Em queden 20 anys

Crec que ja havia escrit en algun moment sobre la mort. Segur que sí, perquè és un tema sobre el que sempre he reflexionat molt i que, sincerament, em fascina.

Tothom té por a morir. A ningú li agradaria morir jove tenint "tantíssimes coses a fer" (coses que, després, mai no fem, però això és igual, nosaltres ho posem d'excusa davant la mort quan la sentim més a prop...).

Però tothom, també, en algun moment o altre hi pensa.

Hi ha gent que li dona per reflexionar sobre el que trobarem després de morts. Un cop els ulls es tanquin i el cor deixi de bategar per sempre.... què se'n fa de la nostra ànima? Bé, per a gustos els colors, sobradament conegudes són les teories del cel i de l'infern, que tota la vida ens han anat ficant a dins del tarro (jo, sincerament, no entenc les ganes que té la gent d'anar-se'n "allà a dalt" rodejat de beatos, amb lo divertit que deu ser estar entre tots els pecadors de la història a les terres del dimoni....).

Hi ha gent que, directament, diu que l'ànima, un cop morim, se separa del cos. Se'n va a una mena de "cua del paro" d'ànimes que hi ha vés a saber on, esperant a que li assignin un nou cos per a tornar a la terra dels mortals. I torna a començar. Reencarnat en un home amb barba, o en una dona obsessionada amb les operacions de cirurgia estètica. Pel que es veu va per sorteig, com lo de les boles de la lliga (ja, el meu nivell de futbol és pèssim, però m'agradava la comparació, així que us la feu ben feta vosaltres al cap....), així que no tens dret a la queixa.

Segons aquesta teoria, el que visquis en la següent vida, dependrà del que facis en aquesta. La cosa és, diuen, que totes les ànimes han d'arribar a un punt equivalent de "coneixement", han d'arribar a col·leccionar i aprendre un cúmul d'experiències que els serveixin per a ascendir i convertir-se, per exemple, en directora de RRHH (que dic jo que es deu dedicar a fer les nòmines de les ànimes que li donen voltes al bombo) o, si has après molt, a Director General del Més Enllà (i qui sap si desbancar a nostru-senyó?).

Jo, durant molt de temps (tot el que va durar la meva adolescència), vaig creure en aquesta teoría. Pensava que, total, era igual morir-se, perquè em podria reencarnar i tornar a la terra. La única cosa que em tocava els ovaris era allò de que, quan tornes no recordes res de la vida anterior... crec que és un fallo del sistema, sincerament.

I ara... doncs ara, simplement, crec que, de sobte, un dia el cor et diu "fins aquí hem arribat, reina". Et fa dos petons, s'acomiada del fetge, dels pulmons i de l'estòmac. I deixa de bategar. I ja està. Punt i final. Bé, punt i final no, perquè a la gent que es queda li toca arranjar enterraments, crematoris, vetlloris i demés. Però això ja no ens ha de preocupar.

Si és que és la felicitat eterna, tu! xDDDD



*Aclariment del títol del post: hi ha un aplicatiu tontorrón d'aquests del CaraLlibre que et diu quan has de morir. M'ha dit que cap al 2029. Així que res, em queden 20 anys per fer totes les malifetes que vulgui.... xDDDD