Yupi's World

Últimament tinc la sensació d’estar vivint en un circ. És una sensació peculiar, com si tot el que m’envolta fos de mentida. Com si la realitat fos una pantomima, un conte de fades creat per a que els ciutadans, cada cop més agilipollats, no pateixin i puguin viure feliços.

Ahir vaig anar a sopar a casa de mons pares. De tant en tant faig de bona filla i m’apropo a casa per a que no se n’oblidin de mi, bàsicament. xD
Total, que asseguda al sofà parlant amb mon pare, teníem les notícies de Tele5 de fons (sí, mons pares veuen Tele5... per això guardo el meu anonimat, per a evitar la vergonya, ja sabeu... xDDD).
De sobte va aparèixer una noia xinesa a la tele, fent un informatiu en xinès. El to de veu veu de fons, del presentador de Tele5, anunciava una catàstrofe (sabeu aquella entonació que posen quan la notícia és súper important?).

“...y la chica, enmedio del informativo... se tragó un mosquito! El mosquito fue volando hasta los labios de ésta, que, con toda su profesionalidad, no permitió que eso le afectara. Aguantó hasta la pausa publicitaria y acto seguido tuvieron que llevarla al hospital, en pleno ataque de asma”.

?¿?¿???”?!¿!”?$”$%?%)”(!?¿¿!=?•)=!

Perdona???? Això és una notícia???? Serà la primera persona que s’empassa un mosquit!!!! La mare que els va parir!!!

En serio.... estem perdent el nord. A més, el presentador acabava afirmant que, la seva professió, també té molts riscos. Oh, sí! Poooooobres!!!!

[hòsties.... El Mundo també se’n fa ressò!!! Flipa!]

Pena. Pena em fa en què estem convertint la societat. Que, a les notícies, un espai televisiu que, se suposa, hauria d’actuar amb rigorositat informativa i, valgui la redundància, informar-nos de les coses importants que passen al món, omplin el temps amb merda d’aquest tipus... em toca els collons. Què voleu que us digui!

I sí, ja sé que és estiu i que les neurones es prenen vacances, també... i que la gent, a l’estiu, no està per desgràcies, que el que vol és passar-ho bé i desconnectar.

Però, sabeu què? Les guerres, per posar un exemple, no tenen descans. No hi ha estiu per als milions de persones que passen gana i que lluiten dia a dia en fronts armats per a països que, segurament, ni els van ni els venen.

Però nosaltres seguim vivint als móns de Yupi. Fantàstic. Alimentem la neurona que ens queda amb més merda.