Amb en Marcus portem un tema entre mans. Així, tal com raja. Em confesso, de nou, addicta als blogs i a mantenir debats que, segurament, no portaran enlloc. I com que necessito airejar-me una mica, i deixar de refrescar compulsivament la pàgina del meu expedient acadèmic, a veure si surt la puta nota ja, doncs aprofito i ho comparteixo amb la resta del món.
La cosa és: coses inútils. Com en l'un dos tres: "per 3 gallifantes (sí, ja sé que això no era de l'un, dos, tres; però em venia de gust) coses inútils inventades per ments desestructurades com per exemple: les butxaques falses. Un dos tres, responda otra vez".
Però aquí s'ha d'explicar.
Les butxaques falses: hi ha alguna cosa més idiota? A veure, si no té butxaques, que no en tingui. Però no li posis una tira de roba cosida, simulant una butxaca perquè després la gent com jo anem a guardar-hi quelcom i ens trobem amb una farsa....
Els jerseis de màniga curta [proposat pel Marcus]: una altra cosa tonta. A mi no em quadra un jersei de llana que deixi els braços al descobert. Món boig....
Les samarretes sense mànigues i amb coll alt: oooooooooooooooh! Que pràctic. A l'estiu, el millor, és portar coll alt (si pot ser amb 3 o 4 voltes) que si no agafem angines....
Els sostenidors amb tira transparent [proposat per en Carles]: Clar, que sí, que és pq no es noti que les noies no en porteeeeeeu... si no fos pel continuu i potentíssim reflex que irradia la tireta dels collons, que fins i tot enlluerna...
Una cosa que algunes persones li posen al mòbil, que és com un colgant rectangular, que quan estàs parlant emet uns destells vermells [proposat pel Laprí]: i és ben cert, per a què serveix? Qui necessita que unes llumenetes de coloraines l'avisin de quan s'està a punt de rebre un sms, o de quan el mòbil pilla cobertura... ai, jo ho trobo ben inútil.
Enviar-li un e-mail al teu ex demanant-li un CD que li vas deixar: és inútil, saps que no te'l tornarà, perquè probablement ja no el tingui, o l'hagi perdut. Però l'esperança és l'últim que es perd, no?
Les cartulinetes quadrades que ens posen sota la beguda pq no regalimi [proposat pel Carles]: sempre acaben trencades, mullades, i la cervesa regalima igual.
[ara mateix no se m'acuden més coses inútils, a banda de estar-te tot un matí davant de l'ordinador augmentant els nivells d'ansietat perque la puta nota encara no ha sortit....; però l'entrada s'anirà ampliant]
27 comentaris:
i els jerseis directament sense mànigues? xD
Les butxaques falses no són inútils. Són espais on creus que pots ficar alguna cosa i després, simplement, no tenen espai. És com un espai sense espai. És la metàfora dels llocs on en teoria pots estar i després no existeixen.
Em sembla qe no m'he explicat gaire bé... Per contrarestar, proposo com a cosa inútil els sostenidors amb tira transparent. Clar, que sí, que és pq no es noti que les noies no en porteeeeeeu... si no fos pel continuu i potentíssim reflex que irradia la tireta dels collons, que fins i tot enlluerna...
M'ha semblat interessant la teoria de les butxaques falses. Però no deixen de ser inútils. Dic jo... un espai on creus que hi pots ficar quelcom, i que després no té espai, deixa de tenir sentit, a banda del de desconcertar (que si és el que es busca, doncs meravellós xD).
I les tires dels sostenidors: completament d'acord amb tu, es mereixen menció a la portada!
Ja deia jo que no m'explico massa... és que escric el primer que se'm passa pel cap... jejeje :P
Per cert, sé que això no va aqui, però ja li he posat música al poema group think. Sí que ha qudat antònia font, si...
A mi no se m'acut cap cosa inútil... deu ser que l'inútil sóc jo xD
Bé, se m'acut una cosa que algunes persones li posen al mòbil, que és com un colgant rectangular, que quan estàs parlant emet uns destells vermells, i l'altre dia ho estaven regalant a el corte inglés en una promoció de no sé que de maquillatge, com si fos un gran regal, i la gent com que ho regalen doncs apa.
Carles: vull escoltar la cançó!!!
Laprí, et mereixes la versió 3.0 ;)
Ufff, quan pugui la enregistro, no sé com, pq el piano es difícil que soni bé... a veure si m'hi poso. És catxonda la lletra. Estava amb un company i diu q tic tocat.
Carles: volem sentir la cançóóóóóóóóóóóó
uauuuuuuu quina il·lusió!!! ^^
uau quina vergonya
Carles, no te'n faci, de vergonya! Jajaja! No et preocupis, no la deixaré sentir a ningú! xD Però jo vull sentir-la!
Ah! I si mai et fas famós gràcies a aquesta gran lletra... recorda qui te la va proporcionar, eh? xDDD
JEjeje. Falten un parell d'estrofes pq sigui cançó. A veure si em poso. That's in process.
Si necessites ajuda, digues-ho! Encara que ara m'estava mirant el "poema"... i no sabria com continuar-lo... xD
Segur que el que surti d'aquesta cançoó estarà bé
pots utilitzar la meva segona part x fer més estrofes, la vaig deixar de comment ^^
Laprí, seguríssim que és fantàstica, la cançó, no veus que té una lletra d'allò més interessant??? xD
BFFFFFFFFF jejejeje, modèstia, modèsta¡ia
Una altra cosa inútil: les cartulinetes quadrades que ens posen sota la beguda pq no regalimi... sempre acaben trencades, mullades, i la cervesa regalima igual.
Certament, Carles, els "posavasos". Versió 5.0 en marxa! xD
(per cert, modèstia la teva o la meva? xD)
Jo no en tinc ni un gram. jejejeje
JO en dec tenir un parell o dos, tampoc no gaires... xD
un parell o dos de modèsties? xD
m'estic fent un lio amb aquesta conversa... xD
Conec un metge q te les estirpa. I baratet. És com aquell maexicà dels simpsons. jejjee
Uh... a mi m'agraden els meus dos grams de modèstia... no? Tampoc no fan mal, són macos i tot (modèstia a part xD)
Dels dos un n'és fals, o sigui, que fa ràbia. A mi una de les coses que més gràcia em fan (literalment em fa riure) són aquells que es creuen Déu i van mostrant el seu suposat talent pel món.
I tu com saps que un és fals? M'he perdut quelcom?? xD
Tanmateix, cap dels dos és tan dolent... jo mai em creuria Déu... [en tot cas, Satanàs, però faria por xD]
Publica un comentari a l'entrada