Estrellada

M'acabo de fotre una santa hòstia que flipes! Jajajajajajajajaja! Quin dia més tonto tinc avui. Estic en perill de mort absoluta, us ho juro!

He sortit de casa i per poc que no em menjo la porta de sortida. Sabeu allò que obres estirant cap a tu i no calcules on poses el peu, la porta xoca amb un cop sec contra el peu, però abans de reaccionar ja te l'has menjat amb patates?? Doncs eso... sí, sí, cabrons, rieu, però mireu que jo sense dents puc resultar moooolt desagradable, eh??? xDDDDDD

Després, venint amb el huevi de la uni, per poc em menjo el cotxe del costat. És el que té coordinar el canvi de marxes, amb sintonitzar una emissora, a la vegada que adelantes i parles amb el copilot. Per molt que sigui dona, el meu cervell no està entrenat per a tantes tasques a la vegada. I si a això li sumes que tinc una son d'aquí a Cancún.... és el que té sortir de festa un dimarts fins a les 5 de la matinada... que després arrossegues la son "hasta el infinito y más allá". Però vaja, com diria mon pare... "sarna con gusto no pica". Al que jo sempre afegeixo: "pero mortifica". I ell em diu que si ja està bé, que si sempre he de tenir la última paraula. I jo li dic que per suposat. I ell em diu que d'acord. I jo li dic que molt bé. I ell em diu que "pues vale". I jo li dic que ell sempre ha de tenir la última paraula. I ell em diu que per suposat. I així entrem en un bucle de merda que és horrorós. Veieu? És molt divertit viure a casa meva. xDDDDDD

Total, que ara venia de fer-li classes a un nen (sí, què passa una s'ha de guanyar la vida anant a cases alienes a fer deures aliens... xDDD). Estava a punt d'arribar a casa, concretament al portal del costat que, per aquelles gràcies que té la vida, és un putu taller mecànic (que ocupa tot el carrer amb els cotxes per arreglar i, per tant, em fa donar més voltes que una nòria per a aparcar, però això és un altre tema...). Total, que hi havia just davant del taller, una tira de plàstic d'aquelles per lligar capses... uhm... sabeu quines dic? Unes que són molt dures i... bé, tant és, coi, imagineu-vos-ho! xDDDDD El cas és que no sé ben bé com, hi he ficat a dins de la tira un peu, amb l'altre peu l'he trepitjat i... ja no recordo res més fins a estar a terra asseguda, amb tres iaios i un noi jove mirant-me i venint-me a auxiliar... ¬¬'
I jo: "que no, que no, que estic bé!!!! Hòstia puta, quin mal!" I llavors m'han mirat com dient: "pobra, igual s'ha fotut un cop al cap". I jo "no, no, que jo vinc així de sèrie, ja!".

I res.... que m'he aixecat el més dignament que he pogut i he entrat arrossegant una cama al més pur estil Rambo "Dios mio, no me siento las piernas". Ja sabeu m'agrada fer teatre... jajajajajajaja!

Hi ha que neixen estrellats. O hi ha que s'aixequen estrellats. Seria el més apropiat, avui. xDDD