9.3.07

Por

De vegades penso que tot ja està fet. Miro enrere i em pregunto què més puc fer, què em depara tot el que em queda pel davant. I sí, ja ho sé, sóc jove, tinc mil milions de segons encara per adonar-me’n que la vida és això. Que el que visc és el que tinc i que, realment, no tinc res més.
Però de vegades la realitat que m’envolta m’apallissa. Em deixa baldada, a terra, sospirant, plorant, desitjant que tot acabi d’un cop. I em miro, i no ho entenc. I miro enrere i encara ho entenc menys.
És tot i res, és la incertesa que m’envolta. És la lluita entre desitjos, la barrera del meu cervell que s’avantposa a tot el que em pugui imaginar. I no la puc eliminar.
És la por. La por que sempre i a tothora m’acompanya. Em segueix de prop, no es separa de mi per a res. De vegades no me n’adono, m’he acostumat tant a la seva presència que s’ha convertit en part de mi. De vegades, però, es manifesta de forma bestial. Tot al meu voltant fa por. Tot em provoca desconfiança. Qualsevol petita cosa pot fer-la resorgir de nou.... i tornar-me a deixar desconcertada, atemorida...

I ploro. O ric. Depèn del moment. Depèn de la companyia. Però sempre fa por. Sempre.

Potser m’he tancat jo sola portes que haurien d’estar obertes. Potser me les ha tancat la por. Potser, segur, en el fons, sóc una covarda que no pugui sobreposar-se a la por. De fet és això. No sé lluitar contra ella. No tinc armes per vèncer-la... i em va matant a poc a poc... em va guanyant la partida... em va apagant....

24 comentaris:

efe ha dit...

Bé, a mi la por sempre m'ha anat molt malament. Si em penedesc d'alguna cosa és de les pors que he tingut. Però qualsevol cosa que et puguem dir... no sé si aprofita. Em sembla que és una frase amb autor: les pors són personals i intransferibles.

Bé, en tot cas, no et deixes véncer. Bé, només és un consell completament desinteressat.

Jo Mateixa ha dit...

Ostres, voldria felicitar a qui ha escrit aquest post, que no se si es de collita própia teva o es d'algú altre, pero es molt fort, i dur a l'hora.

Tenir por d'alguna cosa, sentir por per moments de la vida ha de ser molt engoixant, jo ahir el vespre en vaig passar i ho he pagat aquest mati anant a parar a Torras i Bages.

La por no es bona, penso que no ho ha de ser i si la persona que ho ha escrit de debó està així ha de buscar ajut, sol/a no s'en sortirà, n'estic segura que l'hi cal ajut per remuntar.

Sigui qui sigui que l'hagi escrit (vaig molt perduda, no sabria dir qui ho pot haver fet tot i que tinc un parell o tres de noms pero em fa cosa arriscar-me a dir noms)l'hi envio una forta abraçada i un peto molt dolç per tal d'animar-l'ho/ha.

annatarambana ha dit...

Alepsi, saps què pasas, ara, oi? que llegir el teu bloc és una tortura!!!!!!!!!!! Perquè no pares de preguntar-te l'autoria!!!!!!!!!!!

Això no és fa!

:)

maduixeta ha dit...

sempre pots pensar en mi, que sóc més poruga... (recorda les muntanyes de la mort ;) )

anyway, molts petons i ànims, i una bona birra demà al vespre ^^

au tonti, ja parlareeeeem
muas!

Alepsi ha dit...

Ja, Efe... intento no deixar-me vèncer... però hi ha vegades que la por em supera, però molt. En fi... gràcies! :**

Em dono per felicitada, JoMateixa. ;)
La por sí és bona. El que no és bo és deixar-se vèncer per ella... tot i que, de vegades, és completament impossible....

Ho sé, Annatarambana, ho sé... crec que no ha estat gaire bona idea... en fi!

T'estimo molt, Maduixeta....

Anònim ha dit...

Jo també tinc por, de que mai arribi el que més vull i desitjo, i d'estimar a qui no m'estimarà mai.

Tirai ha dit...

La por. I qui no en té? En el meu cas és la meva més fidel companya.
Molt bo el post sigui qui sigui qui l'ha escrit. Quina incertesa

Grass Shopper ha dit...

Sense por no hi ha realitat, és un punt diferencialista de la realitat i el que pot passar amb ella, deformant-la, tot distorsionant-la. Sempre va bé ser un xic poruc, però no massa, no siga pas cas de que ens passi allò que va dir en Brecht: "que la prudència no ens faci ser traïdors".
Potser no és la millor frase, però em sembla que s'enten el que vull dir.

grass-shopper
"divenlluns"

MaRiNa ha dit...

auqest no es teu!!!!! pro tmpc se de qi es.. si continua aixi em retiro..

Alepsi ha dit...

No és ben bé aquesta la por que volia descriure avui,Anónimo, però sé per experiència pròpia que l'estimar pensant que la persona estimada mai et correspondrà és de les coses més dures que hi ha.... ànims!

Qui estigui lliure de por, que tregui la primera llàgrima, Tirai! [Quina gran adaptació, la meva! xDD]

Primer de tot, benvingut, Grass Shopper!
Em quedo amb la primera frase "sense por no hi ha realitat". Ben cert, tot el teu comentari... normalment sóc més racional que tot això... però hi ha vegades que... buffff!!!

MaRiNa, sé que no ha estat la millor setmana per a decidir-me a retornar al meu registre més seriós, però aquest post SÍ és meu... des de la primera lletra a la última! Jejejeje!

Mon ha dit...

ara tinc un dubte, nos se si es veritat que tu alepsi es la que escriu aquest post o un altre persona, crec que no ets tu...encara que de pors tots en tenim...

Clint ha dit...

aposto que no ets tu

Gatot ha dit...

cllò nena.........

jo quan tenia 7 anys, a Sant Feliu de Pallarols (si de camí a la Fageda passant per Anglès...) uns indígenes em deien que de la xemeneia baixava una serpent tant gruixuda com la cuixa de la iaia impedida que seia sempre al costat de la llar.

I em preguntaven:"no tens por?"

I jo deia (amb 7 anyets, devia ser repelent): la por no existeix, que l'has vist mai tu?

:P

(fi del coment al posting)
*****************************

Doncs si, kina malapensada el joc akest .... avisaràs quan s'acabi? Perquè ara ja no sé si és que tens mimetisme amb en Matias Prat, amb en Rajoy.... estic en la incertesa permanent... com si mirés televisió, o llegís diaris....

(parlo pel que em diuen els coneguts que hi toquen eh?, perquè jo de llegir no en sé)

su* ha dit...

hola tothom,

no crec q s'hagi de lluitar contra la por, sino simplement acceptar-la, acceptar q forma part, q és una part de nosaltres, escoltar-la, potser entendre-la i a partir d'aquí, decidir si li fem cas.

tinc un amic q sempre q li parlo de por em diu: la por és un repte q fa crèixer.
:)

El veí de dalt ha dit...

Ei, ei, ei, ei, ei, ei,...! Ah, val, que no és l'Alepsi, que és el coi de joc aquest del transformisme. Doncs, mira, com diria el Mikel, no em barrufa. Ja sé qeu no ets tu i no tinc NPI idea de qui deu ser. Però la por, sempre, a la butxaca. I re de mirar enrera: sempre endavant. el passat és per recordar, no per arrossegar-lo.

cris ha dit...

Ostres tu, jo també he tingut por i es passa malament. Tens la sensació que la vida que vius no és la que vols viure però en el meu cas no em veia capaç de canviar-la. Vaig necessitar que algú m´ensenyés que la vida era una altra cosa diferent i sempre li agrairé. Ara visc la vida des de dins. Abans era una simple espectadora. Ànims!

Ulisses ha dit...

Joder, quin post més colpidor.
Pessimisme al poder.
Conyes apart, molt bo el post, i a la por se li ha de plantar cara i superar-la, o com a minim controlar-la. I no pensis en el pasat, lo millor del passat és que el filtres dels anys deixa passar quasi només els bons records, així que el passat acostuma a ser positiu.

I, ho sento, però aquest post no és teu, tu ets:
1- més optimista
2- menys seriosa.
3- falten XD i ...

Pd40 ha dit...

Ja he vist que li deies a la Marina que sí que és teu, ara m'has deixat el dubte... jo hagués dit que no ho era. No sé, ara no sé si és de debò o és el joc... la incertesa que m'envolta :S

ojoporojo ha dit...

com diuen l´Asterix i l´Obelix,
només s´ha de tenir por de que el cel ens caigui a sobre !

Però en fi, la por (poca i en mesura) ens fa reaccionar i fugir dels perills, o sigui que ens manté vius. I això és bo, oi ?
Per evitar que hi sigui en excés només cal tenir al cap que la vida no deixa de ser un experiment. I com més practiquis, millor.
(no sé qui ho va dir,
però em va agradar)

I per cert, només llegint-lo estic bastant segur (95% ?) de que aquest post no és de l´Alepsi.
Vaig errat ?

Anònim ha dit...

No és fàcil fer-li front a la POR...
amb tot i això, ànims alepsi!

Olenska

Déjà vie ha dit...

prova d lluitar contra ella. potser sí q pots...l'ùnica arnma ets tu!

Spock ha dit...

No, no ets una covarda, us esteu prenent les mides, la por i tu, i tu guanyaràs, guanyaràs sense ni adonar-te, acostumant-te a aquesta por fins a notar-la primer una mica menys, després a sentir-la com un mal de queixal intermitent... i finalment a adonar-te que ja només ve a tocar els pebrots en moments molt puntuals.

Una abraçada ben gran, Alepsi1

Rock'n'roll ha dit...

Potser tens una mica d'angoixa, potser et preocupa alguna cosa de la que no n'ets ni conscient. Procura no deixar les coses amb les que sí et sents bé. No t'aïllis dels amics. No sé, potser és temporal, encara que soni a tòpic. Una abraçada.

Mariposa de amor ha dit...

La por és el pitjor i el millor enemic de les persones. El pitjor perque ens destrueix l'existència i el millor perquè així aconseguirem ser més forts, molt més.
Jo també tinc por, i has plasmat de manera extraordinària uns sentiments que segurament moltes persones d'aquest món sentim. Petons!!