3.10.09

Lliure

L'Alepsi, des de dijous a la tarda, és, oficialment, arrendataria d'un pis.

Sí senyors, la petita Alepsi, aquella noia jove i innocent (... xDDD) que estudiava psicologia a l'Autònoma, que se n'anava de festa, que feia teories sobre els homes, que tenia els seus moments d'adolescent melàngica que parla en castellà, que començava tota innocent en un cor de gospel (i que no sabia que li aportaria tantííííííssimes coses... :D), que feia de cangur dels monstres dels petons ....

... que un dia es va plantejar com devia ser viure sol (i va ser gràcies a aquest post, o a partir d'ell, com volgueu, que l' "A cops amb la vida" va començar a ser una gran entrada i sortida de personal... :D)...

... aquella noia, deia, avui escriu l'últim post des de casa de sons pares.

I ara agafarà el huevi carregat fins a dalt de caixes i se n'anirà a descarregar-les en la que serà, la seva nova casa.

I l'Alepsi, avui, és feliç! :D

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Fantàstic! Ara comença una època de coses molt bones i d'altres de no tant bones, però al final faràs del lloc casa teva, i hi estaràs a gust. Espero que ja t'hauràs procurat una bona connexió a internet en el nou pis per anar-nos informant, no?

nur ha dit...

Enhorabona, Alepsi :-)

T'adonaràs que s'aprenen moltes coses així, coses que mai no t'havies imaginat que faries (almenys, així em va passar a mi).

Una abraçada!

Joana ha dit...

Un moment personalper créixer i que tothom ha de fer. Jo era més joveneta que tu quan vaig marxar de casa i és un gran repte!
Molta sort!:)

el gatot ha dit...

i no penses convidar a la festa d'estrenu??? quines penques...
au, marramiau!

DooMMasteR ha dit...

Nova vida, Alepsi!
Felicitats per prendre la decisió! Ara si que toca viure "a cops amb la vida" ;-)

Un petonet, guapa!

Cristina ha dit...

Felicitats!
Com bé diuen per aquí viure sola t´aportarà coses bones i no tan bones però serà casa teva i això no té preu. Molta sort!

Cris ha dit...

Alepsi, molta sort!!!!!!!! T'encantarà, segur que en alguns moments serà dur, però la vida també ho és, oi? Un mega petó :)

El veí de dalt ha dit...

No facis gaire soroll en arrossegar els mobles ni gaires farres al replà que tot se sent!

apocalipshit ha dit...

Felicitats. No te'n penediràs.

Laprí | David ha dit...

Uohh, vaja, amb poc temps de diferència tots dos ens hem independitzat. Espero que et vagi molt bé, jo del temps que porto, doncs no em puc pas queixar, ja es veurà quan passi una mica més de temps.

Que vagi molt bé!!! :)

Fraggle ha dit...

MOLTES FELICITAAAATS!
Ara voras el pa que s'hi dona quan t'has independitzat!
Encara que estiguem de lloguer, tb es xungu canviar la mentalitat de "mama, fes aixo" a ·fes-ho tu mateixa".

Me n'alegro molt per tu, Silvi!!

Petonets,

I quan vulguis passa a veure el piset jeje

ararat ha dit...

Felicitats.

Aviam si m'espabilo i faig el mateix d'una puta vegada.

Una salutació.

kweilan ha dit...

Moltes felicitats! No hi ha res com viure a casa nostra. Que et vagi molt bé.

kweilan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xitus ha dit...

Jo fa poquet que també flirtejo amb aquesta situació :) Tot i que fa 4 anys que vaig acabar psicologia jeje.

denke ha dit...

felicitats...
i anims..
i sort
i paciencia

(i calers! jeje)