Una inundació. Una catàstrofe. Persones que lluiten per viure, per aconseguir mantenir-se fora de l'aigua. Mans que esgarrapen vestits molls. Crits. Silencis. Pluja i aigua. I no hi ha terra a la vista. No hi ha possibilitat de rebre ajuda, la única ajuda possible és la dels propis cossos. Humits, cansats.
Per desgràcia és un relat massa actual.
------------
És una proposta per al Relats Conjunts d'aquest mes. I aprofito per dir que m'encanta que, després de tants anys, segueixi actiu!
1 comentari:
A mi el que m'està deixant molt sorprès és que en aquest 2016 heu tret el cap per aquí més d'un il·lustre, què deu tenir aquest any!? Justament l'altre dia en feia un post. Doncs sí, RC continua, i està a punt dels 100. I el teu relat no sé si és un relat, o és una crònica actual...
Publica un comentari a l'entrada