No, no l’havia vist, així que el va buscar al TeuTub i me’l va ensenyar. Ella estava emocionadíssima: “qué cosa más bonita, Alepsi!!!!”
Doncs no. No hi estic d’acord, què voleu que us digui. Ja, ara comença l’aclamació popular de “ooh, Alepsi, és que ets menys romàntica que una capsa de sabates”, “nena, és que no tens sentiments, tu, o què?”
I jo dic... què collons tindran que veure els collons pa’ còrrer? Eh?
A veure, posem per cas que jo fos una eminència de la psiclogia (que ho sóc, però em mantinc al marge de revistes i publicacions, no m’agrada la fama... xD). Donat que sóc una dona, m’hauria costat moltíssim arribar fins al cim de la psicologia i fer-me respectar pels meus col•legues (sí, no us enganyeu, en ple segle XXI les coses encara van així).
Un bon dia surt a la llum que estic embolicada amb un psicòleg encara més famós que jo. Tothom comença a parlar-ne, però nosaltres ni ho confirmem ni ho desmentim.
Un bon dia, mentre estic donant un seminari sobre el meu tema de referència, quan ja he aconseguit que tot l’auditori estigui embadalit amb les meves explicacions, el meu estimat psicòleg-súper-important-i-tremendíssimament-guapo (ja que ens posem a somniar, fem-ho bé, no?) que està entre el públic, demana el torn de preguntes i, quan li toca, deixa anar, ben fort per a que tothom el senti: “t’estimo, ets la dona de la meva vida, vols casar-te amb mi?”
Oooooooooooooh! Sí, a tots us sembla súper romàntic, oi? Cagun Disney!
NO, no és romàntic!!!
Us recordo que m’ha costat tota una vida arribar a fer-me un lloc en un àmbit bàsicament masculí (perquè a les facultats de psicologia hi ha majoria de dones, però els grans psicòlegs són gairebé tot homes...), lluitant per pujar per mèrits propis... i, de sobte, el tarat aquest ve i, mentre estic treballant em deixa en evidència.
Veieu la relació entre una cosa i l’altra? La professionalitat de la Sara Carbonero ha caigut en picat. Ara ja no és una reportera esportiva. És, només, la noia-mona(això ja ho era)-que-surt-amb-el-capità-de-la-roja.
He dit.
P.S: no, no estic morta. El que passa és que vaig curta d'idees per escriure...
9 comentaris:
Me'n alegro que no hagis traspassat...
No faré cap comentari sobre la "roja", ni el seu capità, ni la nena aquesta, ni ... Ja s'ho faran...
respecte a això d'anar curt d'idees pel blog, potser és que aquest any estrany, de crisi, ens afecta, si fa no fa, a tots per igual...
Però sempre és un plaer llegir-te, nina
Petonet dolç
cagun disney també!!!
tens tota la raó, a la noia aquesta l'han fet servir de princeseta...
salut!
100% d'acord!!!
bona visió!no mho havia plantejat així.
Està mig país que no caga per aquest petó... que pesats coi!
I, com no, la cadena de televisió propietària de les imatges, fent negoci d'un petó que, sí, molt maco, però, i què? Que és la primera vegada que algú es besa en televisió?
Bah!!! Però també has de pensar que aquesta tia està on està pel seu físic, per ser la novia de qui és i perque deu haver fet bastantes visites al despatx dels seus jefes...
Que per mi, professionalitat abans del petò, zero. I després, menys encara.
Tan de bo rebenti telecinco i els seus gran hermano encoberts!
Pot ser quie sigui la crisi, barbollaire, m'afecta a tot arreu.... així que perquè no m'havia d'afectar a nivell blocaire? xDDD
Gràcies per estar per aquí! ;)
Exacte, ricderiure, és la nova heroïna de les nenes de 6 anys.
Anna!! :D
Xitus, me n'alegro de fer-te canviar els plantejaments.. xDDD
Certament, DooMMasteR, certament!
Hosti, gràcies, Mireia, sort que hi ha algú que pensa amb el cap, també!!!
Homeeeeeeee, Laprí, per suposat que fan negoci... aviat vendran samarretes.
Doncs sí, Cacique, clar que està on està pel físic.... però també és una periodista, i suposo que lo seu li haurà costat que se la prenguin en sèrio.... és això el que em toca els collons.
doncs jo penso que aquesta idea t'ha sortit rodona! molt ben pensada i molt ben explicada!
i et dono tota la raó!
Publica un comentari a l'entrada