Libido

És ben curiós el cos humà. Bé, al menys el meu.

De fet... si em permeteu, vaig a recomençar el post, perquè no és ben bé el cos, el que és curiós.

És ben curiós el cervell humà. Bé, al menys el meu.

Així millor.

És curiós perquè controla tot el cos, perquè ens fa anar moltes vegades de bòlit pel món i d'altres moltes no ens dona forces ni per a sortir del llit.

I és curiós com modula les sensacions i els sentiments i te'ls serveix en safata en el moment menys oportú, quan menys t'ho esperes, just quan t'estàs dient a tu mateixa "no ploris davant d'aquest capullo".

I també modula la libido. Juntament amb les hormones. Fan una aliança maquiavèlica contra el teu cos: cervell i hormones vs. cos.

Així no hi ha manera. Em puc passar perfectament setmanes amb una libido normaleta tirant a baixa (ja se sap, lo del matrimoni i tal... xDDDDD) i, de sobte, un dia, no saps perquè, tothom comença a semblar-te especialment atractiu, i en especial algunes persones. I fantaseges amb un o altre, i penses en tot el que podries fer, en el que podries sentir... i, en definitiva, et poses calenta com una perra.

I coincideix sempre amb el moment específic en el que no pots fer res amb la teva parella, o en el que les oportunitats són menors del que desitjaries.

Total, que això. Quin post tan... uhm... interessant i endreçat, eh? xDDDDD

Ja veieu que l'Alepsi ha tornat desendreçada i porca, com en els seus millors moments. xDDDDDDD