15.10.09

Parets


Quan comences a fer reformes en una casa saps quan i com comences. Però mai saps quan acabes.

"M'encanta aquest piset! Sí, sí, crec que és "la nostra llar", estic convençuda. Quedem-nos-el!"

I sí, és "la nostra llar", però per sota dels quilos de merda que has de treure. I no és una "merda" literal, probablement no estigui brut... simplement... té una "merda" particular enganxada a les parets.

Les parets s'empapen del que veuen. Tenen ulls i orelles (per sort no tenen ni mans ni boca... només faltava haver-les d'alimentar i deixar-nos acaronar per elles, també....).

I, quan arribes a una casa nova pots saber quin tipus de relació tenien les persones que hi vivien. Si les parets són més aviat fosques (i, recordem, no parlem del color de la pintura) probablement els nostres predecessors eren persones malhumorades, tot el dia discutint.

Pel contrari, si ens trobem amb unes parets amb tocs de color verd o groc, probablement hi vivien persones molt pacífiques... d'aquelles que mai no es barallen i que fumen i beuen herbetes de la muntanya.

Estaria bé poder treure-li capes a les parets. Poder arrencar un a un els diferents decorats que han viscut. Anar-li treient la pell a capes, poc a poc, assaborint què és el que ens explica amb els seus colors, les seves taques, la seva olor.

Arrencar-li el vestit a la casa, deixar-la nua, tota per nosaltres. Acaronar els colors originals, sabent que allò que queda és, simplement, un inici. És fer un "reset" (o dos ctrl+alt+supr) i imaginar com volem deixar les parets un cop marxem.


----
Una altra iniciativa per a relatsconjunts.

18 comentaris:

Joana ha dit...

Molt bo !!!
Tot just acabo e penjar el fumador que ja he vist aquest nou!
Treure capes de les parets i vestir-les nosaltres, amb els nostres colors! Fantàtic!

XeXu ha dit...

A veure quina empremta deixarem a la casa, ara que torna a estar per estrenar. Una idea molt original!

kweilan ha dit...

No sé com t'has inspirat tan de pressa. Has escrit un bon relat i que, com al XeXu, em sembla molt original. Boníssim!

Cris ha dit...

Ho sento alepsi, per que mira que porto "cases" ja a les meves esquenes, però el millor és:

FORMAT C

sens dubte!!!!

Un petó, m'encanta com escrius i transmets el que sents, penses....

Elvira FR ha dit...

Molt original...les parets que tenen ulls i orelles, es vesteixen i es despullen...Molt bona idea! Bon relat!

Mireia ha dit...

Una idea molt original, estaria bé poder-ho fer.

Josep B. ha dit...

Interessant raonament, potser hauríem de pensar si també en recollim una part d'aquesta gent en viure-hi a la seva antiga casa.

Jordi Casanovas ha dit...

m'agrada la idea que les parets s'empapen de les nostres actituds.

Bon escrit.

Ramon ha dit...

Molt bona reflexió! Al final encara que les pintem de blanc, lo que han viscut encara hi segueix, tot i que tapat, quan surt una escletxa retorna amb força allò que haviem volgut tapar...

Sí, millor un format C:/S

Clarissa Vaughan ha dit...

té un toc (o li he trobat) nostàlgic que m'ha encantat! felicitats :)

Pd40 ha dit...

És el nostre espai i per això el volem transformar en un lloc on ens sentim còmodes. Costa fer un reset, però val la pena.

:)**

Xitus ha dit...

Hola Alepsi :)
això de les parets és molt cert. Un cop mon pare i jo vam anar a veure com havien deixat uns llogaters el pis on viviem abans, que el lloguem, i ell s'havia dedicat a escriure insults cap a ella en totes les portes :S

Nymnia ha dit...

...i quin gust... deu ser brutal arrencar els papers, anar descobrint, anar-te sorprenent... Molt bona proposta!

Fraggle ha dit...

O sempre pots dir... Bienvenido a la republica independiente de Leroy Merlin!!!

Jo crec que la vida és com una ceba... tothom estem fets de capes i capes que compartimenten la nostra vida en bocins de realitat o de fantasia. Algunes parts les deixem visibles mentre que les altres estan tan amagades que ni els mes intims la veuen.

Es tot questio de perspectiva, Alepsi. M'ha agradat molt el que has dit de la pintura! Reflexa molt l'estat d'anim d'una persona!!

Moltes felicitats! T'ha quedat de conya!!

Petonassos i a vore quan ens veiem que et trobo a faltar, guapa!!

Alepsi ha dit...

Gràcies Joana! Doncs ara has de penjar els Móns Paral·lels!!! ;)
Molt bo !!!

Això dic jo, XeXu... a veure què hi deixo... espero que coses bones! :D

Coses de les drogues, lo de la inspiració ràpida, kweilan... xDDDD

Jajajajaja! D'acord, Cris... FORMAT C a la propera! xDDDD

Moltes gràcies Elvira FR!!!! :D

Oi que sí, Mireia? Jajajaja! Doncs res, tu comença a rascar parets, igual t'hi trobes sorpreses... xDDDD

Uhm... bona, aquesta, Josep B.... en cas d'haver de recollir alguna cosa de l'anterior inquilí... espero que sigui bona! Com a mínim! xDDD

Gràcies Jordi Casanovas! :D

Gràcies Ramon! Les escletxes són imprevisibles... el que s'ha de resar és per a que siguin petites o, si són grans, que deixin sortir només coses positives....

El té, Clarissa Vaughan, el té... últimament fins i tot jo tinc aquest toc... :D

I tant que val la pena, Pd40, i taaaaaaaant! :D

Culló, Xitus... això ja no deixa lloc a la imaginació! Què salvatge el paio!!! Jajajajaja! I quin merder per deixar-ho tot net de nou.... :s

Jajajaja! Jo crec que deu ser anti-estrés i tot, Nymnia! xDDD

Jajajajaja! Merci Fraggle! El concepte "ceba" m'encanta... jajajajaja! I sí, crec que les cases tenen aquest punt de ceba... sobretot quan comença a saltar la pintura de les parets.... xDDDD

zel ha dit...

curiós, aquesta vegada a cadascun li ha donat per una cosa diferent...

Déjà vie ha dit...

M'agrada molt el teu relat. Molt xulo i original!!! em kdo amb aksta part q es la mva prefe: "Pel contrari, si ens trobem amb unes parets amb tocs de color verd o groc, probablement hi vivien persones molt pacífiques... d'aquelles que mai no es barallen i que fumen i beuen herbetes de la muntanya."

fanal blau ha dit...

alepsi...
allò que diuen...que si les parets parléssin...
bon relat!