19.7.10

Marxar

Vull marxar lluny. Molt lluny.


Oblidar-me de tot. Passejar per la muntanya quan el sol encara no hagi arribat al seu punt màxim. I descansar en una piscina, o a un riu, amb una cerveseta a prop quan el sol ja sigui insuportable.

I posar-me morena, i respirar aire pur, i oblidar-me de la puta merda de feina que m’espera a Barcelona, quan torni. I desconnectar el cervell. I deixar de donar-li voltes. I trobar el meu punt “zen” on res em preocupi, on les meves neurones estiguin relaxades i felices.

I respirar la natura i l’estiu de muntanya. I no fer res. I no haver de fer res més que preocupar-me per la meva felicitat, per estar bé. Per gaudir.

13 comentaris:

barbollaire ha dit...

doncs... fes-ho!!!!

ningú ho farà per tu

desconnecta. frueix del sol.
Somriu

Riu a cor que vols!

I si et vaga... tornes i ens ho expliques??

Una bosseta de petons dolços, nina
:¬)***

Clint ha dit...

És el teu consell professional?

M'agrada!

PD-on és aquest riu amb xiringuito incorporat per prendre una cervesta??

òscar ha dit...

A aquestes alçades de la peli és una sensació que molts tenim.

XeXu ha dit...

La pregunta és: ho pots convertir en realitat, o és un desig que et queda molt i molt llunyà, tan llunyà com t'agradaria ser en aquests moments?

Anna Almécija ha dit...

Endavant Alepsi!!! tornaràs amb les piles ben carregades.

Albert B. i R. ha dit...

També sento la necessitat de marxar de tant en tant de Barcelona. Entre els sorolls, les presses, la gent, els cotxes, les ambulàncies... un descans esdevé imprescindible!

Xitus ha dit...

endavant alepsi.només vivim un cop.

Alepsi ha dit...

Ja, barbollaire.. ho faig. Però només m'ho puc permetre els caps de setmana... però prometo que el proper us l'explico! ;)

Doncs sí, Clint, és el meu consell professional. Però costa trobar el moment per seguir-lo, eh? xDDD
P.S: el xiringo aquest no l'he trobat encara... però si el trobo seràs el primer en saber-ho. xD

Doncs sí, òscar, ja es comença a fer pesat, tot plegat...

La resposta és, XeXu, que és un desig que queda molt llunyà. Massa. :(

Si la gràcia és que no puc marxar, Anna... :(

Sí senyor, Albert, la calor, els guiris, els cotxes, les bicis... bffffff....

Ja, Xitus, per això em fa ràbia no poder aprofitar-ho i haver d'estar tancada a la oficina... ains!

Xitus ha dit...

Ànim!!

Joana ha dit...

Bones vacances quan arribin :)

Alepsi ha dit...

Xitus... això intento! xD

Gràcies Joana!!! Però crec que aquest estiu... un altre cop... em tocarà aguantar-me sense vacances.

kika ha dit...

i jo també!
de fet ho he fet uns dies i encara m'he adonat més de la falta que em fa... i del que m'agradaria :-)

Anònim ha dit...

Jo també vull marxar, però no se on, creia haver trobat el paradis a la terra i el meu home ideal, però avui m'he adonat que no es així!! voldria deixar-ho tot, estic farta de tot! però no puc tinc 2 fills i estic obligada! que trist!