7.30 am: pip pip pip pip... obro un ull. Aixeco la mà, agafo el mòbil, apreto qualsevol botó. Silenci. Tanco l'ull, intento reprendre el somni... no puc...
7.40 am: pip pip pip pip... obro un ull (el mateix d'abans). Aixeco la mà, agafo el mòbil, apreto qualsevol botó. Silenci. Tanco l'ull, maleeixo el moment en que vaig decidir-me a estudiar una carrera...
7.50 am: pip pip pip pip... obro un ull (el mateix, l'altre prefereixo reservar-lo). Aixeco la mà, agafo el mòbil, apreto qualsevol botó. Silenci. Intento obrir l'altre ull. Es resisteix. Tanco l'ull, total, no vindrà de mitja hora d'estudi...
8.00 am: pip pip pip pip... obro un ull (per quart cop torno a obrir el mateix). Aixeco la mà, agafo el mòbil, apreto qualsevol botó. Silenci. Em remeno al llit. Em poso panxa amunt, amb un ull obert i l'altre intentant desenganxar-se... per fi ho aconsegueixo. Els armaris de l'habitació, en la foscor prenen les seves tres dimensions. Ara el món és real. No... no vull... vull tornar a dormir!!! Perquè?? Perquè??? Ai... quina forma més tonta de despertar-se...
8.15 am: per fi m'aixeco. Vaig a la cuina, poso la cafetera i faig la visita d'obligació al lavabo. Em miro al mirall. Quins péls! Em faig una cua. El mirall em diu "bé, no estàs tan malament, fas bona cara". Li somric i li agraeixo l'acompliment.
8.20 am: m'assec al sofà. Encenc la tele. En una mà el comandament a distància, en l'altra una súper tassa de cafè amb llet. Em relaxo mentre escolto les notícies del dia de la boca del senyor Cuní (que no m'agrada excessivament, però parla bé).
8.30 am: ja estic asseguda a la cadira. Davant meu s'extenen tres milions de fulls plens d'apunts que he d'estudiar. Per on començo?? Decideixo començar per l'assignatura que més m'agrada, les altres... les deixaré per quan ja hagi començat a habituar-me a treballar.
10.00 am: aixeco la vista. Miro el rellotge. Caram! Una hora i mitja embotida dins dels apunts! 1000 punts per mi! Somric. Decideixo esmorzar i connectar-me a veure què ha passat al món cibernètic en el que, paral·lelament al real, visc.
10.15 am: torno a la taula. Em poso davant els apunts de la pitjor assignatura del semestre. S'ha de fer el cor fort.
10.25 am: ja no puc més. Miro el rellotge. Només 10 minuts? Una pàgina només... buaj! Quin fàstic d'assignatura, collons.
10.30 am: merda d'assignatura, merda d'assignatura, merda d'assignatura...
10.40 am: merda d'assignatura... bé, començarem per l'altra meitat de la mateixa assignatura... a veure si és més distreta...
10.55 am: merda d'assignatura, merda d'assignatura... vull morir! Snif!
11.00 am: torno a l'assignatura d'abans. L'examen és més tard, però sóc incapaç d'estudiar per l'altre
6 comentaris:
Ah, que maques aquestes jornades de suposat estudi de 15 o més hores, en les quals estudies 3 hores i perds el temps les altres 12.
Arriba un moment però, que tu tries les assignatures, no només quines fer, també quines estudiar per intentar aprovar, i quines t'és igual suspendre.
Ara que, val la pena l'esforç. Molt millor sacrificar una quinzena cada semestre, que no pas arriscar-se que la vida se't tiri a sobre i et trobes de cop amb una feina, un lloguer i unes responsabilitats, i el pes de la p. carrera encara a l'esquena...
Argh, aquest tema em posa violent. Si és que no pot ser bò treballar un dilluns festiu, i a 15 dies vista del exàmen final d'una assignatura que encara no sé de què va :-(
Que desgraciat soc!
Buf... quin fàstic! I tant que no pot ser bo treballar un dilluns (i menys festiu, per suposat)...
El millor d'estudiar és precisament això, plantar-te davant de l'examen i pensar: "de què cony va aquesta assignatura?". Llavors et maleeixes per nohaver anat a classe, per no haver fet les lectures... etc... etc...
De tota manera, l'any següent faràs el mateix, tornaràs a fer campanes, tornaràs a no saber de què va l'assignatura, tornaràs a maleïr-te... en fi... quin fàstic!
l'assignatura és:
"Psicologia del Pensament i del Llenguatge", oi?
jajaja
jo m'hi he posat d'11 a 12.30h i ja està... ara hi tornaré... uf.
Mini punto para Maduixeta! Jajajaja! Quina altra merda d'assignatura podia ser? Buf... quin pal!
En fi, me'n torno a l'apassionant món de la comprensió lingüística... [por cierto, pretendía ser sarcástico].
Els estudis, els estudis. Jo que em pensava que ja havia abandonat aquell món... No! Ara de nou a estudiar, per treure'm unes oposicions a Catalunya, estudiar la constitució, o l'estatut d'autonomia, quin pal! Tot sigui per aconseguir una feina fixa de funcionari.
Buaj... calla, calla. Conec un munt de gent estudiant per oposicions i estan tots amargats... però en fi, és el que s'ha de pagar per la feina de la teva vida (entenent això com a feina fixa i sense possibilitats que et facin fora, pel moment...)
Publica un comentari a l'entrada