4.9.09

Em queden 20 anys

Crec que ja havia escrit en algun moment sobre la mort. Segur que sí, perquè és un tema sobre el que sempre he reflexionat molt i que, sincerament, em fascina.

Tothom té por a morir. A ningú li agradaria morir jove tenint "tantíssimes coses a fer" (coses que, després, mai no fem, però això és igual, nosaltres ho posem d'excusa davant la mort quan la sentim més a prop...).

Però tothom, també, en algun moment o altre hi pensa.

Hi ha gent que li dona per reflexionar sobre el que trobarem després de morts. Un cop els ulls es tanquin i el cor deixi de bategar per sempre.... què se'n fa de la nostra ànima? Bé, per a gustos els colors, sobradament conegudes són les teories del cel i de l'infern, que tota la vida ens han anat ficant a dins del tarro (jo, sincerament, no entenc les ganes que té la gent d'anar-se'n "allà a dalt" rodejat de beatos, amb lo divertit que deu ser estar entre tots els pecadors de la història a les terres del dimoni....).

Hi ha gent que, directament, diu que l'ànima, un cop morim, se separa del cos. Se'n va a una mena de "cua del paro" d'ànimes que hi ha vés a saber on, esperant a que li assignin un nou cos per a tornar a la terra dels mortals. I torna a començar. Reencarnat en un home amb barba, o en una dona obsessionada amb les operacions de cirurgia estètica. Pel que es veu va per sorteig, com lo de les boles de la lliga (ja, el meu nivell de futbol és pèssim, però m'agradava la comparació, així que us la feu ben feta vosaltres al cap....), així que no tens dret a la queixa.

Segons aquesta teoria, el que visquis en la següent vida, dependrà del que facis en aquesta. La cosa és, diuen, que totes les ànimes han d'arribar a un punt equivalent de "coneixement", han d'arribar a col·leccionar i aprendre un cúmul d'experiències que els serveixin per a ascendir i convertir-se, per exemple, en directora de RRHH (que dic jo que es deu dedicar a fer les nòmines de les ànimes que li donen voltes al bombo) o, si has après molt, a Director General del Més Enllà (i qui sap si desbancar a nostru-senyó?).

Jo, durant molt de temps (tot el que va durar la meva adolescència), vaig creure en aquesta teoría. Pensava que, total, era igual morir-se, perquè em podria reencarnar i tornar a la terra. La única cosa que em tocava els ovaris era allò de que, quan tornes no recordes res de la vida anterior... crec que és un fallo del sistema, sincerament.

I ara... doncs ara, simplement, crec que, de sobte, un dia el cor et diu "fins aquí hem arribat, reina". Et fa dos petons, s'acomiada del fetge, dels pulmons i de l'estòmac. I deixa de bategar. I ja està. Punt i final. Bé, punt i final no, perquè a la gent que es queda li toca arranjar enterraments, crematoris, vetlloris i demés. Però això ja no ens ha de preocupar.

Si és que és la felicitat eterna, tu! xDDDD



*Aclariment del títol del post: hi ha un aplicatiu tontorrón d'aquests del CaraLlibre que et diu quan has de morir. M'ha dit que cap al 2029. Així que res, em queden 20 anys per fer totes les malifetes que vulgui.... xDDDD

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina mala vida deus portar perquè et diguin que només et queden 20 anys...

A part d'això, jo em decanto a pensar el que tu penses en l'actualitat. És el que té no creure en l'existència de l'ànima. Però no et fotré ara un rotllo del que penso sobre l'ànima, connexions neuronals i bla bla bla, més val aprofitar la vida que tenim, que segurament no n'hi ha cap altra.

La. ha dit...

Ains...jo amb això sóc delicadeta, mira què et dic...Em fa una mena d'angúnia pensar-hi...Prefereixo seguir amb el tema de les cúmbies i tal...;-)

Mireia ha dit...

Jo el tema mort el porto malament. Fins fa quatre dies quan en parlava deia:
-si em moro ( remarquis el si)
ara ja he passat al fase d'acceptació i ho canvi per un quan

Anònim ha dit...

LO MILLOR,ES LA TEORIA DE LA REENCARNACIO, TINGUIS O NO TINGUIS MEMORIA.....TORNAR...TORNAR.
NO SERIA MAGNIFIC?FINS I TOT TORNAR PER SER NOVAMENT PUTA....
JUGANT AMB BCN.

USD ha dit...

al nostre blog parlarem sobre el tema de la mort, o la mort hi estarà present d'un amanera o altra, vista des de diverses perspectives

Alepsi ha dit...

Si jo t'expliqués, XeXu... xDDDDD
I sí, està clar que la clau està en aprofitar el que es té en cada moment...

Jajajajaja! Ja, La., sé que és un tema controvertit... i potser tendeixo a la frivolitat amb ell... espero que no t'hagi fet sentir violenta! :*

Jajajajaja! Bé, Mireia, acceptar l'inevitable és el primer pas... ;)

Anònim... no sé si m'estàs dient puta a mi, o fas una al·lusió a la redada policial d'avui a Barcelona... xDDDD

Gràcies USD per la propaganda subliminal.... xDDDD

Laprí | David ha dit...

T'adones que ara, i a mesura que s'acosti el 2029, començaràs a sentir que això s'acaba? I és clar, com que sabràs quan moriràs, doncs faràs un munt de coses, pensant en que et queda poc.

Però t'imagines quina cara faràs el 1/1/2030 si encara ets viva? Bé, encara falta molt.

Xiluso ha dit...

Quan ja has mort i tornes a reviure la por a morir marxa. Fa temps que aquesta por va marxar de mí, jo tinc una altre por la mort de les meves persones estimades ...

DooMMasteR ha dit...

Uf! Prefereixo no pensar pas en aquestes coses. Que arribi quant tingui que arribar i a gaudir que son dos dies.

En tot cas, en 20 anys pots fer moooooooooltes malifetes ;-)

Cris ha dit...

Doncs estic d'acord amb en DooM, que consti en acta.... vull una jubilació digna de ser viscuda, que per alguna cosa m'ho estic currant :) Petons !!

pluja ha dit...

Això de la mort va a èpoques. No vull que ens morim segons l'època sinó que en funció del nostre estat, podem passar de pensar la feinada que tindrem quan tornem a creure que bona nit i tapa't! En tot, cas està clar que tard o d'hora ho descobrirem! ;)

Alepsi ha dit...

Jajajajaja! No crec, Laprí... la meva màxima aspiració és que, si mai em diuen: tens tres mesos de vida, no haver de fer res de nou. És a dir, haver-ho viscut tot, sempre.

Ja, Xiluso... sempre fa més por ser el que es queda... és dur.

Jajajaja! Això és, DooMMasteR, a gaudir! xDDD

Sí, sí, Cris, jo també n'estic, de d'acord! xDDDD
Visca la jubilació!

Sí, pluja, ho acabarem descobrint... però o avancen molt les comunicacions, o crec que mai arribarem a saber res dels que ja hi han anat... xDDD