Odio estar així. Torno a estar igual. I ja no sé perquè és. No sé si té raó o no. Potser només necessito estar així, de tant en tant.
La tristor em puja panxa amunt. M'arriba a la gola. L'estreny amb les seves urpes suaus i violentes alhora. La tensió puja galtes amunt fins arribar als ulls. Vessen llàgrimes. I no tenen raó. No haurien d'estar aquí. Però hi són.
Odio aquesta situació. I no l'entenc. No puc entendre perquè un altre cop torno a estar així. Em pregunto si mai tornaré a ser jo...
Busco una manera de poder fer-me feliç
no trobo sortida, ni entrada, ni un camí
És el vent que em bufa en contra
és que no et vull veure avui
és que no puc, no puc, ser feliç.
(...)
No sé com dir-te,
no sé plorar,
no puc somriure
només puc cantar.
9 comentaris:
después de la tormenta... llega la calma!! :)
don't rallate: innovate!
La tristor no és dolenta. S'hi pot estar bé, vindra de totes maneres, així que accepta-la, perquè pot ser útil. De totes maneres, i com a tractament, et recomano una cançó, ja que sembla que cantar t'ajuda. Es diu "Soy feliz", de Vicentico. Sembla evident, i ho és. Hi ha coses que són fàcils.
Només...necessites temps. I mentrestant ens tens aquí.
Tots odiem estar així, però tots sempre ho necessitem de tant en tant. Però això sí, no triguis gaire a treure't la tristor, que volem tornar a veure el teu riure ;) encara que sigui de forma escrita aquí. Una abraçada.
Va Alepsi, no passa res, ja ens desfarem del Estatut.
Maduixeta... esperem que arribi la calma, però ja fa massa que l'espero. En quant a lo d'innovar... s'intenta, s'intenta... xD
Carles, la tristor no és dolenta, et fa veure, després, que estar bé és fantàstic. Però mentre dura... és una bona merda. I si dura massa, acaba per aclaparar-te...
Marcus i David gràcies. De debó. Jo també espero poder-vos tornar a "mostrar el meu riure".
Desgraciat... l'estatut me la bufa. Però m'has fet riure de bon matí. xD Gràcies!
És clar que ens tornaràs a oferir el teu riure més vegades (que bé que em vindria ara a la feina) que la teva tristor. Que no m'enteri jo del contrari ehhhh.
Carles! M'ha encantat la cançó del Vicentico aquest (tenint aquest nom pensava que seria algo en plan conya, me n'havien parlat ja... xD).
"Soy feliz bajo tierra, trabajando soy feliz.... ya no me queda tiempo para sufrir... uoooo uooooooooo"
Maduixeta has pensat a vendre els teus serveis com a publicista? M'ha agradat això del don't rallate: innovate. Es teu potser? :P
Publica un comentari a l'entrada