Som-hi doncs, les tres, per la C-17, direcció Vic... pim pam.
Primer contratemps: a l'alçada de montmeló una cuassa de gairebé mitja hora provocada per tot de jovenets en cotxe que vés a saber què hi anaven a fer al circuit... (megabotellón? [les pintes les tenien...] Costellada amb els amics? O bé, hi ha via algun esdeveniment allà al circuit... probablement).
Un cop superada la mitja horeta de cua... arribem a Vic. D'allà podríem haver agafat una carretera cap a Olot... però no, hem decidit seguir la C-17 fins a.... uh... jo i els noms... merda, com es diu aquell poble? O ciutat (que després la gent se m'emprenya...).... uh.... ho hauré de buscar i tot?? Joder, puta merda de memòria que tinc. Vaig a buscar-ho... Ripoll, macagunlaputadorus, Ripoll.
Vale, total, que arribem a Ripoll, i llavors hem d'agafar la C-26 cap a Olot. Doncs no la trobem. "Agafem la c-260, que total, per un zero...." Sóc tan intel·ligent que el dia menys pensat em donen un Nobel, us ho dic en sèrio. Però vaja, la Sara ho ha buscat al plànol i ha dit que la c-260 també hi portava.
Bé, la c-260 és un camí de cabres una mica asfaltat. Us ho juro. Colló, quins revolts. Pobre huevi... lo bé que es porta!
Va, doncs a dos quarts d'una, més o menys, hem arribat a Olot. Fantàstic. Ara només haviem de buscar la Fageda de'n Jordà (que era a on voliem anar... ens venia de gust passejar, vés). Vale, no semblava gaire difícil, direcció Santa Pau "sí, sí, Sta. Pau és al bell mig de la zona verda!!!" (grans paraules de la Sara). Fantàstic.
Oi que sembla fàcil? Doncs no. L'Alepsi i companyia s'han perdut. Molt. Moltíssim. S'han desorientat, han caminat per 300 carreteres diferents i.... a la una i quart.... han decidit parar en un pueblucho (que consistia en un restaurant i una esglèsia i prou [us ho juro]) a dinar. Mentre menjaven l'entrepà, han aprofitat que un home passava per allà i li han preguntat com arribar a la Fageda. "Ui, aneu cap a Olot, i un cop allà agafeu la carretera cap a Banyoles!!!!" "Ostres moltes gràcies" "De res, de res".
Fantàstic, tornem a Olot. Veiem una indicació cap a Banyoles. Per fi estem orientades!!!! Una merda! Res, seguint cap a Banyoles ens hem fotut a l'autopista, direcció Girona i Perpinyà (o no, ja no ho recordo.... el cas és que era una autopista). Bé, a mi no em sona que per anar d'Olot als volcans hagi d'agafar l'autopista, però vaja... seguim tirant... passem un túnel... i de sobte ens trobem que les muntanyes han quedat al darrera.... i que davant hi ha una plana... "la mare que ens va parir, nenes! A qui li diguem que hem estat a Olot i no hem trobat els volcans, no s'ho creu!!!".
Res, canvi de sentit. Au. De sobte, tornem a veure un cartellet, com per art de màgia que posa "Sta. Pau ->" Oleeeeeee!!! Tornem a provar d'anar-hi, no? Sí. Fantàstic.
Una rotonda, una benzinera. El huevi diu que té gana. Cony, doncs fantàstic. Sortim per la sortida de la rotonda que va a la benzinera.... abandonada. Macagunlaputahostiaqueemvaparir! Una puta benzinera abandonada!!! El sostre caient a troços! En fi....
Per fi, a les 14:00, senyores i senyors (sí, sí, gairebé dues hores després) el trio fantasmita ha vist l'aparcament de la Fageda!!! I se l'ha passat de llarg. Clar. "Cap problema, en quant pugui, faig un canvi de sentit". Val, doncs la senyora Sáinz... ha fotut un canvi de sentit temerari que ha posat al huevi i les tres noies en perill seriós. Creuada enmig d'una carretera de doble sentit, marxa enrere, marxa endevant, marxa enrere, crits, histerisme, ve un cotxe, crits, histerisme, crits, crits, crits, primera bruuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuum, de 0 a 50 en... 2 milisegons??? xDDDD
Per fi, ja estem a l'aparcament de la Fageda, visca!!! Merda! No! Està tancat amb tres putus conos!!!! No m'ho puc creure. Passo de llarg de nou. El cotxe que venia darrere meu, se salta els conos i entra. Sí? Fantàstic. Tiro enrere i jo també entro, faltaria més!!!
Aparquem. Pixem (enmig del bosc no, eh? Que som gent decent!!! xDDD). Comencem a caminar a les 14:15, ja tocava!!! La Fageda és meravellosa, tal com la recordava. Amb els seus colors de tardor i bla, bla, bla.... (qui no hi hagi estat, que hi vagi [sí, és una ordre], i qui ja l'hagi vist sabrà de que parlo).Hem passejat per la Fageda i després hem caminat fins al Croscat. Ens hem quedat embobades amb les capes magmàtiques (es deien així, oi?) que es poden veure al volcà. I hem desfet el camí per anar a trobar el cotxe.
La tornada molt més tranquila, on vas a parar! Hem anat fins a Vic (sí, no hem tornat a cometre l'error d'arribar fins a Ripoll... xDDD), on ja se'ns ha fet de nit. I d'allà hem agafat de nou la C-17 cap a Barcelona.
No sé si mai heu fet aquest trajecte a les 6 de la tarda. No? Doncs eviteu-lo! Mil milions de cotxes que venien de Vic (ja em direu què hi ha de tant interessant per allà... xD) i que ens han portat a 30 per hora fins a Barcelona. Quina mort! Sort que de sobte la Maduixeta, que ara anava de copilot, se li ha acudit sintonitzar ràdio neng (léase Flaix FM). Buah. Llavors, ja ha estat un festival. Hem amenitzat la caravana a tothom qui passava pel nostre costat, i als del davant i als del darrere... hem posat la música a tope, fent "subidón, subidón, subidón" cada dos per tres i ballant com el neng de castefa... tot això dins del huevi (a partir d'ara Sant Huevi, per tot el que ha d'aguantar, pobret).
La veritat és que amb els atacs de riure que ens han agafat ballant i veient la cara d'astorats de tots els que es paraven al nostre costat, la caravana se'ns ha passat ben ràpida!
I ara... enteneu "where is the party???" Inside the car!!!!
