5.12.06

Interior a l'aire lliure

Ni esma tenia per treure's les botes. Tacades de fang, segur. La Cesca s'enfurismaria de nou. De nou el crit estrident del que sembla que hagi trobat l'arma del crim. "Senyor Alfooooooooooooons!!!!" Això diria, amb la boca ben oberta, deixant entreveure els queixals corcats. La Nela la miraria amb els ulls ben oberts, es posaria un dit davant els llavis i li diria "Cesca, cony, que la senyora Marta té migranya!". Això li diria. Fluixet. I la Cesca posaria morros, agafaria l'escombra i escombraria les restes de fang sec que havien dibuixat el camí del senyor Alfons des de la porta d'entrada fins a la cadira on ara jeia, al bell mig del pati de l'obaga.

La senyora Marta no el mira. El senyor Alfons ha arribat i ha segut davant seu. Tampoc ell l'ha mirada. Només ha segut. Devia pensar que ella encara dormia. El senyor Alfons no deu saber que la senyora Marta es desperta quan ell surt del llit. I el senyor Alfons és dels que camina silenciosament. I no sap que la senyora Marta es desperta, no ho pot saber, perquè ella fa veure que no se n'adona. Segueix respirant profundament mentre ell surt de puntetes de l'habitació i se'n va a la cambra del costat a vestir-se.

El senyor Alfons fa això cada dia, cada matí. Es lleva quan el primer raig de sol despunta per l'Est i arriba a casa just cinc minuts abans de que la Cesca colpegi la porta amb els tres tocs suaus i un toc fort que porta fent des de fa molt de temps. Molt. Un senyal acordat en temps llunyans. Temps remots. Temps desgraciadament millors. I passats.

Però avui no. Avui el senyor Alfons ha arribat cansat. Amb les botes plenes de fang. I molt cansat. Ha pujat a la cambra, disposat a posar-se el vestit de nit de nou, però no ho ha fet. El cor li ha fet un bot quan ha vist que al llit no hi havia ningú. Ha suposat que la senyora Marta devia estar al pati de l'obaga. Ha baixat amb el cap cot, sabent-se descobert. La senyora Marta no l'ha mirat mentre ell seia, no li ha dit "bon dia" amb un somriure com ha fet sempre, cada matí, des que van contraure matrimoni. Ha seguit mirant el tassó d'herbes que la Cesca li deu haver preparat. El senyor Alfons ensuma el vapor que emana la tassa. Migranya. La senyora Marta torna a tenir aquell horrorós mal de cap.
"Senor Alfooooooooooooooooooooooooooooooons!!!!". La Cesca ha descobert les petjades de fang. "Cesca, cony, que la senyora Marta té migranya". I el senyor Alfons pot imaginar-se el dit infantil de la Nela devant els seus llavis rosats, la mirada fixa en la Cesca, que posarà morros i escombrarà el fang ressec....
"Jo.... bé...."
"Alfons, ja sé on has anat, no em donis explicacions...."
"Marta, no és el que sembla"
"Alfons, no em vinguis amb històries, ara. M'és igual el que facis o deixis de fer als matins". Però la cara de la senyora Marta s'ha contret en un gest que ha delatat la seva angoixa.
"......". I ell la mirarà de fit a fit, intentant tornar a trobar aquella llum als seus ulls que el va fer perdre el cap un dia, quan encara éren joves, quan ell encara tenia ganes d'assaborir-la de cap a peus, quan van acordar amb la Cesca que no entraria a despertar-los a l'habitació, que ella no ho sabia, però més d'un dia, abans de l'acord del despertar, a punt havia estat de caçar-los despullats, l'un a sobre de l'altre. Quan encara s'estimaven.
"Alfons, estic embarassada"


----------------------------
Una altra anada d'olla patrocinada per relatsconjunts!!!

----------------------------
I ara... més patrocinadors!!! (Això sembla ja una gala de OT... que el tio bo aquest es tira més estona fent propaganda de coses....en fi... xDDD).
En SúperFarlopa m'ha enviat això perquè ho pengi que diu que ell té moltes coses a penjar al seu bloc, i que decorés el meu post de'n Cases amb aquest joc que s'ha muntat... mira que li ha quedat bé, eh??? Que jo que sóc la campiona mundial de buscar les 7 diferències.... i m'ha costat moltíssim!!!

16 comentaris:

Txell ha dit...

Alep... pero està embarassada d'ell, o d'algú altre?
I ja té edat de quedar-se en estat?

onix ha dit...

Molt be !!M’agrada molt ja t’ho havia dit oi :DDDD
Encuriosida , per els referents a L’edat dels protagonistes del quadre he fet números
Què no es lo meu , però si la lògica .
Quan Ramon Casas va pintar aquest quadre tenia 26 anys ,per l’època la germana no en podia tenir molts mes , els fills es tenien seguits , i suposant en tingues 10 mes.....
XDDDDDD
fem números?

Pd40 ha dit...

Molt maco el relat!! Déu n'hi do les coses que surten amb això dels relats. Onix, ho hauràs de patentar això!!
PD: Ja he trobat les 7 diferències ;) Soc el subcampió mundial d'això :P

mima ha dit...

mare meva quina imaginació..., a mi lo molt que em pot treure aquesta imatge és... "buffff, tic mort, necessito treurem les botes i un te amb galetes"..."doncs si et penses que m'aixecaré ho portes clar.." "cabrona...", "imbècil..."

Laprí | David ha dit...

Uohh, molt bo Alepsi. Deixes un final amb molta intriga, està embarassada, però què passa després de dir-li? Ai el senyor Alfons, i la Cesca quins crits que pega, no?

barbollaire ha dit...

Preciós!! Molt ben trobat!!!

Les 7 diferencies en un altre moment que ara faria lleig

j.d ha dit...

a las 7.40 eres capaz de escribir todo eso? cada día me asombras más señorita. enhorabuena a los premiados

Farlopa ha dit...

Ei Alepsi el post molt bo.... jejejejejej M'ha agradat molt .... i ara a disfrutar del llarg cap de setmana !!!! Ens veiem reina i sino et faig unes 7 diferències mes.... jejejejee

Alepsi ha dit...

Txell... no ho sé. xDDDDD

Caram, Onix!!! Jajajaja! Pobra dona... no se la veu tan malament com per tenir 10 fills, no? xDDDDD

Fantàstic Pd40!!! I sí, trobo que això s'hauria de patentar! xDDDD

Bé, Mima, ja és algo... jajajajaja!

Doncs sí, Laprí, la Cesca era cridanera de mena! xDDDD

Me n'alegro que t'hagi agradat, Barbollaire!!! ;)

Jajajaja! Qué va, J.d! A las 7:40 con un poco de suerte consigo despegar los párpados... xDDD Lo tenía escrito de ayer... hoy sólo he retocado un poco el final... que no me acababa de convencer... (y sigue sin hacerlo, pero bueno).

Alepsi ha dit...

I tant que ens veurem, Farlopa, reietó meu [però si vols fer més diferències, jo encantada!] xDDDD

Mikel ha dit...

jo m´esperare a que surti la peli...

Laprí | David ha dit...

La peli promet

onix ha dit...

No ,no !!Alepsi, vull dir que la Montserrat Casas Germana d'en Ramon Casas "prota" femenina del quadre en aquesta data màxim que podia tenir tirant llarg 36 anys , encara podia parir XDDDD

williams ha dit...

molt rebé, so guapa. Molta imagianció hi ha per aquí : )

Gatot ha dit...

..... una història ben trista, alepsi.

Gràcies per explicar-la.

Alepsi ha dit...

Mikel, et prometo que et convidaré a l'estrena! xDDDD

David a tu també t'hi convido, clar! xDDDD

Ostres onix... tic fatal, no? xDDDD

Ai, que maca, williams!!! Jajajaja! Me'n vaig a dormir amb un somriure! :***********

A tu per llegir-la, Gatot... no pretenia que fos trista, d'altra banda... però sí, veig que no és pas l'alegria de la huerta...