D'amics invisibles

M'estic estressant. Demà fem l'amic invisible amb les de la uni.... i no tinc acabat el regal, encara!!! I clar, ha de ser manual, perquè nosaltres som súper-guais, i un regal fet a mà és molt més chulu que un regal qualsevol comprat en una tenda. I, a banda, som pobres, tots, perquè els estudiants ja ho tenim això, que anem sempre escurats (i és que, ja se sap, no es pot estirar més el braç que la màniga).
I clar, resulta que entre comprar el material i el temps que trigues... casi seria millor fer un regal comprat.... que sí, que seria menys personal, i més lleig... però mira, al menys no correria el risc d'un allau de riures quan vegin el que he fet... en fi.

Total, que aquí em teniu, fent labors manuals (i no malpenseu) i estressada perquè vull que em quedi maco... però clar, l'Alepsi sempre ha estat una mica..... maldestre amb la plàstica.

Quan era petita, uns.... 8 o 9 anys, la professora es desesperava amb mi. Recordo que vam fer un cistell molt mono, que ens havia d'ocupar dues tardes. La meva amiga, la típica a la que tots li hauriem dit "empollona" però que ningú li deia, perquè es feia respectar, va acabar la primera, com sempre. Li va quedar preciós, també com sempre. Va rebre moltes felicitacions de la mestra, també com sempre.

I jo, com sempre, vaig acabar la última. Mentre els altres nens ja havien acabat, la mini-Alepsi encara es barallava amb les agulles d'estendre, intentant enganxar-les unes amb les altres. Però aquelles agulles només s'enganxaven als mini-dits. I quan les agulles quedaven enganxades entre elles, quedaven ben tacades de les ditades plenes de pega que les havien estat aguantant per tal que no caiguéssin. Total, un desastre. Total, la profe va acabar desesperada, ja reia, la dona, quan em veia barallant-me amb aquelles agulles de fusta................... al final, però va quedar la mar de mono, el cistellet, i encara ronda per casa (si puc, després li faig una foto i us la penjo! xDDD).

Quan ja era més gran, a segon de batxillerat, ens van fer els típics qüestionaris d'orientació professional. L'Alepsi estava molt perduda, no sabia què estudiar. Va parlar-ho amb els professors de l'institut, que no van fer més que confondre-la més...
El de música: "ui, estudia música o alguna cosa relacionada amb l'art"
El de català: "Ui, estudia una filologia!"
El de matemàtiques: "Ui, estudia matemàtiques"
La de química: "No estudiis química, Alepsi" [des d'aquí, gràcies per la sinceritat... xDDD]
El de física: "Ui, estudia física"

Total, que amb el cap com un timbal... l'Alepsi va fer el qüestionari de marres. I li va sortir..... que havia de fer "Belles Arts". Toma ya!!! Jajajajaja! Total, que tota càndida, l'Alepsi va anar a trobar a la seva professora d'educació visual i plàstica...
"Anna, que diu el qüestionari que faci belles arts"

La cara que va fer la recordaré tota la vida... va obrir molt els ulls, em va mirar seriosament un moment.... i va esclafir a riure! Però rient molt! Però que fotia unes carcajades, la tia........ que jo no l'havia vist mai riure tant!!!!

Vaig marxar, havia captat la indirecta.... ¬¬ [total, no calia, tampoc hagués fet mai Belles Arts... però vaja... xDDD].

El cas és que (collons, com m'enrollo, no?) estic fent el regalet, i... no sé, queda mono, però podria quedar millor.... si de cas, quan el tingui acabat us penjo una foto. Bé, de fet si us la penjo, us la penjaré demà, no fos cas que el meu amic invisible passés per aquí i el veiés avui... jejejejeje!

A tot això... com van els vostres regals del blocaire invisible??? Jo ja tinc el meu més o menys preparat..... espero que li agradi... però ja li he dit, que no s'esperi massa... sí, sí, ja li he dit perquè m'ha descobert... que dolenta sóc, deixant pistes!!! xDDDD