"Aaaaaaaaatxís!"
"Jesús!"
"Gràcies"
"Aaaaaaaaaaaaatxís!"
"Salut!"
"Gràcies"
Gràcies, de què?
Les gràcies me les hauria de donar jo a mi mateixa (al meu nas, en concret) per haver-me provocat aquest moment de plaer inmens, no?
En tot cas, a què obeeix l'acte reflexe de dir "salut!" o "Jesús!" després que algú esternudi?
"Ai, nena, és que és de ben educat, fer-ho".
"Tantes coses són de ben educat i no les fem...."
És potser una herència d'aquestes tontes que ens han deixat els avantpassats, de quan creien que amb cada esternut, l'ànima volia escapar del cos? I clar, dir el nom de "nostrusenyó", provocava automàticament que l'ànima digués "y una mierda voy a salir yo".
Fet i fet, el que jo em plantejo és: gràcies de quèèèè? Gràcies per haver-te molestat en fer que la meva ànima no marxi del cos? Gràcies per haver gastat saliva tontament (un altre cop)? Gràcies per ser ben educat???
[L'altre matí, recent aixecada, encara amb la cara per rentar... em preguntava això. Vés quines coses de pensar, de bon matí!]
20 comentaris:
tiaaaaaaaaaaaaa ^^
se te'n va la castanya! i mira que avui hem tingut un matí guapo, eh? xDDDD
vaig a dutxar-me pendóóóó!! petons
p.d.: oh happy daaaaaaay xDDD
Saps què m'ha vingut al cap?
Doncs que costa molt poc ser amable amb nosaltres mateixos i que sovint deixem de fer-ho.
I si no som amables amb nosaltres... com podrem ser-ho amb ningú més?
Costa molt poquet escoltar-nos. Pensar, sentir, què ens diu el nostre cos. I pensar, sentir... que als altres poden estar-se trobant amb alguna cosa semblant.
Uix... em sembla que començo a desvariar.... porto un refredat de kal ampla!!!!
Exacte, al passat es deia Jesús perquè pensaven que era una cosa del diable i així, imagino, el diable escaparia... :S?
Avui dia ja es diu per costum, i el donar les gràcies és com a senyal de que estàs atent de l'altra persona i et preocupes de si estornuda o què fa, imagino... jo acostumo a dir Salut o Jesús moltes vegades perquè em dóna la gana, sense cap sentit. Ves per on, aquestes gilipolleces que faig sí me les hauria de fer mirar.
Sobre el "Jesús" Jo sabía la versió que, a l´edat mitjana, quan la peste negra és va extendre, la gent deia Jesús com per protegir al "esternudador" de la malaltía.
Les gràcies les tindria de donar el que es prop de l’estorudador/a
Per l’atenció que no l’hi foti els mocs a sobre .
Cosa que al metro molts tenen costum de fer
XDDDD
Ui, gemminola, jo havia sentit una cosa semblant, però que pensaven que en esternudar expulsaves el Dimoni i, per tant, calia dir Jesús per a que fugís.
En tot cas, Alepsi, em sembla que em repetiré: les paraules no signifiquen sempre el que diu el diccionari i hi ha vegades que no signifiquen absolutament res. Jesús i gràcies en aquest cas en són un exemple. Quan algú esternuda CAL dir-les i prou. Com quan dius a algú:
Em podria dir quina hora és?
Li estàs demanant si té la possibilitat de dir-te l'hora? No, perquè llavors l'altre et podria respondre:
Efectivament li puc dir l'hora perquè tinc rellotge.
I res més. En canvi, ell interpreta que vols saber l'hora perquè no es fixa només en el significat de les paraules, sinó que ena intenció que volen deixar veure. El mateix passa quan et diuen salut/ jesús i/o gràcies. Pensa que volen ser agradables amb tu (o demostrar-te que són gent educada, si vols pensar malament) i prou.
Ja veus, m'he repetit, però en versió extensa.
Fa anys que vaig triar l'opció "salut" per comptes de "Jesus", digueu-me agnòstica.
No sé per què ho dic ni sabia quina etimologia tenia aquest costum, però trobo que tampoc molesta. És un detall d'educació que m'agrada que la gent tingui quan jo estornudo, tot i que no sol passar gaire (i no serà perquè jo estornudo discretament, no senyor!!!).
I a mi... doncs em surt sense pensar-ho, però tampoc tinc intenció de corregir-ho, ja m'està bé.
És com quan entro en una botiga i dic bon dia o bona tarda, segons el moment, i dic adéu quan marxo. Crec que el 90% dels cops no em contesta ningú, la gent ja passa de saludar-se: potser per això vaig venir a viure a un poble on cada matí el senyor de la peixateria (on no vaig comprar mai) em saludava bon dia, bon dia, tot i no conèixer-me de res. Ara, cada matí, em saluda la seva vídua que escombra el carrer i el senyor del súper i m'agrada que ho facin!
jajajajjajaj pos bona pregunta... Pos encara que ten enriguis es deu dir jesus per lo de Nostrusenyor i l'ànima... abans creien en moltes coses.. i esclar, seguint aquesta teoria, s'agraeix a la persona que t'ha salvat la teva ànima!! (uiii, quina paranoia, no??) :D
Ho sé, Maduixeta, ho sé... xDDDD [per cert, que estaves al coro??? Tot just hem cantat el "feliç dia" avui... xDDD].
Benvingut, Gatot! Tens molta raó, per tal que la gent sigui amable amb tu, primer ho has de ser amb tu mateix, molta raó, sí senyor!
Ara... potser sí que el refredat t'afecta, eh??? Si estornudes, digues-ho, i et direm "Jesús" o "Salut" tots els blocaires a l'hora perquè no se t'escapi l'ànima, ni vingui el diable, ni se t'enporti l'home del sac! xD
David, vas dient "Jesús" o "Salut" pel món sense que la gent estornudi???? Vigila que això pot ser un símptoma chungu, eh??? xDDDDDD
També l'havia sentida aquesta, gemminola! Jejeje!
Aaaaaaaaaaara, onix!!! xDDDD
Aquí volia arribar jo! Que les gràcies les hauria de donar el que "rep l'esternut" (en aquest cas el que no el rep!!!). Si és que... com tu no m'entén ningú!!! (Aaaaaains... xDDDDD)
efe... ja ho sé! xDDD En sóc conscient de tot el que dius. Però em fa gràcia de tant en tant reflexionar-hi. Està clar que el món acabaria cap per vall si tots ens prenguéssim el llenguatge de forma literal!!!! xDDDD És com quan arribes a casa i et pregunten "anda, ya has llegado?" Y tu, què has de fer? No diràs: "Pues no, soy un holograma, la verdadera Alepsi viene detrás". xDDDD
No si a mi també m'agrada que m'ho diguin, nur!!! Jajajaja! No és que em molesti ni res per l'estil! Simplement... reflexionava... digue'm filòsofa... xDDDD
Ara, en això de les botigues ja tens raó... a mi m'encanta dir bon dia, o bona tarda quan entro i surto, però són pocs els que responen... i la veritat és que em sembla una falta de respecte... però vamos, no sóc jo el prototip de dona protocolaria, diguéssim... xDDDD
Gràcies, Joan Marc, gràcies! L'he feta jo soleta!!! xDDDDD
Doncs sí, hauré de començar a agraïr a tots aquells qui m'han salvat l'ànima, prometo fer-ho, a partir d'ara! xDDDD
Ahir que si som massa esquerps, avui que massa educats, no miris House o el post de demà serà explosiu ;)
Hi ha estudis per a tot! Diguem-ne estornudologia?
Per cert, com va la teva relació amb aquella professora de la ciència és qüestió de fe?
Ja ho he dit alguna vegada, Pd40, sóc una mica... bipolar! xDDDD [Per cort no vaig veure House... però no descarto fer-ho la setmana que ve, estigues atent! xDDD]
Desda luegu, 1000, hi ha gent per tot... xDDD I gent que s'ho mira... xD
Amb la profe aquella? Cada dia és més tontalcul, la pobra... ja en parlaré un dia, ja...
Jjajajaja ostres quin post més divertit! abans d'escriure aquest comentari m'he comprat un paquet de Kleenex, no fos cas que això de l'esternut s'encomanés, que a mi, plaer, el que es diu plaer... se m'acudeixen altres plaers menys vírics!
Però sí que això de Jesús, gràcies, de res (o "salut", que és el que faig servir jo per costum) deu tenir un origen ben ancestral? a la xina, quan esternude, també deuen dir Mao, per exemple? Ja em miraré l'enllaç aquest de l'esternudologia...
I ara he recordat l'àvia Josefina, la de reus que, barroca com era, quan algú tossia, deia: "Sant Pau d'Arbolí, que no era casat ni fadrí!.. era viduu"
Una abraçada... sense virus
com sempre, l'anònim era jo. aquest cop tinc l'excusa de la son :P
Buenu i què dir d'el... Jesús, Josep i Maria!
L'ALtre dia mirant no sé quines classes de protocol per la tele, deieun que això de dir Jesús o Salut és una horterada. QUe quan un estornuda no s'ha de dir res i puntu!
Nena, el que és curiós és com han camviat altres costums. Abans feies un rot i et deien: Bon profit. Ara, et diuen guarro...
Si és que...
Gràices Spock!!! Jajaja! Crec que els virus d'aquest tipus no es contagien via bloc.... però tot podria ser amb el que avancen les noves tecnologies!!! Per si de cas, a partir d'ara, blogejaré amb mascareta! xDDDD
Hotis, Txell! Això fot una ràbia de cal quinze! "Aaaaaaatxim" "Jesús, Josep i Maria". Això només pot significar que no només l'ànima volia eixir del cos sinó que el cor i tot s'entreveia per la boca... xDDDD. Per cert, classes de protocol, per la tele? Quines pijades, no? xDDD
Sí que és curiós, Papa!!! Jo encara dic "bon profit" amb els rots... xDDDD
aiii alepsi... de vegades hi ha coses que són i, pulutant, són i poques voltes més cal donar-lis. Mira't-ho d'una altra forma: oi que no mola estornudar i q ningú digui res? et quedes una mica com... 'q passa? q no us importo?' ni tampoc mola dir 'salut' i q no et donin les gràcies.
Per tant ja està be com està, oi? o no, jo q se...
Jajajajaja! I tant, Bellosoli, i tant!!! O no... xDDDD
Però sí que tens raó, quan no et diuen "salut!" o "Jesús!" et quedes amb cara de pa, pensant... hòstia, quina poca atenció que em paren... xDDD
En fi, suposo que això, simplement, és. Com tu dius! ;)
este estiu, on treballava hi havia un xic que es dia Jesús, i, un dia va estornudar no sé qui i li vam dir: Jesús! i les holandeses que hi havia treballant allí també es van quedar com volent dir: però que feu dient-li tots a la volta Jesús! si no és Jesús!i clar, am tant confusió de noms, els ho vam haver d´explicar... però es van quedar prou sorpreses!
Publica un comentari a l'entrada