Probando, probando, uno-dos... xD

I, de sobte.... va aparèixer! Els ulls del món (sí, sí, de TOT el món) van posar-se a sobre de la seva imatge... verda... amb lletres blanques....

Jajajajajaja! Què magnànima he tornat, eh? Jajajajaja!

No, no us penso donar una explicació. Simplement... "he canviat de vida". Ja, que això en sí mateix ja és una explicació... 'pos' ala, ja en podeu estar contents! xDDDD

La qüestió és que, com us vaig dir en algun dels posts anteriors a aquest (bufff... de l'11 de febrer, estem parlant... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!) he començat a treballar i el que se suposa que havia de ser unes pràctiques amb poca responsabilitat ha acabat derivant en... buah, en que sóc l'últim mico i pringo com la que més.

Però contenta, eh? xD

Durant la meva absència blocaire han passat diversos esdeveniments que no volia deixar perdre, però que... ja veieu, una que és descuidada i s'està re-ajustant a la seva "nova vida"... ains....

El cas és que... dels últims dies que vaig rondar per la blogosfera vaig adonar-me'n que... l'Efe ha tancat la paradeta. Si voleu que us sigui sincera... veure aquest cesament (aquest sembla ser que no és temporal com el de la Infanta i el marichalao...xDD) em va desanimar... no sé, de sobte han desaparegut tots els mítics (per mi, of course) i... estava com desanimada per escriure...

Això junt amb la rutina de la feina... en la que no passa mai res... perquè cada dia és igual que l'anterior (amb petites variacions, clar, no fotem, però hi ha coses que no puc escriure per aquí que he de salvaguardar la meva intimitat... xDDDDD)... i també s'hi ha de sumar que he passat una temporada una mica tonta a nivell emocional....

Doncs tot plegat ha donat com a resultat la desaparició temporal de l'Alepsi.

Avui, però, l'Alepsi s'ha llevat amb ganes de somriure, de parlar, de sortir, de... tot. I ha pensat: "coi, saluda als amics blocaires i els dones una explicació" i el meu cervell (estimat meu que tant malament m'ho fa passar, de tant en tant) m'ha dit: "què coi una explicació el bloc és teu i fas el que vols".

I he pensat, coi, té raó el puta... així que no li he fet ni putu cas i he anat a la meva bola escrivint, que, al cap i a la fi, és el que més m'agrada.

----------
Per cert... aquest febrer passat... vaig fer 2 anys de bloc!!!!!!!!!! Quina llàstima que caigués en la meva pitjor temporada blocaire... recordeu-me que per l'any que ve us convidi a tots a una copeta, que tinc menys detalls.... xDDD

Per cert 2: gràcies a tots els que us heu preocupat per mi durant la meva absència, m'ha encantat saber que esteu aquí!

Indignació

A mi m'emprenya. Sí, ja sé que sempre estic emprenyada per una cosa o per una altra, què voleu que hi faci, la campanya em posa els nervis de punta.

No en tenen prou amb bombardejar-nos amb debats "polítics" (ho poso entre cometes perquè més aviat han semblat debats de pati d'escola...), sinó que, a més, ens bombardejen amb propaganda electoral a les bústies.

Aquest any he decidit no obrir cap dels sobres que m'ha arribat. Tal com els he agafat de la bústia els he estripat i els he llançat (a reciclar, eh?).

I llavors m'ha donat per pensar en la quantitat de gent que rep el mateix a casa seva. I no només ho he rebut jo, a casa, clar, ho hem rebut les quatre persones que vivim juntes... això és un munt de paperam!!!!

I ara estic recordant que per les anteriors eleccions jo ja estava indignada amb tot això del paper malgastat, que era bàsicament del que volia parlar en aquest post...

Veieu? Per això ja no escric tant, perquè se m'han mort les idees, crec que la feina m'aliena... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, ploraré.... (també és cert que ara tinc menys temps en general, per a tot.... xDDD)

És que no ho entenc, en sèrio, i sobretot no entenc com un partit que defensa l'ecologia, que vol ser pioner en la verdura màxima.... m'envia 4 sobres de paper (encara sort que no eren de plàstic) amb un munt de paper a dins.... joder, que amb un que enviin per casa ja n'hi ha prou (i de sobres, aquesta gent no sap que ja ningú fa servir la bústia ordinària i que ara tot va per correu electrònic???? [Calla, calla, només faltaria que ens arribés Spam en forma de propaganda electoral...] doncs sí, també tens raó.....)

En definitiva, que al final votaré el Chiki Chiki, i em deixaré d'hòsties... mira que si ens acabés governant el Rodolfo Chikilicuatre, què, eh?? xDDDDD
[Total, si ens ha de governar un pallasso, que en sigui un de professional, no trobeu??]*

*Diria que aquesta frase o ja l'he escrit abans, o no és meva i me l'he copiat d'algú.... i si no és ni una cosa ni la altra, des d'ara mateix, té copyleft... xDDDDD

Anuncis

Quina gràcia això de no estudiar. Bé, que no és ben bé així, perquè de fet estic fent cursos i tal (per fer currículum, més que res), però ja m'enteneu. O no. Bé, tant és, torno a començar. Bé, no, mira, això.

Bufff... això de no estudiar (que no és ben bé així, perquè bla, bla, bla [no us fotré el rollo de nou, no se me n'ha anat tant la pinça]) et deixa molt de temps lliure. Massa, diria jo.

I què fa la gent mundana com jo quan té temps lliure? Efectivament, veu la tele (que no gaire, tampoc, que la veritat és que no passo massa estona a casa, però la que passo ho faig davant de la caixa tonta). [Ains... m'estic avorrint a mi mateixa... quina espessor mental, per Déu...]

El cas és que avui mentre mirava una estona l'aparatu (la teeeeeeeele, marranos! xDDD), me n'he adonat que:

1. No fan dibuixos animats "normals" (on està la Candy? I el Chicho Terremoto??? Joer... jo és que els Pokémons no els entenc...)
2. Els presentadors em cauen tots malament... sí, crec que no n'he vist cap, de moment, que em faci el pes...
3. El Tomate ha deixat un buit enorme a la graella de "telahinco" que han d'omplir amb un programa cutre copiat d'un que veien els meus avis fa quinze anys a TVE (sí, em refereixo al "está pasando"...).
4. Els anuncis de televisió cada cop són més.... com ho diria jo.... curiosos

I aquí és on volia arribar (que ja té collons, que ja va sent hora d'anar tancant el post, i tot just entro en matèria... si és que "me voy por los Cerros de Úbeda"... algú sap on està Úbeda? O qui és (i perquè té "cerros")?).

És que em sembla apassionant el món de la publicitat. A veure, petites perles que m'ha donat per "analitzar" últimament:

• El dels paios aquests vestits amb bata que juguen amb cordes com ho féiem quan erem peques (qui no recorda moments memorables fent figuretes que et deixaven els dits vermells com salsitxes? xDDD). Que em direu... per a això volen una bata? A més, la bata està blaaaaaanca, impecable, vaja... molt no deuen treballar. I resulta que anar fent tonterietes amb els fils... foten un cotxàs que ja voldira l'Alonso!!!! Oleeeeeeee! Es veu que lo de portar bata blanca dona súper poders, o algo.... i ve un capullo, que deu ser el jefe, i somrient (el molt fill de sa mare) estira un filet i..... pum! A la merda tota la feinada del dia.... i a sobre li riuran les gràcies...
• El de l'erissó aquest argentino que fa les vegades de psicòleg. O que hi va. No ho sé. Perquè cada vegada que comença he de canviar de canal perquè m'entren desitjos assassins... però d'assassinar en sèrie a tots els eriçons del món... que vaja, ells no en tenen la culpa que el que va fer els càstings estigués malalt del cap per triar un eriçó tan....
• El de la paia aquella vestideta de rosa que ve del futur per a portar lleixiu. Que dius, joder, ja que vens del futur porta una altra cosa, jo què sé, al menys que ens poguem fer rics... però no, la tia ve amb un puto pot de lleixiu... a més vestida de la forma més hortera imaginable, si això és el futur, jo em suicido ara....
• El de les germanetes que se'n van a viure a un pis nou totes il·lusionades... i es troben que en el pis hi vivien 20 porcs... perquè el pis té més merda que el corral del meu poble. I la tia no s'emprenya, ni truca a l'administrador, ni fot una denúncia, no, no... la tia tota calmada ella... va i neteja tooooooota la casa amb el lleixiu aquell... i la deixa vamos, que ni comprada acabada de fer! [si algú té el telèfon de la nana en qüestió, m'avisi...]
• El del paio que es taca en un restaurant i la seva dona, lluny d'emprenyar-se com toooooooootes fariem (oi que sí, oi que ningú riuria ni res? ¬¬), li diu "wipp expreeeeeees" agafant què-sé-jo a la mà a mode de micro... jo sóc el marit i la deixo allà. I sóc el cambrer i truco als serveis socials pa'que la tanquin....
• El del majordom-tio-bueno que neteja rere el microones una brutícia que ha estat reservant curosament pel moment d'haver-se de lluir davant les amigues-súper-ties-bones de la mestressa. I les paies allà bavejant, que se'ls sent aplaudir i tot... que van més necessitades de.... una bona neteja.....
• Però el GRAN premi se l'emporta.... l'últim anunci d'una marca de compreses... tot de donaes amb roba blanca tirant-se per la gespa... rodolant.... com si a la gespa no hi hagués caques de vaca.... ni bitxos-verds-que-quan-els-aixafes-fan-pudor-i-deixen-verd.... Ah!!! Clar, aquestes són les amigues de la paia que li canta al seu marit i de la que ve del futur!!!!!!

P.D: sí, ja, de la Candy i del Chicho Terremoto també se'n podrien fer deu o dotze posts... xDDDD

Les bromes...

Tenia fred a l'esquena. Els pèls, els pocs que tenia, estaven de punta. Portava una bona estona posant per a que li féssin la foto. No entenia perquè volien fer-li-la, la seva esquena sempre li havia semblat molt normal. I de sobte tothom se'l quedava mirant.

No podia anar a la platja, perquè tothom el mirava. No podia estar a la piscina privada dels seus tiets perquè venien tots els cosins amb els seus amiguets a mirar-lo ben de prop.

Se'n va anar al psicòleg i li van diagnosticar una esquizofrenia paranoide amb deliris de persecució. Va iniciar tractament psicoterapèutic i va començar a prendre les pastilles que li va receptar el psiquiatra (al qual l'havia derivat el psicòleg).

Aquelles pastilles l'estaven matant, li adormien el cervell, li provocaven petites convulsions, i, a sobre, s'havia inflat com una mala cosa. No podia gairebé dormir, li va comentar al psiquiatra i li va receptar pastilles per a potenciar la son.

I tothom seguia mirant-lo.

-Tot va començar quan em vaig casar. Me'n vaig anar de comiat de solter la nit abans, i al dia següent vaig casar-me amb la dona de la meva vida.
-Va ser una temporada de molt d'estrés, oi?
-Sí, la veritat és que tots els preparatius van ser molt estressants...
-I què va passar després?
-Doncs al dia següent del casament vam marxar de viatge de nuvis a Guardamar del Segura (sí, no em miri així, sempre hem estat pobres, nosaltres, no podíem anar-nos-en a les Malvines, tot i que ganes no ens en faltaven).
-Ahà.... o sigui que vivien en un estat de precarietat econòmica
-No, no, escolti, no he dit pas això, jo.... simplement, anavem justos...
-Ja, precarietat...
-Escolti, que no.
-D'acord... segueixi
-Doncs allà, tot anava perfecte, fins que vam anar a la platja. Quan em vaig treure la samarreta la meva dona va obrir molt els ulls, va començar a balbucejar... i va sortir corrents. Encara és hora que la torni a veure. I just llavors tothom va començar-me a mirar. Anava caminant per la platja buscant-la, i tothom em mirava... parlava de mi a les esquenes. I jo em girava i giraven la mirada, disimulant, però jo sé que m'estaven mirant. Ho sé, m'entén? I no estic boig!
-Entenc... sembla que lo seu és una reacció emocional a la situació estressant que va viure a Guardamar.... Vagi a aquest psiquiatra. Ell li podrà donar la medicació que necessita. I d'aquí dues setmanes torni a veure'm.

Però el paio no va tornar. Quan va veure les fotografies que li havien fet va fer tres coses:

1. Llençar la medicació per la finestra
2. Matar el seu "millor amic" per haver-li fet aquella destrossa ("Tio, tio, deixa el ganivet, que jo només volia fer-te'n un de petit aprofitant que l'alcohol del comiat de solter ja t'havia adormit l'esquena... però en Lluís em va animar a que el fes ben gran i.... tio, no, no, deixa el ganivet!!!!")
3. Intentar-se treure el tatuatge fregant amb un fregall....... tan fora de si estava

Per les tres coses, va acabar de pet en una institució psiquiàtrica per a convictes.

Una altra proposta per a Relats Conjunts