Si torno a sentir a algú que justifica el racisme amb l'argument de "vénen aquí i ens treuen els llocs de treball", de debó us juro que li arrancaré els ulls.
I mentre ho estigui fent li cridaré, ben fort a cau d'orella (perquè li quedi ben impregnat al cervell) que, en realitat....
"Els que ens treuen el treball, realment, són els inútils que ens trobem a qualsevol empresa".
Sí o no?
Una lacra que tota empresa té a sobre.... però que, en comptes d'enviar-los a prendre pel cul i a podrir-se a la cua de l'atur... atenció: els dona un càrrec de responsabilitat!
Visca!!!!
I així estem... l'estructura piramidal de qualsevol empresa està governada per... inútils titulats!!!
I així ens va. Aguantant que ens donin ordres persones que, en l'escala evolutiva deuen estar per sota de la mitjana mundial.
[cagunlaputa... enteneu ara perquè m'entesto tant en mantenir l'anonimat?]
11 comentaris:
Quan ens posem a analitzar qui es troba en les estructures de responsabilitat tant en l'àmbit privat com públic, és per esglaiar-se! El que sembla un miracle és que tot no hagi acabat de petar encara més fort!
Aquest és un mal que patim massa gent. I, és que l'inútil tendeix a estar ben amunt...
Sobre el tema, el Carlo Cippolla té un llibre molt bo (l'Allegro ma non troppo) on defineix la "inutilitat" i la estupidesa d'alguns humans que te'n pots fotre un fart de riure, perquè pots posar cara sempre a cada tipologia que descriu.
*Sànset*
I quina raó que tens...mare meva
quanta raó!!!
I cada dia n'hi ha més a dalt i menys a baix.Tota la raó Alepsi
I la feina qui la fa??? amb tants càrrecs de confiança?
No seria tan taxatiu, perquè no tots són uns inútils, però si que te'n trobes cada un... Llavors és quan penses això que dius, per què a gent vàlida els han de fer plegar i a aquests desgraciats els mantenen? Misteris del món laboral. Em sembla que no ho arribarem a entendre mai.
I tanmateix, els necessitem per poder despotricar. No critiquem el pla del Senyor. Tot està ben pensat.
bahhhh, tranquila!
amb els títols, màsters i experiència diversa que tens, d'aquí 4 dies xaparàs el blog perquè ja t'hauran fet tècnica d'alguna cosa!
:)
tu tens futur, nena! ja t'ho vaig dir fa temps...
només... deixa la neurona a casa cada matí quan surtis (p.s. tinc un màster en cangur de neurones... les torno nentes, endreçades i brillants)
M'has fet riure amb això de que "en l'escala evolutiva deuen estar per sota de la mitjana mundial"... Déu n'hi do! I no dic pas que no sigui així...
Per sort o per desgràcia encara no he topat amb aquesta mena de problemes, però suposo que ja arribarà... :S
Sí, en una feina et pots trobar de tot, i a vegadtes n'hi ha cada un/a...!Entenc això del teu anonimat.
Doncs això dic jo, Albert B. i R.... ja és catxondo que ens haguem de veure així. Dirigits per inútils!
Gràcies sànset!!!! M'apunto el llibre i el posaré a la llista de llibres per llegir! ;)
Algú ho havia de dir, garbi24 i moonlight!!! xDDDD
Joana... la feina la fem els matxaques. Els que menys cobrem i pitjors condicions tenim. Ja té collons, ja!
XeXu... clar que no ho són tots, d'inútils. Però... si no exagero, on està la gràcia? xD
Això és ben veritat, ararat... si no pogués despotricar d'ells no tindria tema de conversa amb les companyes... xD
gatot... Déu (diga-li Déu, diga-li energia...) t'escolti!
Ui, Laia... ja t'hi trobaràs, ja... per desgràcia són una espècie molt extesa... :(
Xitus... és que lo de la feina és una jungla! xD
Publica un comentari a l'entrada