Reflexions polítiques!!!!

Avui ja és divendres. Us n'havieu adonat??? Sí? Vaja, que no us explico res nou, no? [és el que té ser lenta i adonar-te'n que són quarts de set de la tarda i que tens tot un cap de setmana per endevant.... xDDD].

Total, que durant tota aquesta setmana he estat reflexionant. I per primer cop a la vida del bloc, faré un post semi-dirigit a la política. Sí, ja sé que no és el meu terreny (Déu no ho vulgui: "Alepsi for president"... buf.... no us hi volguéssiu trobar), però he reflexionat sobre la campanya electoral que ens ocupa (i ens puteja) actualment.

Em basaré en fets objectius (i tanmateix tontos, però i què? No espereu una anàlisi profunda, eh? xDDD): la propaganda electoral.

Primera cosa

• A casa meva rebem tres cartes de cada partit. Cadascuna amb el seu sobre (253 cm quadrats de paper, en mitjana, per 3 sobres fan un total de 759 cm quadrats). Cadascuna amb un altre sobre, a dins, per anar a votar, més petit (uns 154 cm quadrats, en mitjana, per 3 fan 462 cm quadrats més de paper: ja en portem 1221). Cadascuna amb una butlleta (com a mínim) de propaganda electoral, a tot color, i en paper satinat, com ha de ser, si senyor! (630 cm quadrats cada futlletó, més o menys, per 3 futlletó són 1890 cm quadrats: ja en portem 3111). A més, li hem de sumar els paperots aquests on posa la llitsta de candidats: uns 315 centímetres quadrats més (per 3; 945 centímetres).
• Total, que tot sumat, només amb la propaganda d'un partit electoral, ens envien a casa 4056 centímetres quadrats de paper (com a mínim).
• Excepcions: ERC, que ha enviat la carta en una mena de bosseta de plàstic (que molt, molt, tampoc soluciona la cosa), i Ciutadans de Catalunya (gràcies Bellosoli!!!), que ens n'ha enviat una pels tres (ole per ells!).
• I ara, qüestionem-nos. Qui es llegeix tota la merda empaperada aquesta? (Perdoneu la expressió, però és que si coneixeu a algú que se l'hagi llegit tota, digueu-m'ho que li faré, com a mínim, una reverència....). A casa meva, tal com entra, s'estripa i a la paperera (a reciclar, això sí). Gairebé mig metre quadrat de paper llençat de la forma més absurda (per cada partit, recordem!).

Segona cosa (i última en quant a política, ja veieu, tampoc m'hi he dedicat gaire, a reflexionar... xDDD): anàlisi de la propaganda

• La propaganda del PP. Oh! Quin fart de riure!! L'heu rebut?? Un sobre en blanc "franqueo pagado". Ma mare "esto de qué partiducho debe ser??", jo "qué te va que del PP?" ella "qué dices, hija, que esta gente tiene dinero y se pueden permitir hacer un sobre más colorido". Mentres feia aquesta frase, jo ja havia obert el sobre. Per suposat, del PP. Tal qual ho vaig veure (i li vaig ensenyar a ella, que es partia) vaig fer el que hagués fet abans d'obrir-la si hagués posat les gavines voladores aquelles al sobre: estripar-ho tot. [A banda de perquè fos del PP, perquè ho he fet amb totes les cartes, això... sí, ja ho sé, hauria de llegir-me-les per votar amb seny i bla, bla, bla... estalvieu-vos el discurset].
• La propaganda de Ciutadans pel Canvi. Un home en pilotes. Segons ma mare el personatge que aspira a ser el "súper president". Doncs... no sé. Al principi vaig pensar: "goita, només per la tonteria aquesta de sortir en boles, el votaria". Després vaig pensar que em faria certa angúnia saber que em representa un home que ha sortit en boles en milions de centímetres quadrats de futlletó electoral... no sé, al menys la iniciativa és cridanera. [La vaig veure sobresaltada pel crit de ma mare: "miiiiiiira tu, esto sí que es un presidente!!!"].
• Les altres propagandes ni me les he mirat, m'agafen atacs de pànic.
  

Total, que fins aquí les meves reflexions. Crec que, després d'aquest post, em tinc ben merescut 100 cm quadrats de.... pastís, o algo similar. M'he esgotat a mi mateixa!