26.3.07

Recomanació Literària

Aquest cap de setmana he fet moltes coses. Bé, no tantes... o sí? Uhm... bé, sí, déu n'hi dó. El dissabte me'l vaig passar SENCER arreglant-me l'habitació. No us podeu imaginar com estava de guarra! Jajajajajaja! En sèrio, la meva pobra germana ja estava vora el suicidi (sí, comparteixo habitació amb la meva estimada germaneta...).
Vaig acabar baldada, clar, és que se'm va acudir treure TOTA la roba de TOTS els armaris i calaixos, amuntonar-la sobre el llit i au, anar plegant, classificant, i guardant. Buuuuuuffffff! Morta, vaig acabar!

Ahir, el dia, també va ser productiu. Vaig estar tot el dia en unes xerrades sobre solidaritat que ja us explicaré en una altra ocasió, perquè jo venia a explicar-vos una altra cosa que no té a veure amb això (però com sempre m'enrollo i m'enrollo i m'enrollo.... al final tindrà raó la Cuca... xDDD).

El cas és que ahir va caure a les meves mans un llibre que feia dies que rondava per casa... "Los amantes tristes" d' Eugenia Rico. Com que era primet i tenia bona pinta vaig decidir que fos el meu company de viatge de metro.

Vaig començar-lo a llegir al matí.... i no vaig poder parar fins que el vaig acabar. Llapis en mà, vaig marcar les frases increïbles que surten... és un llibre que té una força espectacular, i que és tan real que fa mal i tot. La obra està per complet ambientada a París. Em va encantar, crec, perquè mescla la psicologia, la psicquiatria, la filosofia... en un còctel emocional que, crec, em serà difícil d'oblidar.

Us deixo amb una selecció de les frases que vaig destacar.... i amb la recomanació que, a poc que pugueu, el llegiu. Si algú ho fa, que després me n'envii una crònica! ;)
  • Donde llueve, la lluvia nos hace poetas. El filósofo trata de entender a Dios. Al poeta sólo le interesa engatusarlo.
  • En el mundo mueren cada año el doble de personas por suicidio que en la guerra. La tristeza mata más que las pistolas. Y, sin embargo, seguimos tratando a la tristeza con desprecio, como si fuera algo que la gente puede elegir. Se gastan millones en acabar con el consumo de cigarrillos, pero nadie hace nada por acabar con la antipatía. ¡Pido subvenciones para la sonrisa!
  • El amor es un ideal y los ideales raramente salen bien.
  • El psicoanálisis es para los ricos. Los ricos quizás tienen problemas individualizados, los pobres compartimos el mismo diazepam.
  • La principal diferencia entre cuerdos y locos es que los locos son los que han perdido. Ganadoes y perdedores. Ricos y pobres. (...) Hay países enteros de locos y no los encierran. Países en que la gente lleva pistolas y tiene miedo de salir a la calle. A quien no tuviese miedo, probablemente lo encerrarían. El secreto está en estar igual de loco que todo el mundo, ni más ni menos.
  • Nadie es tan feliz como el que ya ha sufrido, porque conoce el peso del aire y sabe que en cada minuto está la posibilidad de un final.
  • Creemos que lo que no tiene precio no vale nada.
  • Los amigos son la única razón para seguir viviendo, lo único que me ata a las servidumbres infinitas de ser hombre. A los amigos se les elige, a los padres no. En realidad, tampoco elegimos a nuestros amigos, ellos nos eligen a nosotros. O la vida lo hace por los dos.
  • Hay más orgullo que amor en los celos.
  • A mi me encanta el marisco, pero esta mañana no sería capaz de comer ostras. Hoy preferiría un croissant y un café. Eso no quiere decir que el café y el croissant sean mejores que las ostras. En la vida pasa igual: unas veces la gente tiene ganas de croissant y otras de ostras. O confunden las ostras con el croissant.
  • El hombre se acostumbra a todo, hasta a la felicidad. No hay nada mejor que una cerveza fría en un caluroso día de verano, pero la segunda ya no proporciona el mismo placer; la octava puede que no sólo no te dé placer, sino que te provoque dolor de barriga.
  • Las lenguas desconocidas son hermosas porque sólo se entienden las notas y se admiran las palabras sin saber que pueden expresar algo terrible. Con la propia lengua es imposible. El significado, como la luz del rayo, viaja antes que el sonido.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada això que els bojos són els perdedors, els que han perdut. Com sempre passa, hi ha molta més dignitat en perdre que en guanyar.

David ha dit...

sembla interessant tot i que per les frases que has posat també sembla un llibre molt espès... jo per llegir al tren necessito una cosa més lleugereta eh? no m'hi veig llegint reflexions profundes de bon matí a la renfe...

Anònim ha dit...

Doncs no el descarto amb totes aquestes veritat segur que es un gran llibre i mes si el recomanes tu. Ara ja tens tot l'armari la colecció primavera del corte alepsi??? jajajaja

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Mira, jo aquest finde m'he dedicat a netejar el pis i tampoc n'hi ha per tant. I podràs pensar "No deuria estar guarru" noooooo, si les boles aquelles de pols m'envaien ja el meu espai!!!

Un petó

onix ha dit...

amb això de netejar armaris , m'has arribat a l'anima de cop he sentit una compassió una solidaritat ... servidora es de les que fa pilotetes i les fot dins l'armari XDDD si que te bona pinta el llibre ,sí ,això de les ostres i els croissants i el diazepam :) m'agrada

David JB ha dit...

Les lectures d'acompanyament al metro són sempre molt interessants.

Jo el vestidor l'estic renovant a poc a poc, però el problema amb el que em trobo ara a l'armari és que, no tinc perxes :S

gatot ha dit...

alepsi, ara que hi tens la mà trencada...... bens a arreglar els meus armaris? (i la sala...el menjador...la cuina...els lavabos...) Si m'ho fas tot, t'ho canvio per un massatge de dalt a baix!!!

petons i llepades domèstiques!

(Ah.....el jardí no cal, ja el vaig fer jo el diumenge!!!)

Candela ha dit...

jajaj t'anava a dir com el gatot..que si vols passar-te per casa a mirar l'alien que tinc sota el llit!!!!

(o a provar coses noves també jijiijijji)

Alepsi ha dit...

perdedor... vols dir que tu estàs boig? xDDD

No, no, AzRi3L, a banda del que pugui semblar, és un llibre molt lleugeret que es llegeix molt ràpid, altament recomanable! ;)

Quan te l'hagis llegit en parlem, Farlopa!!! Gràcies per ser tuuuuuuuuuuuuu!!!!! ;)

Benvingut, Pep ... però posa-li Angu, també! [per a la propera, si n'hi ha, no et farà res que et digui només Pep, no? xDDD]
Calla, calla, que lo de les boles de pols... quina por, em pensava que m'ofegaven, i tot! Tenien vida pròpia!!!! xDDDDDD

Jajajajaja! onix, com no, jo també faig pilotetes (més aviat pilototes) de roba i les entaforo al final. Ahir vaig descobrir un munt de roba "nova" que no m'he posat en tota la temporada... quin cas! xDDDDDD
A mi també em va impactar la frase de les ostres... jejejeje!

Jajajaja! Laprí, les perxes (penjarobes, de fet xDDD) són barates, tiu!!! xDDDDD

Si home, Gatot!!! Jajajajaja! Només per un massatge??? Uhm... convidem a la Candela i que ens ajudi? xDDDDDD

Clar, Candela! Fem una ruta: passem primer per Girona, li apanyem l'habitació al Gatot i després anem a casa teva i acabem la feina! xDDDDD

Joana ha dit...

Me l'apunto si és lleugeret... perquè tinc una llista de pendents...
I si pugeu a Girona també tinc un parell de garatxos per netejar!!!i un piló d'armaris...

Joana ha dit...

:( garatges :(

Ulisses ha dit...

El posaré a la llista de llibres pendents.
Va en serio, tinc una llista de llibres que em vull llegir a l'estiu ;) (és que jo faig llistes de moltes coses... jajajajaja)
Ara estic massa enfeinat per anar deborant llibres, ja en tinc prou amb el que em fan llegir a classe XD

Salut!

Unknown ha dit...

Havia escrit un comentari, però blogger me l'ha censurat. Em sembla que era pel que deia de les ostres. M'ho deixes tornar a dir blogger? Doncs res, que estaria bé esmorzar ostres de tant en tant, ostres amb cava, després d'una nit... No sé si són afrodiaques, però no conec menjar més sensual. Apa! ja sé! Me'n vaig del tema. És que m'he quedat corpresa pel diazepam. Per cert, sobre els bojos llegiu un conte curte de Gibran: El Foll. Durant un temps fins i tot, el vaig tenir penjat a la porta de la meva habitació.
Ui! quin catxo comentari!

Anònim ha dit...

Buf, això de les tasques domèstiques són una cosa que mai acaben. Sempre comencem amb molta empenta i acabem entafonant la roba on sigui :)

Anònim ha dit...

brutals les frases!! molt atractiu!

d'altra banda, pensa que l'ordre excessiu pot arribar a considerar-se malaltia!! anarquia!! anarquia!!!

maduixot ha dit...

jo tb vaig perdre tot el dissabte endreçant l'habitació i avui ja torna a estar guarra, però què han passat? 48 hores? no tinc solució

tikis ha dit...

Sembla força interessant el llibre, m'apunto la recomanació!
M'ha fet gràcia el tema croissant i ostres! En veritat, totes les frases que has escollit tenen alguna coseta... ;)