Estúpidament Feliç

Avui venia amb la Laia al tren i el meu cervell m'ha obsequiat amb una de les seves grans BSO! I de fet, jo al·lucino amb la maranya de neurones que tinc al cap, me l'ha escollit perfecte, realment és tal i com em sento avui: estúpidament feliç!

" Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou,
i que festejo per no quedar-me sol.
(bé, de fet no ve a ser així ben bé... però és la única frase que no quadra amb mi!)

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys
(bé, encara no hem arribat a aquest punt, però no crec que triguem gaire....)

I tot i aixi hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estupidament
crec que sóc felic
Tinc ganes de cantar i cridar,
de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.
(bàsicament és això: vull estar contenta! Vull ser feliç, vull que res m'amoini...)

Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el blanc.

I és que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però és massa fàcil i a més no porta enlloc.
(Veieu? No porta enlloc estar deprimit!!!)

Per això cada dia al carrer
m'enfronto als enemics
sense motius i estupidament
amb un gran somris.