22.6.06

Destí?

Ostres que pesada que estic amb les entrades. Al principi en feia una de tant en tant, ara ja faig una al dia... i perque em cfreno jo mateixa per no fer-ne dos o tres... i direu: "collons, tanta cosa interessant té a explicar aquesta sonada?". Doncs la resposta és que no. Que de fet, de coses interessants n'explico poques, però veig que algú les va llegint, i de debó que me n'alegro moltíssim.
Però el tema d'avui (i d'aquí el títol del post) és el destí. I és que, últimament, tot el que em passa, a qualsevol hora, ho trobo súper interessant per posar-ho al blog. Però és que avui ja ha sigut massa.

Aquesta tarda hem quedat per estudiar. Diguéssim que, menys estudiar, hem fet de tot. Ens hem fotut un sant tiberi (per cert "santiveri" reflexionem sobre el nom de la marca de productes per no menjar...). Bé, que ens hem atipat per berenar, deia. I després hem intentat estudiar. Bé, perquè mentir, ni tan sols ho hem intentat, ens hem posat a parlar sobre els blogs. Crec que lo nostre està anant ja massa lluny, o no. Però tant és, hem rigut una estona. No hem estudiat, però ens hem relaxat i així demà estudiarem més de gust, oi que sí?

Vale, doncs al que anava (joder, quins descarrilaments més tontos). Quan he arribat a casa mon pare estava jugant al dominó per internet (vés, lo de les obsessions-addiccions tontes ho he heretat d'ell). El cas és que l'home ha aprofitat per buscar pel·lícules recentment estrenades per baixar-se-les i ha apuntat els títols en un paper que deu haver trobat per sobre l'escriptori.

I ara ve el "quid" de la qüestió (collons, quantes voltes que li dono a les coses, últimament): quan m'he assegut davant de la pantalla m'he fixat en el paper que l'home ha utilitzat per escriure. Hi deia això:

"Hi ha símptomes que detecten aquest groupthink:

Sobreestimació del grup:
.Il·lusió de invulnerabilitat: els grups es pensen que són invulnerables i que res del que passa a fora els pot afectar.
.Creença en la moralitat intrínseca del grup: la manera de pensar del grup és la correcta, la veritat.

Tancament mental o fixació d'idees o valors:
.Racionalització col·lectiva: racionalitzem sense contrastar amb el que passa a fora mitjançant com racionalitza el grup
.Estereotips dels altres grups: en generen molts

Pressió a la uniformitat:
.Autocensura
.Il·lusió d'unanimitat (tots pensem igual)
.Pressió directa sobre els dissidents
.Guardians del grup: persones que vigilen que tothom pensi igual

Aquests símptomes no tenen perquè donar-se tots. Quan hi ha un símptoma del tercer grup segur que és un groupthink, però si és dels altres dos tipus, cal investigar més."

Serà que no hi ha fulls en brut per casa meva, no.... gairebé estic convençuda que una càmera oculta (o no) em segueix allà on vaig... i que tots em podeu veure (rollo "El Show de Truman" [de fet és una de les meves grans paranoies, em consta que compartida per centenars de persones... xD]). O això o existeix el destí.

15 comentaris:

maduixot ha dit...

ai nena... nosaltres de tot menys "autocensura"!!! ;)

el berenar estava molt bo.

Anònim ha dit...

Eiiii! Hi ha una cosa interessant que et vull explicar sobre el destí. Però no em vull extendre massa. I vull que la gent ho vegi, així que ho posaré demà al meu blog. Hi ha una teoria interessant del destí, la casualitat i un altre tipus de religió...

Anònim ha dit...

I és que això dels blogs és adictiu. Tant per llegir com per escriure. Hi ha dies que escriuries un munt i d'altres que res.
A mi m'agraden els blocs diaris. Es agradable saber que hi haurà una mica de l'autor cada dia. Que t'explicarà alguna anecdota, o com es troba. Encara que reconec que es una feinada mantenir aquesta constancia.
Per cert, m'han agradat pels carrils on t'has desviat ;)

P.D. Saps que no hi havia caigut en lo de Sant tiberi? Quin ironia? M'ha encantat. I es que soc amant dels dobles sentits :)

Anònim ha dit...

Això del Show de Thruman és veritat. Els dies següents de veure-la per primera vegada se'm passava molt pel cap "no seré el protagonista d'una història falsa que està mirant tot el món?" xDDD segur, ja m'agradaria, quines paranoies més rares se'ns passen als humans pel cap.

Alepsi ha dit...

Oi que és bo? Lo de "sant tiberi", dic. A mi em va fer molta gràcia quan ho vaig descobrir. És molt irònic, certament. Algun dia en parlaré d'això.

De la meva addicció... què dir. Mireu quina hora és les 8:08. Encara no he fet el café de bon matí i ja he escrit... 6 comentaris? Déu meu... hauré d'anar a un centre de desintoxicació.

Anònim ha dit...

no se qui ho va dir, o on ho vaig sentir, però hi ha una dita:

"Quan dos persones pensen igual, vol dir que una pensa per la dos"

potser Freud?

la qüestió és que és força encertada, si més no interassant.

Perque d'altra banda un grup es forma per persones afins o es van fent afins a mida que el grup es consolida ?

això ja ho deixo pels estudiosos ...

dbartulos ha dit...

noies! el qns passa a nos no és que sobrestimem el grup, simplement som les millors! (i seria un crim pensar el contrari!) jajjajajjaja :P ;) avui me aixecat de bon humor i s'ha de notar! xDD un petonet!

Alepsi ha dit...

Freud hagués fet menció a alguna cosa de tipus sexual... jajajaja! Perdó. xD

De fet és un bon debat el tema: ens ajuntem perquè ens avenim o ens avenim perquè ens ajuntem? Igual algun dia faig un post. (Ja en tinc 2 pendents).

Trastu... tens raó. Som les millors, què collons! I aquesta nit... que tremoli el món (i no pels petards... :P)

Anònim ha dit...

Sense pensar-ho massa crec que ens ajutem perque ens avenim. Si no ens avenim no ens ajuntariem no? Encara que si no ens ajuntem dificilment podem saber si ens avenim. Això es un dubte sense solució? com que és primer l'ou o la gallina? ;)

Alepsi ha dit...

Podria ser, Marcus. Jo crec que és una mica de les dues coses: ens ajuntem perquè ens avenim. I un cop estem junts, ja veurem si realment ens avenim suficientment bé com per quedar-nos-hi.

Per cert, l'ou va ser abans que la gallina. xD

Alepsi ha dit...

"Quan dos persones pensen igual, vol dir que una pensa per les dos"

Yogui, acabo d'entendre la frase. Vols dir, amb això, que en un groupthink com el descrit, sempre hi ha algú que pensa i els altres van darrere? Rollo líder?

Podria ser, no et dic que no...

Anònim ha dit...

no Alepsi,

Jo no vull dir res ... ho vol dir el propietari de la frase ... yo sóc un lloritu :D

un cop més va ser un exercici d'aquest de memoria ... un concepte amb porta a un altre i apareix la frase que tenia guardada en algun loc del cap ...

Alepsi ha dit...

Bé, doncs tu què n'opines, de la frase? Creus que vol dir el que jo deia? (al menys, sigues un lloritu amb seny... xD)

Anònim ha dit...

ui, el seny !!!

si tingués seny no opinaria.

doncs crec, que els grups pasen a tenir un pensament únic, i és perd el pensament individual, cosa que no té perquè ser dolenta ... el més probable és que acabi sent el d'un membre fort del grup.

D'altra banda, si ens avenim i fem grup o som grup perquè ens avenim ... hi ha de tot ... a vegades la vida ens porta a fer curioses aliances ;)

ape! sense meditar gaire el que he escrit (demà puc escriure alguna cosa totalment contradictoria) vaig a currar una mica ...

Anònim ha dit...

Bellíssima cançó que va popularitzar l'animador de mainada Toni Giménez. Ni ell mateix la té entre les seves predilectes, però jo coincideixo amb tú em que és d'una melodia excepcional.
Salutacions.
Ferran.
encisdamor@hotmail.com