18.4.06

Els ulls es mullen

Odio el meu cervell. L'odio profundament. Últimament no fa més que donar-me disgustos. Tot té el mateix aire, s'ha centrat en un pensament i no el deixa anar. I cada cop que el pensament apareix l'estòmac se'm regira. El cor em va a mil per hora i els ulls... es mullen. Odio aquesta situació. És una mena de semi-depressió que, com no controli, acabarà per amargar-me la vida.

Però res, STOP, aturada de pensament. Ara el meu cap es centrarà en els estudis. I quan torni a venir "el pensament"... doncs tornaré a estar igual... de fet ja hi tornem a ser... pfffffffffff.... no sé quants cops he suspirat ja avui... em sento tan idiota... tan... tan...

Ah! I com no, el meu estimadíssim cervell em porta oferint des de fa dies una banda sonora especialment escollida per la situació. És una cançó molt maca, que m'estimo molt i per molt diversos motius (qui ho ha de saber ja ho sap) però que ara s'està tornant amarga... ara no la puc escoltar... cada cop que la recordo... l'estòmac se'm regira, el cor em va a mil per hora i els ulls... es mullen


Digue'm que m'estimes
encara que sigui un somni,
digue'm que em desitges
i et prometo que et creuré.

Digue'm que m'enyores
i que no et passen les hores,
digue'm que em somies
cada nit des de fa temps.

Saps que sé molt bé
que un altre t'omple la vida

i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.

Digue'm que m'estimes,
omple'm el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

Digue'm que m'estimes
encara que no t'ho creguis,
digue'm que em desitges
i després me n'aniré.
Digue'm que m'enyores
i et sap greu quan te n'adones,
digue'm que em somies
enganya'm encara més.

Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser l'últim que m'abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s'ha esborrat.

Digue'm que m'estimes
omple'm el cos de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m'ha quedat.

8 comentaris:

maduixeta ha dit...

És més maco si dius "se'm neguen els ulls".

Bueno, sobre el tema "mullar-se"... Jo estic contenta i orgullosa de mi perquè MAI he plorat per un tio. He estat a punt un parell de vegades, però al final m'ha fet mandra. Perquè sí, jo sóc de plorar poc. Em fa mandra plorar.

Aprèn de mi... algo bo que tinc, collons! jejeje

Alepsi ha dit...

Dona... de tant en tant va bé plorar, encara que sigui per un plurimongui. Però de fet no ploro per un home... ploro per mi, més aviat les meves cognicions negatives, si vols, són autorreferencials... és lo que té l'estadi depressiu... a mi els homes em són igual... jo només vull estar bé jo, amb o sense tios...

maduixeta ha dit...

Ho sento, no et puc animar.

Estic vivint moments difícils, no estic tan animada com de costum :s

Alepsi ha dit...

Caram, caram... estem apanyades! "Vaya dos patas pa' un banco"!!! En fi... ens desanimarem i animarem mútuament! Jejejeje! Au, ànims princeseta meva!!!

trastu ha dit...

aiiiiiiiii :( jo tp us puk animar, almenys no en aquest tema... sq tava poxa, me posat a llegir i me acabat dempoxar del tot... :( i jo si he plorat... i molt... wenu ja sabeu q a mi la llagrimeta em costa poc!! :P

Alepsi ha dit...

Em sap greu haver-te fet plorar... suposo que és una mena de Foliè à Deux, però en estat semi-depressiu....

Bé, us prometo que el proper que us contagiaré, si puc i us deixeu, serà un estat eufòrico-maníac fantàstic!!! ;)

maduixeta ha dit...

Quina merda de vida...

Sort que aquesta nit fem algo guai... teatre!! bueno jo què sé... espero canviar la fase del meu hipotètic trastorn bipolar... cap a la mania! jejje

un petó maques

Alepsi ha dit...

Ja estem canviant a estat "maniàtic" oleeee!!!! Si senyora, i és que: som tan fantàstiques que ens ho mereixem tot!!! (tot lo bo, s'entén xD)

Au, homes, que de dones com nosaltres... bé, sí, potser hi ha moltes, però... amb cap riureu tant!!!