23.3.07

Oblit...

Ha caigut en l’oblit

l’ombra més fosca del dia

la tempesta més clara de la nit


I allà segueix, impassible

veient el temps passar,

acaronant-lo amb les seves urpes esmolades


I es frega les mans

i gemega en un crit orgiàstic

sabent que som seus.


Completament al seu abast.

passegem la nostra nuesa als seus ulls

i admirem la seva fredor

i temem que torni, embogida, a nosaltres.


------------------------

Feia temps que no escrivia poesia.... deu ser aquest fred, que em congela les mans i m'escalfa el cap...

27 comentaris:

l'home de la musica ha dit...

Que maco... el fred i l'oblit... companys d'aventures, oi??? molt maco, de debò!!!

Jo Mateixa ha dit...

mmmm, que maco nena, quines sensacions m'has fet sentir, molt bònic :-)

Tirai ha dit...

Sí que és maco i trist :-)

Ulisses ha dit...

Mol maco i un xic trist.
En fi, no sé que més dir, és que a mi això de la poesia mai m'ha agradat gaire i clar... no la sé apreciar. Lo meu són més els relats.

Salut!

Spock ha dit...

Alepsi, no deixaràs de sorprendre'ns, eh? és d'una potència brutal, has construït imatges literalment tangibles que provoquen una estranya torbació. Enhorabona!

El veí de dalt ha dit...

Prodiga't, noia. La poesia sempre és un foc encés de torbacions.

Mon ha dit...

ostres,ostres,ostres jo en vull mes, va porfa!

Laprí | David ha dit...

M'encanten les teves poesies, però no acabo d'entendre qui és qui segueix allà. Tal i com ho descrius, m'atreviria a dir que és Déu (digues-li déu, digues-li energia, com dius tu xDDD) o una càmera de vigilància, no sé per quina opció decidir-me tu!

onixeta ha dit...

molt maca ;)*********

Pd40 ha dit...

Aquest post no és teu!

maduixeta ha dit...

és clar que temem que vingui a per nosaltres, sobretot quan ens toca d'aprop.
perquè ningú s'escapa, ningú.

MaRiNa ha dit...

tu i jo tenim telepatia.. estava pensant en penjar una poesia que vaig fer molt de temps (molt molt) i veig que tu tb en penges!
XD

iruNa ha dit...

Ostres Alepsi... quantes coses que m'he perdut en els meus dies de parèntesi!!! Veig que fins i tot te m'has tornat poeta!!!
Enhorabona, és molt maco!!!
una abraçada reina!

annatarambana ha dit...

no l'entenc, però m'agrada!

barbollaire ha dit...

La força de les imatges és colpidora!!
Onada de sensacions trencant contra els dins...

Tondo Rotondo ha dit...

La vida no sempre e´s de color de rosa. Cal que integrem la tristesa... M'ha agradat el que escrius!!!! Continua així! Volem més!!! ;-))

Salva Piqueras ha dit...

feia temps que no passava per aquí i veig que després dels exàmens ha arribar la claror... que no torni la foscor!

Alepsi ha dit...

Gràcies, Músic! Doncs sí, companys inseparables... i, encara que sembli mentida, per sort!

Gràcies Jo Mateixa!

Gràcies Tirai!

Jajajaja! Ulisses, encara que et pugui semblar mentida, a mi la poesia tampoc em barrufa excessivament... llegir-la! En canvi escriure-la m'encanta! Una nova prova de que estic com un llum d'oli! xDDD

Ostres, Spock, moltes gràcies! M'has fet posar vermella i tot!

Què vol dir això de que em prodigui, Veí??? xDDD

Mon, hi ha unes quantes més repartides pel bloc... hi ha un recull d'enllaços que t'hi porten a la dreta! ;)

No és Déu, Laprí, no! Jejejeje! Tant és, jo sempre he pensat que, la poesia, com la pintura, té la gràcia en el que cadascú li pugui donar la seva interpretació. Si t'ha agradat, ja està bé!

Gràcies onixeta! A la onix també li ha agradat??? xDDDDDD

Pd40... ¬¬'
Que la conya aquella ja va acabar!

maduixeta... muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaks! (per cert, ara et trucaré... xDDD)

Ostres MaRiNa! Jo vull llegir la teva poesia!!! Jejejeje!
Aquesta és nova, nova! Que la vaig escriure en el mateix moment de postejar... xDDDD

iruNa!!!! Jejejeje! Quants dies!!!! Me n'alegro que tornis a rondar per aquí! ;)

annatarambana, et dic el mateix que al Laprí... me n'alegro moltíssim que t'agradi! ;)

Ostres, barbollaire... puc deduir que t'ha agradat, oi? Jejejeje! Em sento afalagada! ;)

Me n'alegro, Tondo, que t'hagi agradat! Jejejeje! I no, la vida no és sempre de color de rosa, però sempre ens podem posar unes ulleres que ens la facin veure! ;)

Ei, Salva!! Jejejeje! Esperem que no torni la foscor, esperem-ho!!! ;)

Grass Shopper ha dit...

Creacions literàries al fred primaveral... ummmmm.... últimament llegeixo més poesia i prosa blocaire que no pas llibres...

autors novells de la blogosfera
AMUNT!

'cerco la musa pel gugol pro em surten pàgines warres... '

La Xica ha dit...

Sí, no se per què, però a mi el fred també m'inspira més que quan fa bo...és més malenconiós...
Bravissimo Alepsi!

Joan Marc ha dit...

Uoooo! És molt maco! Em sembla que encara no havia llegit cap de les teves poesies! El que m'he perdut.. ;)

esteve ha dit...

preciós, de debó.
d'altra banda... m'ha semblat que parlava de la candela:

"Completament al seu abast. passegem la nostra nuesa als seus ulls i admirem la seva fredor i temem que torni, embogida, a nosaltres."

oi?

bé, que n'escriguis més!

Cristina ha dit...

Ets una capsa de sorpreses. M´ha agradat molt. Petons!

olen_nska ha dit...

ei, m´ha agradat molt!!! està molt molt bé ;)

Joana ha dit...

La poesia és una font de sentiments. M'ha agradat molt!
:)

Metamorfosi ha dit...

Realment preciosa!!

Alepsi ha dit...

Jajajaja! Grass, això és símptoma d'una addicció blocaire... jajajajaja!

Doncs sí, La Xica, la veritat és que a l'estiu no fan ganes d'escriure coses profundes... xDDDD

Doncs ja saps, Joan Marc, a la dreta del bloc tens enllaços a totes les que tinc publicades al bloc! xDDDD (però ja et dic que es pot viure perfectament sense llegir-les.. xDDD)

Vaja, gràcies, esteve!!! Tu... em permets que t'ho digui? Estàs una miqueeeeeeta obsessionat amb la Candela, no???? xDDDDD (no et preocupis, no és greu... és ben normal, de fet! xDDD)

Me n'alegro que t'hagi agradat, Cristina!!! Jejeje! Petonss!

Gràcies olen_nska!!!! Jajajaja!

Gràcies Joana! :***

Gràcies Metamorfosi!! ;)