10.1.08

Instints...

El dia 1 de febrer acabo la carrera. Oleeeeeeeeee! Ovació general!!! Gràcies, gràcies! xDDD

Però és mentida. O mig mentida. Perquè resulta que les pràctiques no me les evaluen fins al juny. Així que estaré amb la carrera acabada però oficialment hauran de passar 4 mesos per a ser llicenciada. Té collons, la cosa. Té molts collons (tants com braços té el déu aquell de l'Apu dels Simpson. Què passa, no tinc ganes de pensar!)

Total, que com que des de febrer fins a juny no puc dedicar-me a rascar-me la panxa a jornada completa (bé, sí que puc, però em faria mal, al final.. xDDD), ja estic buscant feina. [Nota a banda: si algú sap d'alguna feina en la que es penqui poc i es cobri molt, que m'enxufi. Tinc bones referències. Demostrables (o no). Gràcies d'avantmà!]

Avui he anat a la primera entrevista de feina d'aquesta temporada. A una empresa d'educació en el lleure. Sí, per estar de monitora. Sí, per estar amb nens.
Comentari de l'entrevistadora: "Bé, veig que la teva vida laboral sempre ha estat lligada a la educació en el lleure i als nens".
Jo: "bé, sí, és que quan ets jove és el més fàcil de trobar, i com que sempre he estat nena d'esplai..."

I m'he quedat preocupada. Perquè... i si m'estic encasellant? Ai... i si tinc 78 anys i segueixo fent de monitora en plan "iaia boja?" (sí, 78, perquè no sé jo si els monitors de temps lliure tenen dret a la jubilació.... s'hauria de mirar el conveni... xD). Ai... quina angoixa.

D'altra banda, m'he plantejat, ja sabeu que el meu cervell va per lliure, que ben mirat què importa treballar amb nens un cop més... si són tan adorables que... ains... trobo a faltar els del casal de Nadal, que només fa dues setmanes que els estava esbroncant perquè em feien cridar.... xDDDDDDD

Jo crec que tinc un problema amb el meu instint maternal. Mireu què us dic. Una mica com li passava a l'Efe en el seu últim post del 2006 (sí, què passa, el meu nivell de frikisme ha arribat fins al punt d'anar a molts blocs i buscar els propòsits de cap d'any... cotilla que és una i ganes que té de perdre el temps... xDDDD), jo és que veig una persona amb nens, i em torno ximple. I penso: "jo en vull"... i clar, a sobre, penso, vés per la bloggeria i te n'oblides de nens... i em trobo amb el Xiluso, que penja una foto de la seva filleta... que és una monada i....

Ai... amb les ajudes que dona l'estat per fill no em dona per a fer-ne una professió, d'això de ser mare, oi? :( [igual acabava així.... xDDD]

18 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Crec que series una molt bona mare :-)
Però primer, necessitas un bon home que vulgui fer de pare :P

Carquinyol ha dit...

"amb les ajudes que dona l'estat per fill no em dona per a fer-ne una professió, d'això de ser mare, oi?"... una tal Leticia no pensa el mateix que tu

:P

olenska ha dit...

han de passar quatre mesos per a que sigues llicenciada oficialment? són eixes coses que mai entendré...

Jo crec que tots ens encasellem en certa manera, perquè sempre tirem cap al costat del que ens agrada. Jo per exemple, mai tiraria cap als xiquets, perquè no m´agraden xDDD preferisc treballar de cambrera, dependenta... algo que estiga en relació amb estar de cara al públic.

Que tingues molta sort amb la feina, Alepsi!!!

Robertinhos ha dit...

alepsi, felicitats!
Dona, pensa si t'agrada, ja que al final tard o d'hora ens encasillem. Malgrat tot, un bon amic meu diu que sempre és possible tornar a 0 i començar de nou. Ell ho ha fet, així que és possible. Sempre i quan es renunciin a certes coses.

Crec que no pots ser mare professional, ja que a més d'incomplir un dels teus proposits l'estat tampoc dóna tant

Dan ha dit...

Això d'encasellar-te no es cap problema, sempre que sigui fent allò que t'agrada.
Deixar el que t'agrada per por d'encasellar-te si que pot ser una ximpleria!

[anonymous writer] ha dit...

Ui, així si tens massa temps lliure, vol dir que aviat ens caurà algun encàrrec de relats conjunts jeje

I ni que tinguis 78 anyets, si t'agraden els nens i t'envolten, perquè no gaudir-los? i a més et paguen per fer-ho(encara que sigui poquet)

...deixeu que els nens s'acostin a l'Alepsi!!

:D

mossèn ha dit...

felicitats !!! ... al juny, tornaré a recordar-t'ho ... feina ??? ... no et preocupis !!! ... et tocarà la loteria i no hi hauras de pensar més !!! ... apa, bon dia !!! ... salut

Alepsi ha dit...

DooMMasteR, m'estàs proposant alguna cosa??? xDDDDD

Què bona, Carquinyol!!! xDDD Doncs en això estic pensant.. amb les meves dots seductores no vols dir que el tal "felipe" cauria als meus peus? xDDDDD

olenska!!!! Quant de temps!!! Jajajajaja!
Jo tampoc entendré mai els afers interns de les facultats... puaj!
[I per cert, jo sempre havia dit que no m'agradaven els nens... en sèrio! XD]

No, si agradar-me sí m'agrada, Robertinhos, però hauria de començar a mirar de fer alguna cosa relacionada amb els meus estudis, no trobes? xDDDDD

Doncs també tens raó, Dan... però et dic el mateix que al Robertinhos.... hauria de començar a agafar experiència en el meu camp....

Jajajaja! Com ho saps, [anonymous writer]... xDDDD

Ui, mossèn, Déu nostrusenyó l'escolti.... xDDD

Jo Mateixa ha dit...

Abans de res, tu saps com venen els nens al mon oi??, vull dir que saps que per tenir-ne has de ser fecundada (per un machote o in vitro) o adoptant es clar...que ho has fet o tens pensaments de fer-ho i jo no m'he enterat o que????????? :-P

Seràs una molt bona mare, segur, però quant toqui, nena no corris tant collons, gaudeix de la llibertat i de la joventuta que tens, que despres un fill es per sempre, que no els pots bescanviar al super per un pot de Nocilla eh!!!!!!!

Bon finde bonica!!!!!

zel ha dit...

Jo t'entenc molt bé, el qui treballa amb nens sempre és perquè té un cuquet que li diu no pots deixar-ho, no pots, és que són un encant, pobrissons!Petons

Joana ha dit...

I un dia o altre apareix " l'instint maternal" i no saps d'on ve , ara amb les ajudes no en faràs ni per bolquers! Que són una ruïna!
Bona any Alepsi!!!

Jordi Casanovas ha dit...

De feines com la que demanes jo també m'hi apunto.
I, per cert, vaig deixar de fer de monitor de lleure (una feina que m'encantava) per què els contractes eren de vergonya i al final jo mateix era poc creible.

El veí de dalt ha dit...

Doncs com que no has d'estudiar gaire més, et deixo feina al piset. I que sàpigues que, ja que no tindré nens amb tu, segur que et deixaria els meus perquè els fessis de monitora...O potser ja els ho has fet? ;-)

Rock'n'roll ha dit...

Enhorabona pel final de la carrera. Espero que tinguis més sort en altres entrevistes.

Alepsi ha dit...

Ui, Jo Mateixa, no, no, de moment no hi ha plans... seriosos... xDDDDD
No et preocupis que jo ja gaudeixo de la meva joventut... es pot gaudir també sent mare, eh? xDDDD

Ains, zel, és que són taaaaaan monus... jejejejeje! I a la vegada, de tant en tant, els hi fotries un parell de patades al cul... perquè quan es posen pesats.... xDDDDD

Ai, ja, Joana, ja... quina desgràcia més tremenda... res, tocarà esperar-se a tenir una feina com cal... xDDDD

Doncs no t'estranyi, Jordi Casanovas, que un dia ens haguem trobat en una entrevista o en una casa de colònies... xDDDD

Perdona, veí, però precisament el que he de fer ara és això, estudiar. :(
I potser sí que he fet de monitora als teus nens.... xDDD

Ui, Rock'n'roll, gràcies, però fins que no vegi les notes jo no canto victòria... :(

iruNa ha dit...

Si és que no hi pots fer més... ho portes a la sang! Aquestes coses es senten i prou, no hi lluitis en contra! Si de moment has de continuar treballant de monitora.. què millor si t'encanta? Ja trobaràs feina de lo teu quan estiguis oficialment llicenciada i a més, sempre ho pots convinar amb lo de monitora els dissabtes no?
Això de fer de mare una professió... jo crec que ja ho és, però sense cobrar. Bé, llavors seria més aviat un voluntariat no? Bé, val més que deixi el tema...
M'ha agradat molt el post, feia dies que no et llegia i trobava a faltar el teu humor!!
una abraçada!

Cristina ha dit...

Doncs jo tinc 36 anys i encara no he tingut aquest instint. Tampoc em preocupa gaire. Suposo que jo seré la tieta solterona i amb mala llet que hi ha a cada família,jejeje.

Sigorgik ha dit...

quan siguis mare, oblida-te'n de la resta del món!
hauràs de fer mal.labarismes per a trobar temps!
ptonets!