Acabo de tornar de la universitat. 11 hores d'estudi gairebé ininterromput. Ole per mi! Ara, tinc el cap com un timbal, totes les psicopatologies van amunt i avall fent-se un embolic entre elles i dificultant-me el diagnòstic diferencial.
En un dels comments dels posts anteriors (no recordo quin, no m'ho pregunteu), deia que tenia pensat, de fa temps, fer una entrada sobre la comunicació no verbal. Ara l'anava a fer, però la veritat és que penso que no estic gaire inspirada.
Total, que em fa mandra esborrar el que ja està escrit, però també em fa mandra continuar.... buf... vaia merdot de post!
11 comentaris:
jo estic amb tu...
ànimssssssssss
Tranquila, ja estaràs inspirada en un altre moment. Després de tant de temps estudiant no vagis ara a trencar-te el cap per escriure una altra cosa. Ja hi haurà temps.
M'encantes, David. En sèrio. Jajajaja! Ets l'home tranquil. Sempre ets tant positiu???
És que s'ha de ser positiu Alepsi. Sinó malament aniríem. Jo també m'emprenyo i de vegades em poso una mica depre, però intento mirar-lo tot d'una altra forma. Ara que he començat a estudiar per oposicions, m'han donat un temari de 500 pàgines, i a sobre tot en català (serà la primera vegada que estudiï integrament en català... uhh, que chungo) si no fos positiu, segur que arribaria algun moment que llençaria el temari sencer per la finestra, i espera't que no ho arribi a pensar més endavant, però intentaré que no sigui així.
Ole David! Ets el meu heroi! Jajajaja! (com estic avui :P).
No, però en sèrio, que té collons estudiar-s'ho tot en català, amb lo súper formal que és el text oposicionari... ma mare, pobreta, va flipar quan se les preparava. Però vaja, si tens cap dubte, ja saps on som! ;)
La millor manera de fer un post sobre la comunicació no verbal és no escriure res, o el menys possible.
No se si estaràs d'acord amb mi però en epoca d'examens és quan més inspirat s'està per escriure entrades al bloc. Almenys és el que em passa a mi que mentre estudio una materia poc interessant em venen al cap un munt d'idees per escriure.
Ben diferent és quan surt d'un examen. Esgotat mentalment regalimant neurones mentre surts de classe a causa de l'esforç d'examinar-se :PP
En tot cas, segur que ben aviat ens donaràs la teva opinió sobre la comunicació no verbal :)
Ànims!
Tens raó, Carles. Au, post fet. Però clar, amb això, el meu treball de recerca de 2n de Batxillerat, quedaria invalidat... res, res, es pot escriure sobre la comunicació no verbal, ja t'ho demostraré! xD
Marcus, completament d'acord. Ahir, de fet, vaig arribar a escriure una cançó. Aquestes coses em passen... ma mare l'any passat en època d'examens em va dir "podrías grabar un CD que se llamara "canciones para no estudiar"". És una catxonda, ma mare...
Si escrius les lletres jo poso la música. Gran idea la del disc. Jejeje. Tots els adolescents el comprarien, i, en suspendre, posarien l'excusa del cd, mig plorosos. I ja veig a tot de mares esperan-te en el concert, al Palau Sant Jordi, per exemple, totes elles amb pancartes reivindicatives que dirien "volem cançons para estudiar!", i cridant "Basta ya! Se tiene que estudiar!".
En fi, ja saps, si vols tenir tota una odissea fes les cançons. :)
Hosti, no hi havia pensat en aquesta possibilitat. Però vaja, que si vols posar músiques, et pots entretenir amb els poemes que hi ha per aquí tirats, si ho aconsegueixes, però, envia-me'n una còpia!!!
Vaig llegir el de group think. Molt bo. Potser ho intento, però sera difícil que no se m'en vagi cap a antonia font...
Publica un comentari a l'entrada