18.2.08

Les bromes...

Tenia fred a l'esquena. Els pèls, els pocs que tenia, estaven de punta. Portava una bona estona posant per a que li féssin la foto. No entenia perquè volien fer-li-la, la seva esquena sempre li havia semblat molt normal. I de sobte tothom se'l quedava mirant.

No podia anar a la platja, perquè tothom el mirava. No podia estar a la piscina privada dels seus tiets perquè venien tots els cosins amb els seus amiguets a mirar-lo ben de prop.

Se'n va anar al psicòleg i li van diagnosticar una esquizofrenia paranoide amb deliris de persecució. Va iniciar tractament psicoterapèutic i va començar a prendre les pastilles que li va receptar el psiquiatra (al qual l'havia derivat el psicòleg).

Aquelles pastilles l'estaven matant, li adormien el cervell, li provocaven petites convulsions, i, a sobre, s'havia inflat com una mala cosa. No podia gairebé dormir, li va comentar al psiquiatra i li va receptar pastilles per a potenciar la son.

I tothom seguia mirant-lo.

-Tot va començar quan em vaig casar. Me'n vaig anar de comiat de solter la nit abans, i al dia següent vaig casar-me amb la dona de la meva vida.
-Va ser una temporada de molt d'estrés, oi?
-Sí, la veritat és que tots els preparatius van ser molt estressants...
-I què va passar després?
-Doncs al dia següent del casament vam marxar de viatge de nuvis a Guardamar del Segura (sí, no em miri així, sempre hem estat pobres, nosaltres, no podíem anar-nos-en a les Malvines, tot i que ganes no ens en faltaven).
-Ahà.... o sigui que vivien en un estat de precarietat econòmica
-No, no, escolti, no he dit pas això, jo.... simplement, anavem justos...
-Ja, precarietat...
-Escolti, que no.
-D'acord... segueixi
-Doncs allà, tot anava perfecte, fins que vam anar a la platja. Quan em vaig treure la samarreta la meva dona va obrir molt els ulls, va començar a balbucejar... i va sortir corrents. Encara és hora que la torni a veure. I just llavors tothom va començar-me a mirar. Anava caminant per la platja buscant-la, i tothom em mirava... parlava de mi a les esquenes. I jo em girava i giraven la mirada, disimulant, però jo sé que m'estaven mirant. Ho sé, m'entén? I no estic boig!
-Entenc... sembla que lo seu és una reacció emocional a la situació estressant que va viure a Guardamar.... Vagi a aquest psiquiatra. Ell li podrà donar la medicació que necessita. I d'aquí dues setmanes torni a veure'm.

Però el paio no va tornar. Quan va veure les fotografies que li havien fet va fer tres coses:
  1. Llençar la medicació per la finestra
  2. Matar el seu "millor amic" per haver-li fet aquella destrossa ("Tio, tio, deixa el ganivet, que jo només volia fer-te'n un de petit aprofitant que l'alcohol del comiat de solter ja t'havia adormit l'esquena... però en Lluís em va animar a que el fes ben gran i.... tio, no, no, deixa el ganivet!!!!")
  3. Intentar-se treure el tatuatge fregant amb un fregall....... tan fora de si estava
Per les tres coses, va acabar de pet en una institució psiquiàtrica per a convictes.

Una altra proposta per a Relats Conjunts

19 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, quina història! Si ja ho dic jo que l'alcohol només porta maldecaps. Molt bon relat, amb aquell punt divertit que sempre li poses, però pobre paio...

Clint ha dit...

Això del fregall m'ha fet mal a mi i tot!!!

Tocat del cargol ha dit...

Molt bó!He rigut llegint-lo. Notes de bon humor davant la paranoia!
És per acabar boig!

Salut!

DooMMasteR ha dit...

XDDD Que dolent és l'alcohol! Et poden fer tatuatges o treure't un ronyó :P

Bon relat!

Jordi Casanovas ha dit...

per fer-li un tatoo així i no adonar-se'n més que borratxo havia d'estar en coma etílic...
Bon relat.

eudald ha dit...

alça manela!
no entenc com no es va mirar l'esquena abans!
jo que m'ho miro tot, tot i tot abans de sortir del mirall... vull dir de casa!
Quin mal el fregall...
i quin mal tant psiquiatre i tanta pastilla!
hahaha!

efe ha dit...

Guardamar del Segura? Ui, aquest és un conte amb transfons polític. Segur que proper que fas passa a Salses, segur.

Quina tia!

barbollaire ha dit...

Amb amics així...
jajajajaja!
Quin relat més bo!!!

Lluna Nova ha dit...

jejejeje, molt bona, osti tu, pero tinc una pregunta, al paio li van fer el megatatuatge i no li va fer mal? perquè per molt pet que vagis deu fer pupa.... jejejejjejeje.

[anonymous writer] ha dit...

M'ha agradat molt!!! Però, Alepsi, si d'això en dius bromes, millor no siguem amics (...no tinc ganes de matar-te...) ;)

Pd40 ha dit...

Ostres, quina imaginació. T'ha sortit una història molt divertida.
Això de Guardamar té doble sentit? He estat per allà i no ho recordo tan traumàtic. Clar que entre Guardamar i les Malvines (és on van fer la guerra, no?) doncs no sé què dir-te. No voldries dir Maldives?
:)***

Anna ha dit...

Ja,ja,ja... M'has fet riure molt. Quins amics! Millor no tenir-ne gaires d'aquets.
Felicitats, m'ha agradat molt.

zel ha dit...

jejeje, he rigut que déu n'hi do, qui ho havia de dir, que un comiat acabés així!!!

Xiluso ha dit...

Per cert remirant bé la foto, no es una noia?
Ui tenim un rerafons literari a un metàfora diacrítica, efectes de l'eclipsi de luna que no veurem per la pluja :D

intratable ha dit...

I no va matar al Lluís?
Bon relat!

Salut!

L'Avi ha dit...

T'adones nena, que per beure s'ha de saber pixar?...

iruNa ha dit...

Caram Alepsi, si que anem forts!!
El relat està molt bé però crec que desaprofitat perquè hagués causat més impressió si cap de nosaltres hagués sabut de quina foto es tractava fins al final. És una llàstima perquè has sabut crear un bon clima d'intriga!! Ara que el final, Déu ni do eh?!
Una abraçada guapa!

Ulisses ha dit...

jajajajaja
genial!
Mira tu quina història! això només ho podia escriure un psicoleg... XD

Roc ha dit...

hohoho, si que va acabar mal parat! Mare meva :p
Tens bona imaginació :D
Salut!!