Més nens!

Ahir vaig tornar a casa dels nens. A la nit. La veritat és que quan vaig sortir de casa em feia molta mandra estar amb ells... me'ls estimo molt, però ahir no em venia de gust jugar amb ells...

Vaig sortir de casa, em vaig enxufar l'mp3 i a ritme de Marea, Fito i companyia, vaig anar xino-xano fent el camí cap a casa dels nens. Vaig arribar al portal. Vaig apretar el botó del timbre: "Hola Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!" El petit. Sense esperar a que m'identifiqués ja em donava la benvinguda.

Vaig pujar en l'ascensor i el peque em va venir a obrir, en pijama i tot que anava. Se'm va llençar a sobre fent-me una gran abraçada amb cames i tot (rollo mico, sabeu? xDDD). Em va fer un súper petó a la galta, que monuuuuuuuu!!!

Quan vaig entrar a casa, la mare em va dir "ui, Alepsi, avui el peque està súper nerviós, que no et passi res!". I va riure. I jo pensant "ja veuràs avui per fer-los anar al llit".... El gran em va rebre amb un "hola Alepsi!" i un somriure. Estava jugant, com no amb els Warhammers... vaig elogiar la distribució de l'exèrcit que tenia muntada a sobre de la taula i em va ensenyar la maleta que s'ha comprat per guardar-los....

La mare em va donar instruccions i va marxar amb el pare, a sopar. "Cap a les 12 estarem aquí, si hi ha res, portem els mòbils". "Si hi ha res no ens truquis, Alepsi". Aquest home és un catxondu. xDDD

Ens vam quedar tots tres al menjador, asseguts al sofà, veient l'últim episodi de Bola de Drac. Què fort, jo que havia vist els primers episodis i no m'havien agradat excessivament.... va i ja he vist l'últim. Ara que ja sé com acaba... no em val la pena veure-la... que no em va agradar la tonteria de desig que li demana el Goku al Drac dels collons... tant buscar-lo per... bé, és igual, no us xafaré el final, als que no l'hagueu vist. xDD

La veritat és que tot i que el peque estava nerviós es van portar molt bé. Van ajudar-me a parar taula i a servir el sopar. El peque va posar els coberts i els gots a taula "Alepsiiiiiii" em va dir amb un somriure "t'he posat al meu costat per sopar!!!". El gran va mirar-me amb un gest de complicitat i va riure.

Quan vam acabar de sopar (no sense els pertinents rots i porcades variades, seguits de "bronques" per la meva banda), el peque es va estirar al sofà.
"Escolta, peque, has d'anar a rentar-te les dents, eh?"
"Porta'm en braços, Alepsi"
"Si home, peque! Que no ets gran per anar-hi sol??"
"No, sóc petit, vull que em portis en braços"
I em va fer un somriure d'aquells que sap que em maten... i el vaig agafar per la cintura, i em va plantar un petonarro ple d'oli a la galta.
"Eeeeeeecs, que burinot, peque!!! Jajajaja! Espera que vaig a netejar-m'ho!" I l'estava tornant a deixar sobre el sofà...
"Ara un a la boca"
L'Alepsi amb cara de... què dius nen!!!
"Si home, i un al nas!"
Vaig marxar a la cuina a netejar-me la galta plena d'oli i en tornar el peque ja s'estava rentant les dents amb son germà.

A l'hora d'anar-se'n a dormir, vaig ficar al peque (en braços, perquè m'ho va tornar a demanar) al seu llitet, el vaig acotxar i li vaig fer un petó (a la galta, eh??? xDDD). "Alepsi, llegeix-me un conte...".

Vaig fer-lo esperar un moment fins que el gran va estar al llit i acotxat i besat per mi, i vaig llegir-li dos contes. Tots dos bastant horrorosos i sense sentit, per cert, però ell es va relaxar.... quan vaig acabar el segon, vaig apagar el llum i em disposava a marxar. "Alepsi... queda't amb mi fins que m'adormi". "Vaaaaaaale...." Vaig seure al llit, al seu costat, acaronant-li l'esquena. "Estirat al llit, Alepsi". "A veure, peque, no em puc estirar al llit que porto les bambes, i a més, qui ha de dormir ets tu...". Sort que no em va rebatre l'argument... ja m'estava començant a agafar por... xDDDDD