Doncs no és fàcil, no. No n'és gens.
Recordeu quan tenieu 15 anys? Tot era nou. Sabeu? Tot et venia de sobte, cada cantonada, cada persona que et creuaves feia aquella olor de nou que t'arribava fins a més enllà de l'hipotàlem, et foradava el cervell i t'arribava directe al cor. Perquè amb 15 anys tot és nou.
Perquè tot just acabes de començar a volar (però no com aquesta pobra dona) tu sol. Perquè, com diu el Gatot, comences a passar del que et diuen els grans. Allò és per sempre. PER SEMPRE. I "per sempre" és molt de temps. Massa. I òbviament res no és per sempre. De fet, tot, TOT, és efímer. Tot.
Però això amb 15 anys et rellisca d'allò més. Perquè tens 15 anys. Perquè tot tu ets un còctel d'hormones que corren amunt i abaix. Des de la hipòfisi, fins al dit petit del peu (sí, què passa, m'invento els recorreguts hormonals, Dan, no m'ho tinguis en compte... xDDD), tot tu ets un manyoc d'hormones que et fan estar alterat, que et fan descontrolar moviments, accions, impulsos... que et porten a fer coses que ara les penses i dius "mare meva, jo era subnormala". Doncs no, simplement tenies hormones, tu.
Doncs això. És complicat. Molt. És difícil tenir clar que tots hi hem passat per aquest estat (alguns abans que d'altres, clar). I quan et fas gran la sobèrbia que et confereixen els anys et fa mirar els "criajos" de 15 anys com si fóssin tots idiotes. "Pobres, mira com riuen, que en són de tontos, mira que divertir-se fotent-li patades a una ampolla de plàstic....". I no recordem, que un dia a nosaltres ens van mirar igual, que un "adult" va gosar pensar que érem idiotes.
Però això, amb 15 anys, et rellisca. Molt. I penses que, total, tu ets fantàstic, i et podràs menjar el món... perquè tot és nou... i tot és per sempre.
19 comentaris:
Ai estimada Alepsi, amb 15 anys, bé, amb 14, vaig descobrir una cosa que avui dia encara m'encanta, i que sempre m'encantarà, i precisament, des d'aquell lloc lluminós que recorre la foscor com si d'una serp es tractés, que és com un palau per mi, et vaig escriure el 14 de desembre a les 18:54 un comentari a un post teu. No era a casa, era allà, però ho vaig fer. Perquè vegis que fins i tot des dels llocs més foscos, el teu blog m'il·lumina.
Ja falta poc pel dia 22.
15 anys ...
uf fa molt temp d'això,
però et dic un secret ...
si ho cuidas bé, l'esperit de descobrir coses noves, el que t'arrivin olors noves se't queda amb tú.
I lo més, que pots donar cop de peus a una ampolla de plàstic que t'ho passaras bé.
Això es fàcil amb sencillessa d'esperit, sense complicar-se la vida. Per que la vida és molt simple.
Bua! ÉS veritat, quan tenim 15 anys tots erem imbécils i ens sudava tot. I ara i penses i dius joder com podia fer aixo! K tris! Xo era aixis...
A part, a mi, la meva vida em semblava una novela d'aquestes tipikes d'antena 3, compañeros i coses d'estes. En fi, quina vergonya! xDDD
doncs jo amb 15 anys crec que tenia més seny que no pas ara... he dit.
doncs...jo, com a persona "gran" que sóc quan veig a la gent de 15 anys no penso que siguin imbècils.., m'agrada observar-los, em fan somriure amb aquella bojeria i hormona descontrolada...els envejo...i m'encanten. (això si no són uns capullos del copon, que també n'hi han, com caps rapats i coses per l'estil)...
pd.De totes maneres és ARA quan estàs en el teu millor moment, aprofita-ho..., passa aviat... (t'ho asseguro)
Tenir 15 anys era genial. Si que érem tontents, però tant se val. I la ruta hormonal que dius segurament es correcta, perquè amb 15 anys fins i tot les hormones van a la seva bola. Però, es clar, tenir-ne 25 també tenia el seu que, diferent, però tampoc estava malament, i els 35 ... i els 75..., i els...
Però es clar, als 15 tot era nou. I això marca la diferència
Tenir 15 anys era genial. Si que érem tontents, però tant se val. I la ruta hormonal que dius segurament es correcta, perquè amb 15 anys fins i tot les hormones van a la seva bola. Però, es clar, tenir-ne 25 també tenia el seu que, diferent, però tampoc estava malament, i els 35 ... i els 75..., i els...
Però es clar, als 15 tot era nou. I això marca la diferència
als 15... i als 25...sempre hi ha algu que pensa que ets idiota
tranquila, em continua sense importar gaire
Caram, amic meu , no saps les ganes que tinc que arribi demà. Que jo amb la pista d'ahir em pensava que ja t'havia caçat, però avui m'has tornat a despistar.... xDDDD
Crec que no m'he expressat bé, colopoco, a això precisament em venia a referir, a la sensació de tornar a tenir 15 anys, que l'estic revivint de la forma més tonta, i m'encanta, però que es fa complicat... bufffff
Cada edat té el seu encant, yrun, i mira, amb 15 anys feiem tonteries... però que no les fas ara??? xDDDDD
Ja, maduixeta, i lo bé que t'ho passes ara ho canviaries pel seny dels 15??? xDDDDD
Ja mima , com li deia al colopoco crec que no em vaig saber expressar bé. No és que jo pensi que són idiotes... saps? Bé, no sé, que és complicat recordar que una vegada vam tenir 15 anys... i que vam ser feliços només amb la mirada d'una persona en un moment especial.... no dic que ara no ho poguem fer, precisament això és el que volia dir (però veig que no me n'he sortit) que quan tornes a il·luminar-te amb alguna petita cosa, et sembla estar idiota com als 15, saps? xDDDDDD
Jajajajaja! Gràcies per la teva comprensió, Dan!!! Potser sí que és cert que als 15 les hormones van per on volen... de fet se surten del cos i tot... jajajajaaj! Es poden veure hormones corrents por ahí! Juas!
No, si a mi també, Robertinhos!!! Jajajaj! Al que no li agradi que no miri, ja sap on és la porta, no? xDDDD
Jo quan tenia 15 anys, doncs no sé, anava a l'institut em sembla... ah, sí, osti, recordo que aquell any anava a 4t d'eso, tot i que em va agradar més 3er, recordo que érem la pitjor classe de tot l'institut, joer, quin any, em deien "aike" perquè em va començar a sortir el bigoti i clar, "aike" de hay que afeitarse xD al principi no m'ho vaig prendre bé, però ja després tant m'hi feia. I amb 15 anys, vaig ser delegat de classe, apuntava alt per a la política en aquella època.
Ostres, sí que és certa la sensació aquella d'estrenar-ho tot, la perspectiva d'una vida plena d'aventures... i les batalletes i discusions me´tafísiques amb família i amics. Ara que els he passat amb generositat, penso que, és justament durant aquela adolescència més o menys turbulenta, que les persones acabem de forjar el nostre caràcter, la nostra manera de pensar. Per això espero amb impaciència els 15 anys de la meva filleta, i espero que discuteixi tant amb mi com jo ho vaig fer amb els meus pares; que uns cops em tregui de polleguera tant com jo la trauré a ela, i que altres arribem a un acord ideològic... però que no deixi mai d'intercanviar idees i conceptes.
Una abraçada!
doncs jo que fa 20 anys que tinc 15 anys que deia aquell no m'enrecordo de res! serà demència? o és culpa del nadal?
Recordes un dels teus últims comentaris a casa meva, alepsi?
No es fa complicat, ens ho fem complicat.
Potser el meu post va venir perquè precisament estic revivint sensacions. I em sento fantàstic, perquè mantenir la possibilitat de sentir, de tenir curiositat, de sorprendre't, d'enamorar-te... com quan tenies 15 anys... és el que em fa sentir viu.
I amb un avantatge: ara que ja fa temps que no tinc 15 anys... sento encara colors vius, enamoraments sobtats i els gaudeixo amb la intensitat de llavors, però m'estalvio la incertesa enorme, gegantina, el dolor existencial que no em deixava viure en aquell moment, quan l'enamorament no es correspon al mateix ritme, quan els colors perden la intensitat, o les olors no són tan dolces.
:D
Visca els petits moments feliços i fora dubtes!
petons i llepades
I tant que sí. Jo també tinc els 15 anys, lluny, ben lluny, però gaudeixo de reviure algunes sensacions de tant en tant. És evident que amb l'edat ens hem tornat (ens hem hagut de tornar responsables), però de tant en tant traspassar els límits i fer les rebequeries dels 15 anys (ni que sigui fotre una patada a una ampolla, per exemple), mola. Vés, potser que fumi un dia d'aquests :P
aah tot i així sempre anem veient coses noves i de vegades una cosa ja vista, vista des d'un altre angle pot ser molt diferent ^^
La majoria de gent te algun nen de 15 anys a dins amb ganes de xutar ampolles, hi ha qui el deixa xutar menys i qui més XDD
:OO Alepsi, el teu post és genial! Jo els 15 els tinc apropet però és igual, de tant en tant encara ens dediquem a riure pel carrer a "carcajada" sonora o a cantar " els animals per parelles van, uá, uá" pel mig del passeig! Així que... anem a xutar ampolles?
Última pista. Aquest és el meu palau que recorre la foscor com si d'una serp es tractés.
Demà tindràs el teu regal. Ja t'avisaré.
Jo ja tinc un noiet de 15 a casa i em sembla que m'ha encomanat aquest rebombori hormonal!
i les converses? " Això ja ho sé"...ho saben tot, tot i tot. I
em diu friki perquè tinc un bloc i jo li dic que m'expliqui què és un friki..... o una friki.Algú m'ho pot explicar??
ni ha que amb 15 i amb 24 seguim fent el ruc igual... será que en tenia moltes d'hormones i encara em duren... no se no se :S
Publica un comentari a l'entrada