran Adrià i ho ven per 300€...).
Total, que ma mare ha vingut en la meva ajuda cap a la meitat de l'experiment. Com no, ha estat àmpliament criticat: "¿Pero tu te crees? ¡Eso no combina!" "Ai, mama, déjame" "Ai, chica, a mí esto no me gusta". Bé, ma mare és una mica conservadora, de tant en tant. El cas és que la dona, entre crítica i crítica, ha acabat de muntar-me ella soleta el pastís. Que té collons. Un dia que no li demano ajuda i ve ella soleta. Aaaaai!
Quan ha tingut el pastís muntat, m'ha dit: "saca un huevo y lo bates". M'ha fet gràcia. De fet m'ha fet molta gràcia. De fet tal qual ho ha dit he esclafit en riure descontrolat. Com les boges, sí. I clar, la pobra dona se m'ha quedat mirant amb cara d'estar pensant "al final tendremos que internarla, pobre mujer...".
He anat a la nevera i, intentant obviar la imatge mental d'un home batent un ou (sí, què passa, estava rient d'això, digueu-me bàsica), l'he agafat i l'he batut. Però no he parat de riure. Mentre el batia ma mare m'anava mirant i al final m'ha dit: "bueno, cuando pares me cuentas el chiste, y esta noche se lo cuentas a la gente, mientras se comen el pastel". Tot això ja m'ho ha dit rient ella també. Al final li he contagiat i hem acabat les dues rient.
Estic fatal, senyora psicòloga, ajudi'm. Aquests atacs no deuen ser normals... vull pensar que són deguts als nervis que vaig portant, però.... algun diagnòstic, siusplau???
23 comentaris:
Bàsica.
El teu jefe té molta imaginació per posar noms al sopar.
Ara, no sé on hi ha la gràcia de veure un home batent un ou, tot i que jo també hauria rigut si veig que una persona no fa més que riure, buf, i quan a mi m'entren els atacs de riure, tot Alcorcón s'entera... sí, tinc una riure massa escandalosa.
Quina pena que ara no pugui riure a gust, perquè m'acaba de trucar una persona que tenia una boca "estoy hasta los c..." "su puñetera abuela se va a quedar con esto" etc. Jo posant el mute al telèfon per poder almenys riure una miqueta i que ell no m'escolti, que hi farem.
Merci, desgraciat. :$
David: dues cosetes:
1. "tinc una riure massa escandalosa" em sap greu corregir-te, però suposo que no t'ofendràs (si és així, m'ho dius i ho retiro xD) però "riure" en català és masculí "tinc un riure massa escandalós"
2.Cal que t'expliqui la gràcia d'un home batent un ou???? Jajajajaja!
3. (sí, ja sé que n'he dit dues, però, em poso a escriure i no paro) riu obertament amb l'home aquest. Li comentes, de part meva, si vols, que si es pren la vida menys seriosament viurà més anys (i així a banda de parlar sobre mòbils, fas de conseller :P [això sí, llavors demana un sobresou])
ai...
aquí està la senyoreta psicòloga: diagnòstic --> crisi maníaca poc rellevant.
potser a la clienta/pacient (esculli la terminologia adient segons la corrent psicològica que prefereixi) li sembla un diagnòstic... mmm... "bàsic" (:p) però és que la senyoreta psicòloga acaba d'arribar a casa després d'una sessió a la biblioteca de 9 del matí a 6 de la tarda (amb un total de 3 hores i mitja d'estudi profitós) i les forces cognitives del seu cervell estan esgotades.
p.d.: visca la psicologia del pensament i del llenguatge (perquè sóc friki i m'agrada de veritat!!)
Altrament dita "crisi hipomaníaca". Bé, tot i ser bàsic, m'agrada el diagnòstic. Jajajajaja! Ara me'n faré jo un:
Autodiagnòstic --> Addicció als comments dels blogs (propis i aliens) amb recidives. Comòrbid amb trastorn d'ansietat i "crisis hipomaníaques" recidivants. Tot això mesclat amb grandiloqüència del llenguatge (xD).
[què t'ha semblat? Estic realment fatal, oi? Què em recomanes???]
aiiii... això ha de ser cosa d'en vallejo... jejeje
T'atreveixes a corregir-me???????
xD
Doncs això, que tinc un riure massa escandalós.
No em molesta que m'hagin de corregir. Em molesta més en tot cas quan els ditxosos clients que truquen, ho fan i es pensen que saben més que jo, escolti, que a mi em paguen per això senyor. Algun dia els diré que no s'amarguin per un telèfon mòbil, que hi ha millors coses a la vida per fer.
"Tiiiiiiiiiii" ohhhh, merda, una altra trucada, que arribin ja les 8.
Laprí: Algun dia m'has de dir el telèfon del lloc on treballes i així et truco i em desfogo una estona... no et farà res, no? Jajajajaja!
Truca truca, és el telèfon d'una companyia de telèfons mòbils, que comença per Mo, i acaba per ola, si truques de 18:00 a 20:00 i demanes ser atesa en català, et passaran directament amb mi. Així et desfogues tot el que vulguis
ara, com em cridis poso el mute i no t'escolto... xDDDDD
A mí em va passar una vegada quant tenia uns quinze anys mirant una pel.lícula amb la meva familia, "no sé què de l'albatros". Va d'un vaixell escola. Doncs en una escena un dels nois fereix greument un dofí amb un arpó i el capità llavors li demana que el remati. Com que no s'hi atreveix, el capità agafa un mall i comença a donar-li cops, al dofí així: chas, chas, chas!
Bé, doncs jo vaig començar a riure per sota el nas, perquè em vaig girar per veure les cares de la meva familia i tots estaven molt seriosos i solemnes. Llavors, d'aguantar-me em van sortir les llagrimes fins que no vaig poguer aguantar-me més i vaig esclatar de riure com un histèric.
El que passa és que van parar la pel·lícula i es van girar cap a mí per interrogar-me, a veure de què reia. Explica'ns de que rius. Què és exactament el que et fa gràcia d'aquesta escena? Com que no els vaig saber respondre i si hagués dit "de com maten el dofí" m'haguessin donat dos bofetades perquè ho hagués dit pixant-me. Em van tenir com a mitja hora interrogant-me i dient-me que em portarien al psicòleg perquè riure d'allò era símptoma de que al meu cap, alguna cosa no acababa de funcionar bé.
Per cert, en un altre ocasió, a la biblioteca, acaricia-li una cuixa.
Corto! Jajajaja! Quin honor que vinguis per aquí! xD
T'he imaginat assegut al sofà rient de com mataven al pobre dofí... i he rigut jo sola. Lo meu no té nom, ja! Potser sí que dins del meu cap hi ha alguna cosa que no funciona bé... jajajajaja!
[bé però he començat un llarg dia amb bon humor, merci!]
Laprí, no descarto la trucada. ;)
Per cert, el tema biblioteca estava a l'altre entrada! Jajajaja!
[a més, és una mica bèstia, no? xD]
"Per cert, en un altre ocasió, a la biblioteca, acaricia-li una cuixa"
Això vindria a ser un consell? Per l'alepsi, per mi o per totes dues?
I com sé jo que el tiu no em denunciarà per assetjament sexual? xD
a quina biblioteca aneu vosaltres? mare meva! jaja
Veig que a la biblioteca hi ha molta activitat... igual hauré de trencar el gel i entrar un dia a una !
I jo que creia que la gent anava a llegir, el que m'estic perdent!!
Això, això! Fem una quedada en una biblioteca! Així en plan silenciós, no val a parla. A veure què passa! xD
que tothom vigili les seves cuixes... xD
Per cert, retornant al tema de l'entrada, a tothom li va agradar molt el meu pastís! Desda luegu... ningú m'ho ha preguntat, no m'estimeu gens, eh?
ups
I ara! i ara! l'honor me l'has fer tu convidant-me :P.
Ja sé que el tema de la biblioteca és a l'altre entrada. Hi vaig escriure les raons per les quals era factible acariciar-li una cuixa al noi aquell i no haver de patir pel que pregunta la maduixeta, però el servidor aquest va donar un error al intentar publicar el comentari.
Et felicito per la idea de la quedada sota aquelles condicions. Em serà díficil trobar una imatge més morbosa que aquesta.. ;)
Oi que si? Jajajaja! Jo també ho penso. Ja sabeu, només heu de dir dia, hora i biblioteca i... qui sap... ;)
Alepsi, estava boníssim el pastís de pasta fullada farcit de "surimi" i salmó amb beixamel!
Sento que la reunió fos poc productiva, em sap greu. Encara sort del sopar i el curt(metratge)!
Quan em vas dir que m'esmentaves al bloc pel nom del sopar pensava que era pel sopaniosari i no pel jolprimer-tulsegon. Serà perquè pot resultar més útil?
Més útil no... és que de l'altre no me'n recordava (i em feia mandra mirar el mail-convocatòria que mai va arribar, vés per on... ¬¬).
Jajajajaja! El pastís era molt bo, modèstia a part. Al matí em vaig esmorzar un dels trossos que va sobrar. :P
Publica un comentari a l'entrada