20.7.10

Roques, calentors, explosions... en fi


Hi ha dies en els que m’agradaria ser una roca. O una illa. Tal i com deien Simon & Garfunkel en una de les seves millors cançons (sempre amb aquest optimisme vital que desprenien aquest parell... xD).


M’agradaria que res no m’afectés. No tenir sentiments i poder-li dir a tothom el que realment penso sense haver de patir pel “què diran”.

Però clar, és complicat dir el que un pensa. D’això, en psicologia, se’n diu assertivitat (sí, ja, és un concepte molt més complex, però, en essència ve a designar aquesta actitud cap a la vida). I la meva assertivitat diguéssim que no és la òptima.

I ara que estic escrivint això... em fa l’efecte que, en algun moment ja n’havia parlat d’això, aquí. O no. A saber.

Bé, tant és.

El cas és que últimament estic molt calenta. I no, no, no em refereixo a l’escalfament sexual (que també podria ser, però ens desviaríem del tema.. xD), ni a aquest escalfament, ni a aquest tipus de calentors. Em refereixo a que hi ha ja massa coses que em carreguen els ovaris.

I que, per por a enfrontar-me amb els conflictes que em generaria dir-li, per posar un exemple, a la meva responsable a la feina que és una gilipolles-inepta-capulla-pretenciosa-vull-i-no-puc (que és un exemple, eeeeeeeeh? Que jo l’aprecio molt a la tontalcul aquesta! xDDD), doncs em callo les coses.

I, al final, necessito explotar per algun lloc. I mira, encara estic tenint sort de que, l’explosió, de moment, s’està traduint en posts.

Vés quina cosa. Al final serà positiu estar cremada (per cert, això, en psicologia, té un nom: el síndrome del burn-out).

7 comentaris:

òscar ha dit...

Gràcies al teu apunt sorprendré a la meva dona (psicòloga), el proper cap de setmana amb mots com assertivitat i burn-out.

Espero utilitzar-los (més o menys) correctament perque, si no, a qui acabarà anomenant gilipolles, inepte, etc-etc és a mi.

Conyes a banda; el saber callar i ser pacient sol donar els seus fruits. No totes les bones estratègies passen per dir al pà-pà i al vi-vi.

Mireia ha dit...

Complicat, potser té raó l'ôscar i millor la pciència

XeXu ha dit...

Bé, si el blog et serveix per fer teràpia, ja està bé. Però també et recomano dir quatre fresques de tant en tant, que es posa encara molt millor.

M'ha agradat conèixer el concepte d'assertivitat, desconeixia que hi havia una manera per anomenar-ho. M'interessa, m'interessa...

La RaTeta Miquey ha dit...

n'estem uns quants, de cremats....

Ada ha dit...

Amb cert tipus de persones no val la pena posar-se així... però estic amb en Xexu, si li soltes alguna de tant en tant et quedaràs d'agust... jaja.. Un saludet i ànims!

Xitus ha dit...

Els teus posts són erupcions que treuen tota l'energia del fregament de roques. Millor que surti...

Alepsi ha dit...

Hòstia, òscar, ja et planyo... tenir una dona psicòloga ha de ser... xDDDDD
I sí, tens raó, que el saber callar és tot un art. Però això no té a veure amb poder acabar fent el que tu realment vols o necessites, que és el que apunta l'assertivitat...

Cm li deia a l'Òscar, Mireia, no té a veure ser pacient i saber callar i escoltar, amb el fet de tenir assertivitat. Una persona assertiva no és una persona maleducada o descarada. És una persona que avantposa els seus desitjos per sobre del dels altres.

Ui, XeXu, és que jo i l'assertivitat fa temps que ens coneixem... però no li acabo de pillar el punt. Quan les dic fresques em titllen de "borde" així que... xD

RaTeta Miquey... "mal de muchos..." xDDD

Ja, Ada, però com li deia a ell... és bastant complicat desfogar-se! xD

Xitus... m'ha agradat això de que els meus posts són erupcions... mola! xDDD