22.4.06

Carpe Diem

Llença't, Carpe Diem! Aquest és el comunicat que avui m'ha deixat la Laiona al seu blog. I coi, té raó!

Mireu, qui no s'arrisca, no pisca; qui no plora, no mama. Doncs res, a arriscar-se toquen! I a lluitar pel que una creu que és seu, pel que una creu que es mereix, pel que una vol tenir, pel que a una li agrada! Per tot això penso lluitar amb les ungles, si cal, des d'avui mateix!

Ja s'ha acabat amagar-me darrere les meves llàgrimes. Ja s'ha acabat el pensar en negatiu. Avui sé que la vida val la pena només pel fet d'estar viva. I sembla una tonteria, però en el moment en que et fas plenament conscient d'això, t'agafa un positivisme absolut que... buf! Quina passada! Jajajajaja!

Ara proposo:
  • Tres visques per les fases semi-maníaques que et fan apreciar la vida!!!
  • Tres visuqes per les fases semi-depressives que, un cop marxen, et fan apreciar la vida!!!
  • Tres visques pels bons amics que fan que tant les fase semi-maníaques com les semi-depressives les passis acompanyat!!!

7 comentaris:

maduixot ha dit...

Tenim alguns problemes psicopatològics... jajajaja

Visca! Visca! Visca!

Tiaaaaaaaaaaaaaaaaaaa... jo també he passat a la fase maníaca del trastorn i... ufff... és molt més guai que l'anterior!

"Societat malalta". jejje... suposo que el fet que sigui primavera no ajuda gaire! juas :p

Alepsi ha dit...

Algun dia algun profe descobrirà que utilitzem terminologia psicopatològica per xerrar "naturalment" i ens concediran el "cum laude"!!! Jajajaja!

Som unes malaltes de psicologia! Ei, però... carpe diem! Jajajaja!

maduixot ha dit...

Com el dia de la dissonància cognitiva, vols dir?

jajaja... Visca el sr. Festinger!

Anònim ha dit...

"Es mejor que seguir callando, la emoción de morir matando" (J.Sabina)

Tiene usted razón maestro

Alepsi ha dit...

j.d. ... No lo he entendido. No sé si es una frase que disculpa el rencor hacia una persona, o tiene un tinte más romántico... espero me lo explique! ;)

Como ya te he dicho antes: ánimos! Besos desde mi humilde casa cibernética! ;)

Anònim ha dit...

No hay rencor ninguno, simplemente es el hastío de lo políticamente correcte, el secuestro de las emociones, el formar parte de un rebaño cada vez mejor adiestrado. No hay nada más bonito que una emoción geniuna sea cual sea, son pequeñitos momentos de libertad, exentos de todo control

Alepsi ha dit...

Tienes razón. Muchas veces la sociedad se encierra en unas normas de las que, si sales, eres raro. Precisamente en el foro de patatabrava, se está llevando a cabo una conversación que, a parte del tema sexual, trata el tema del "acomodamiento" a la sociedad.

Estoy de acuerdo 100% contigo. A veces vale la pena vivir sólo por esos momentos de emoción sincera.