Imatge agafada d'aquí
Feia molt, molt, molt, molt de temps, moltíssim, que no actualitzava tant sovint aquest espai al que li tinc tant de carinyo...
De fet, si mireu l'historial veureu que a 2011 vaig fer menys de 5 posts! És fort, eh?
"Con lo que tu habías sido...."
Doncs sí. He estat bastant desconnectada d'aquest espai verd que des de fa gairebé 6 anys m'ha acompanyat... i tot i que el disseny no és espectacular (vale, concretament és bastant cutre i molt millorable, si algú s'ofereix per a fer-hi un apanyo, pago bé... xDDD), és la meva segona casa i me l'estimo, i us parlo sincerament si us dic que em sentia malament de tenir-lo tan abandonat...
Fins que, un bon dia, per aquelles coses de la vida que de tant en tant m'agafen a mi... vaig decidir, farà uns tres mesos, reactivar el meu compte de Twitter...
I això ha estat la hecatombe. No menjo, no dormo, no treballo, només visc per Twitter i pels meus Followers i els seus RT...
Vale, vale, que sóc exagerada és una cosa que ja sabíeu tots (i si no ho sabíeu és que no heu llegit gaire el meu blog... perquè d'exageracions n'hi ha moltes moltes... xDD).
El cas és que m'he enganxat. Twitter m'ha obert la porta a gent meravellosa que tenia oblidada en un calaixet del meu cervell, blocaires d'aquells "de tota la vida" amb els que havia perdut el contacte però que m'han fet feliç de nou perquè estaven aquí, esperant, com espera una gran família quan la "ovella negra" decideix fer la seva durant un temps i després torna desitjant els mimos i carinyus de la gent propera i coneguda... :)
Ooooooh! Quin post més maco, més emocionant, més boniiiiiic.
No.
En realitat, encara que no ho sembli, m'estic queixant, és un post-protesta. Collons, que jo havia madurat. Que la meva època del F5 compulsiu havia quedat enrere...
Un altre cop enganxada... no pot ser... sóc una ionki de les noves tecnologies, cagumcony.
7 comentaris:
Alepsi, tron, dame pa un pico... o un RT...
juasjausjausjasujaus
El primer pas cap a la recuperació és reconèixer l'addicció...
Jo també vaig fer aquest primer pas, però no hi ha manera.
jasujasuajsjasu
Joder, quina rapidesa, companys!!!
Veieu? Si és que no feu més que agreujar la meva addicció, hòsties!
A mi tb m'agrada el twitter tot i que crec que s'hauria de fer una campanya per demanar q es puguin posar 150 caràcters enlloc de l'actual màxim de 140 càracters per piulada.
Ostres! Dóna gust poder escriure sense haver de mesurar la llargaria del que escrius!!
Ei, Alepsi! Jo et seguia, i no sé perquè ara no et trobava! Llegint el post he vist que m'havies desaparegut, ja t'he "refollowejat" ;)
Publica un comentari a l'entrada